El 25 de noviembre y el 6 de diciembre, las niñas de la antigua costura y los niños de la escuela (les caterinetes y els nicolauets) celebraban a sus respectivos patrones, santa Catalina y san Nicolás separadamente. Hoy en día, lo celebran todos juntos, allí donde se conserva la tradición.
En la mayor parte de los pueblos la fiesta consistía en un merendar en el campo, además de llevar regalos a los maestros, por lo que el día se denominaba la Pasqua del Mestre.

En Benassal se ha recuperado la antigua festa del Gall, Gallet, que se celebraba el 6 de diciembre, festividad de san Nicolás. Ese día todos los niños regalaban un buen gallo o pavo al maestro, en épocas en que era habitual el dicho “pasar más hambre que un maestro de escuela”.
Originalmente, los escolares más mayores recaudaban dinero de sus compañeros para comprar un gallo o un pavo muy grande que buscaban por las masías. La víspera de la fiesta, una comisión de chicos iban al ayuntamiento a pedir permiso al alcalde para recorrer el pueblo cantando; mientras, otro grupo iba a casa del capellán para encargar la misa del día siguiente y otro más a la escuela de niñas a invitarlas a la fiesta con su maestra.
El día de la fiesta, anudaban el gallo o el pavo a un palo de pino, fino y largo y lo paseaban por las calles cantando. En cada casa, se ataba en el palo una cinta de color, y cuando los niños habían recorrido todo el pueblo, daban el presente al maestro.

Caterinetes

La celebración fue recuperada en 1998 por la escuela y el AMPA, adaptándola a las circunstancias actuales. Así se ha sustituido al pavo vivo por una reproducción de cartón, junto a otra que representa un gallo, haciendo honor al nombre de la fiesta.
El 5 de diciembre, por la tarde los niños de sexto encabezan un pasacalle por Benassal, seguidos por todo el resto de escolares. La comitiva pasa por cada una de las casas de los alumnos de sexto, donde un familiar les da la lista de color que cada chico ha preparado previamente. Entre casa y casa, van cantando las canciones típicas, como:

«Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen, i el mestre se’l menge.»

Después del recorrido por el pueblo, vuelven a la escuela y hacen una gran merienda colectiva, recordando así la gran comilona que hacía, originalmente, el maestro con el pavo regalado.

Catxerulo

Festejos similares tienen lugar en Vinaròs, Xert, Catí, o Benicarló, entre otras localidades, donde los patos, gallos o pavos también son los protagonistas de la festividad de San Nicolás. Un día que antiguamente era de obligado cierre de los animales en los corrales, ya que había licencia para coger y comerse cualquier animal que rondase suelto por la calle.
En Vinaròs, los niños iban al río Cérvol a comer el pastelillo de san Nicolás que llevaban dentro de la caja de los zapatos que acababan de estrenar. Jugaban a correr el gallo o pasear el catxerulo, una especie de estandarte formado por un palo rematado en un manojo de cintas de colores.
En Xert, celebran la fiesta sacando las niñas la imagen de la santa y los estandartes, y los niños, los catxerulos y la imagen del santo. Después de la misa recorren el pueblo recogiendo los gallos y les primes (pasta típica redonda adornada de gallos) que les regala la gente. Es l’anar a voltar.

______________________________________

Traducció al valencià:

Fires i festes pre nadalenques: santa Caterina, sant Nicolau, sant Andreu i santa Llùcia (1ª Part).

El 25 de novembre i el 6 de desembre, les xiquetes de l’antiga costura i els xiquets de l’escola (les caterinetes i els nicolauets) celebraven als seus respectius patrons, santa Caterina i sant Nicolau separadament. Hui en dia, ho celebren tots junts, allí on es conserva la tradició.
En la major part dels pobles la festa consistia en un berenar en el camp, a més de portar regals als mestres, per la qual cosa el dia es denominava la Pasqua del Mestre.

A Benassal s’ha recuperat l’antiga festa del Gall, Gallet, que se celebra el 6 de desembre, festivitat de sant Nicolau. Eixe dia tots els xiquets regalaven un bon gall o titot al mestre, en èpoques en què era habitual la dita ‘passar més fam que un mestre d’escola’.
Originàriament, els escolars més majors replegaven diners dels seus companys per a comprar un gall o un titot ben gran que buscaven pels masos. La vespra de la festa, una comissió de xics anaven a l’ajuntament a demanar permís a l’alcalde per a recórrer el poble cantant. Mentrestant, un altre grup anava a casa del capellà per a encarregar la missa de l’endemà i un altre més a l’escola de xiquetes a invitar-les a la festa amb la seua mestra.
El dia de la festa, nugaven el gall o el titot a un pal de pi, fi i llarg i el passejaven pels carrers cantant. A cada casa, es lligava al pal una cinta de color, i quan els xiquets havien recorregut tot el poble, donaven el present al mestre.
La celebració va ser recuperada el 1998 per l’escola i l’AMPA, adaptant-la a les circumstancies actuals. Així s’ha substituint el titot viu per una reproducció de cartró, junt amb un altra que representa un gall, fent honor al nom de la festa.
El 5 de desembre, a la tarda els xiquets de sisè encapçalen una cercavila per Benassal, seguits per tota la resta d’escolars. La comitiva passa per cada una de les cases dels alumnes de sisè, on un familiar els dona la llista de color que cada xic ha preparat d’antuvi. Entre casa i casa, van cantant les cançons típiques, com:

«Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen, i el mestre se’l menge.»

Desprès del recorregut pel poble, tornen a l’escola i hi fan un gran berenar col•lectiu, recordant així el gran tiberi que es feia originàriament el mestre amb el titot regalat.
Festejos similars tenen lloc a Xert, Catí, Vinaròs o Benicarló, entre d’altres viles, on els ànecs, galls o titots també són els protagonistes de la festivitat de Sant Nicolau. Antigament, dia d’obligat de tancament dels animals als corrals, ja que hi havia llicència per agafar i menjar-se qualsevol animal que rondés solt pel carrer.

A Vinaròs, els xiquets anaven al riu Cérvol a menjar el pastisset de sant Nicolau que portaven dins de la caixa de sabates que acabaven d’estrenar. Jugaven a córrer el gall o passejar el catxerulo, una espècie d’estendard format per un pal rematat en un manoll de cintes de colors.

A Xert, actualment, celebren la festa traient les xiquetes la imatge de la santa i els estendards, i els xiquets, els catxerulos i la imatge del sant. Després de la missa recorren el poble arreplegant els galls i els prims (pasta típica redona adornada de galls) que els regala la gent. És l’anar a voltar.

____________________________

Publicado también en Castellón Confidencial: http://castellonconfidencial.com/ferias-y-fiestas-prenavidenas/
____________________________