Jérica Alto Palancia

Jérica, paisaje y arquitectura

La villa de Jérica se halla en las estribaciones del promontorio rocoso cortado por el gran arco del cauce del río Palancia, hoz donde un precipicio casi inaccesible actuaba de muralla natural de su castillo. La población, antaño limitada por un recinto amurallado, desciende escalonada desde esta parte elevada hacia el valle formando un entramado de gran valor paisajístico, histórico y cultural en el que se conservan restos de gran parte de su arquitectura defensiva, importantes edificios religiosos e interesantes muestras de arquitectura popular.
Jérica ha sido una localidad muy importante en la historia de la comarca del Alto Palancia. Aparte de los vestigios que indican la existencia de pobladores en la prehistoria, hay abundantes muestras de romanización y de la huella del dominio árabe.
La villa fue conquistada en 1235 por Jaime I quien le otorga Carta Puebla en 1249. Tiempo después la donó a Teresa Gil de Vidaura, creándose el señorío con dominio sobre varios pueblos circundantes y pasando a ser señor Jaime de Jérica, hijo del rey y de Teresa Gil. Desde entonces y hasta 1564, en que pasó al patrimonio real, el señorío y condado de Jérica sufrió diversas alternancias, siempre vinculada a la casa real. Destaca por ejemplo que en el año 1707 Felipe V la donó al duque de Berwick.
La configuración actual de la villa es fruto de diversos avatares históricos que condicionaron directamente su entramado urbano, a su vez adaptado a la orografía del terreno donde se asienta y, supeditado, ante todo, al castillo situado en la cumbre del monte desde donde se expande en descenso por la parte opuesta al río. Hasta mediados del siglo XVI se desarrollaron los tres recintos sucesivos más característicos del casco antiguo y con posterioridad se edifican en ellos o extramuros algunos edificios singulares y se extiende la población en arrabales.

calle Jérica

Jérica

Ecoturismo Jérica Caixa Castelló Ecoturismo Castellón en Ruta Comunidad Valenciana

Hoz Jérica


El casco antiguo de Jérica fue declarado Bien de Interés Cultural en el año 2004


Los emblemas patrimoniales de Jérica son las torres mudéjares de la Alcudia, del Homenaje y de los Ordaces, los recintos de murallas, el puente del obispo Muñatones, los portales de Santa Ana, San Juan y de la Sala, las iglesias del Socós, Santa Águeda y la Sangre, la fuente de Santa Águeda, las ermitas de San Roque y la Virgen de Loreto, el Calvario, la cruz cubierta, el castillo y el Arco del Hospital. Todos ellos de visita imprescindible para el viajero.
Rodeada la población de maravillosos parajes naturales, recorridos por senderos locales, cabe destacar la conocida Vuelta de La Hoz, donde está el Monte de la Torreta y a orillas del Palancia el Paseo de las Fuentes (Randurías, El Carmen o El Consuelo), a las que se suman otras muchas como la de Santa Águeda o la Salud.
Variados caminos conducen a los senderistas a los picos de Yuste, del Villar, de la Muela y de Feliciano; a los Montes del Frontón, la Herbasana, el Alto Gafero, los Pelaos; por los paisajes de la guerra civil,… Sin olvidar la belleza del pantano del Regajo, donde se pueden practicar deportes acuáticos o escalada, y la Vía Verde de Ojos Negros, que atraviesa el término municipal de norte a este y merece la pena recorrer, andando, en bici, a caballo…

Jérica Caixa Castelló Ecoturismo Castellón en Ruta Comunidad Valenciana

Jérica

Naturaleza Jérica

Pozas Jérica


Traducció al valencià:

Jérica, paisatge i arquitectura

La vila de Jérica es troba en els contraforts del promontori rocós tallat pel gran arc del llit del riu Palància, falç on un precipici quasi inaccessible actuava de muralla natural del seu castell. La població, antany limitada per un recinte murallat, descendeix escalonada des d’esta part elevada cap a la vall formant un entramat de gran valor paisatgístic, històric i cultural en el que es conserven restes de gran part de la seua arquitectura defensiva, importants edificis religiosos i interessants mostres d’arquitectura popular.
Jérica ha sigut una localitat molt important en la història de la comarca de l’Alt Palància. A banda dels vestigis que indiquen l’existència de poblats en la prehistòria, hi ha abundants mostres de romanització i de l’empremta del domini àrab.
La vila va ser conquistada en 1235 per Jaume I qui li atorga Carta de Poblament en 1249. Temps després la va donar a Teresa Gil de Vidaura, creant-se el senyoriu amb domini sobre uns quants pobles circumdants i passant a ser senyor Jaime de Jérica, fill del rei i de Teresa Gil. Des de llavors i fins a 1564, que va passar al patrimoni reial, el senyoriu i comtat de Jérica va patir diverses alternances, sempre vinculades a la casa reial. Destaca per exemple que l’any 1707 Felip V la va donar al Duc de Berwick.
La configuració actual de la vila és fruit de diversos avatars històrics que van condicionar directament el seu entramat urbà, al seu torn adaptat a l’orografia del terreny on s’assenta i, supeditat, abans que res, al castell situat en la cima de la muntanya des d’on s’expandeix en descens per la part oposada al riu. Fins mitjan del segle XVI es van desenvolupar els tres recintes successius més característics del nucli antic i amb posterioritat s’edifiquen en ells o extramurs alguns edificis singulars i s’estén la població en ravals.
El nucli antic de Jérica va ser declarat Bé d’Interés Cultural l’any 2004.
Els emblemes patrimonials de Jérica són les torres mudèjars de la l’Alcúdia, del Homenatge i de los Ordaces, els recintes de muralles, el pont del bisbe Muñatones, els portals de Santa Ana, San Juan i de la Sala, les esglésies del Socós, Santa Águeda y la Sangre, la font de Santa Águeda, les ermites de San Roque i la Virgen de Loreto, el Calvari, la creu coberta, el castell i l’Arc de l’Hospital. Tots ells de visita imprescindible per al viatger.
Rodejada la població de meravellosos paratges naturals, recorreguts per sendes locals, cal destacar la coneguda Vuelta de La Hoz, on està la Muntanya de la Torreta i a la vora del Palància, El Paseo de las Fuentes (Randurías, El Carmen o El Consuelo), a les que se sumen moltes altres com la de Santa Àgueda o la Salut.
Variats camins conduïxen els senderistes als pics de Yuste, del Villar, de la Muela i de Feliciano; als Montes del Frontón, l’Herbasana, el Alto Gafero, los Pelaos; pels paisatges de la guerra civil,… Sense oblidar la bellesa del pantà del Regajo, on es poden practicar esports aquàtics o escalada, i la Via Verda de Ojos Negros, que travessa el terme municipal de nord a este i val la pena recórrer, caminant, amb bici, a cavall,…