Las rosquilletas de Castelló tenían nombre de mujer, les rosquilletes de Margarita, La Mustia

Las rosquilletas de Castelló tenían nombre de mujer, les rosquilletes de Margarita, La Mustia

Las rosquilletas, esos palitos de masa de pan que ahora encontramos envasados en cualquier comercio, eran originales de Castelló y totalmente desconocidas en el resto de España en la década de los 60 del siglo pasado, constituyendo el delicioso almuerzo/merienda de niñas, niños y mayores de varias generaciones en la capital.
Pero no todas las rosquilletas eran iguales. Las auténticas y más valoradas eran las de una panadería del centro de la ciudad en la que Margarita, una de las hijas de los propietarios, fadrina i de poca espenta, despachaba con mucha parsimonia. Por ello era conocida como la Mustia y el producto, por extensión, les rosquilletes de la mustia.
El local era tan pequeño que tras el mostrador apenas había espacio para los clientes y un pequeño escaparate mostraba a la calle tan preciado manjar haciéndolo irresistible por el aroma que salía de la panadería, en la que por cierto, pan era lo que menos se vendía, de manera que era casi imposible pasar por la puerta sin caer en la tentación.
Las rosquilletas se compraban por unidades y la mustia iba escogiéndolas y contándolas una a una con toda la calma mientras se formaba una larga cola en la calle, sobre todo los días de cine. Dicen las malas lenguas que cuanta más gente había esperando, más despacio contaba Margarita las rosquilletas.

Hasta los años 80, la mustia, con su delantal blanco, los labios y uñas de un intenso color rojo, su gesto imperturbable y su pachorra, contó y recontó las mejores rosquilletas de Castelló a varias generaciones. Envueltas en cucuruchos de papel marrón encerado, irregulares, un poco aceitosas y crujientes, nunca han podido ser superadas.
Tras cerrar el horno a finales de los 80, la ciudad se quedó sin uno de sus productos estrella aunque la leyenda de les rosquilletes de la mustia ha pasado de generación en generación y siempre permanecerá en la memoria colectiva.
Aquí va una sencilla receta por si alguien se atreve a descubrir el secreto de las rosquilletas de Margarita, la mustia.

Ingredientes:

60 g de aceite de oliva
200 ml de agua
25 g de levadura fresca
400 g de harina
10 g de sal
1 pizca de bicarbonato

Elaboración:

  • Disolver la levadura en agua templada y mezclar con el aceite, la sal y el bicarbonato.
  • Añadir la harina hasta conseguir una masa compacta que no se pegue a los dedos y dejar reposar durante una hora en un lugar oscuro y templado.
  • Amasar de nuevo y formar bastoncitos de unos 15 cm de largo. Dejar reposar una hora más y espolvorear con sal si se quieren saladas.
  • Precalentar el horno 30 minutos a 160º aproximadamente y hornear hasta que queden ligeramente doradas y muy crujientes.


Traducció al valencià:

Les rosquilletes de Castelló tenien nom de dona, les rosquilletes de Margarita, La Mustia

Les rosquilletes, eixos pals curts i prims de massa de pa que ara trobem envasats en qualsevol comerç, eren originals de Castelló i totalment desconegudes en la resta d’Espanya en la dècada dels 60 del segle passat, constituint el deliciós esmorzar/berenar de xiquetes, xiquets i majors de diverses generacions en la capital.
Però no totes les rosquilletes eren iguals. Les autèntiques i més valorades eren les d’un forn de pa del centre de la ciutat en què Margarita, una de les filles dels propietaris, fadrina i de poca espenta, despatxava amb molta parsimònia. Per això era coneguda com La Mustia i el producte, per extensió, les rosquilletes de la mustia.
El local era tan xicotet que darrere del mostrador a penes hi havia espai per als clients i un xicotet aparador mostrava al carrer tan preat menjar fent-lo irresistible per l’aroma que eixia del forn, on per cert, pa era el que menys es venia, de manera que era quasi impossible passar per la porta sense caure en la temptació.
Les rosquilletes es compraven per unitats i la mustia anava triant-les i comptant-les una a una amb tota la calma mentres es formava una llarga cua en el carrer, sobretot els dies de cine. Diuen les males llengües que com més gent hi havia esperant, més lentament comptava Margarita les rosquilletes.
Fins als anys 80, la mustia, amb el seu davantal blanc, els llavis i ungles d’un intens color roig, el seu gest impertorbable i la seua patxorra, va comptar i recomptar les millors rosquilletes de Castelló a diverses generacions. Embolicades en cucurutxos de paper marró encerat, irregulars, un poc olioses i cruixents, mai han pogut ser superades.
Després de tancar el forn a finals dels 80, la ciutat es va quedar sense un dels seus productes estrella encara que la llegenda de les rosquilletes de la mustia ha passat de generació en generació i sempre romandrà en la memòria col·lectiva.
Ací va una senzilla recepta per si algú s’atreveix a descobrir el secret de les rosquilletes de Margarita, la mustia.

Ingredients:

60 g d’oli d’oliva
200 ml d’aigua
25 g de rent fresc
400 g de farina
10 g de sal
1 mica de bicarbonat

Elaboració:

  • Dissoldre el rent en aigua temperada i mesclar amb l’oli, la sal i el bicarbonat.
  • Afegir la farina fins a aconseguir una massa compacta que no s’apegue als dits i deixar reposar durant una hora en un lloc fosc i temperat.
  • Pastar de nou i formar bastonets d’uns 15 cm de llarg. Deixar reposar una hora més i empolvorar amb sal si es volen salades.
  • Precalfar el forn 30 minuts a 160 graus, aproximadament, i enfornar fins que queden lleugerament daurades i molt cruixents.