L'Avellà de Catí. El refugio de las aguas

L’Avellà de Catí. El refugio de las aguas

A escasos kilómetros de Catí se encuentra el afamado balneario de l’Avellà.
Si bien las propiedades de la fuente de l’Avellà eran conocidas desde mucho antes, el balneario comienza a construirse en 1544, cuando la tradición religiosa sitúa el milagro de la curación de una ciega y leprosa que se dirigía desde Catí a Salvassòria (Morella) para implorar la intercesión de Santa Lucía (patrona de los enfermos de la vista).
Cuenta la leyenda que, al pasar por la fuente de l’Avellà, oyó a la Virgen decirle que se lavara en el agua de la fuente. Así lo hizo y quedó al momento curada de sus males.
Con el tiempo los catinenses, por devoción, fueron construyendo la iglesia, el ermitorio, la fonda y la casa de baños, origen del balneario actual.
Os invitamos a descubrir este maravilloso rincón, no sin antes conocer un poco más de su historia. Empezamos.

Los orígenes de Catí
La historia de Catí es relativamente reciente. En su pasado no hay vestigios anteriores al siglo XIII y es, por tanto, fundada tras la reconquista del rey don Jaime.
Antes de la Carta Pobla, concedida el 25 de enero de 1239, la existencia de Catí ya estaba documentada, por cuanto aparece citada en dos documentos de 1233 en los que se señalan los límites del término de Morella.
Formaba parte de las aldeas de Morella y, como tal, estaba bajo la servidumbre de don Blasco de Alagón, quien el 25 de enero de 1239, dio Carta de Repoblación de Catí a Ramón de Bocona y a otros cuarenta pobladores más.
Desde su misma fundación, al igual que las restantes aldeas, sostuvo grandes y largos pleitos con Morella, debido a que esta ejercía el mero y mixto imperio en todos sus dominios y las aldeas se veían obligadas a cargar con fuertes contribuciones y prestaciones personales, para sufragar obras de utilidad exclusiva de Morella.
En 1358 el rey Pedro el Ceremonioso concedió una independencia interina a las aldeas, durante el periodo de guerra. Pero no fue hasta el 9 de febrero de 1691 cuando el rey Carlos II concedió a Catí el Real privilegio de Separación de la jurisdicción de la Villa de Morella.

Calle de Catí

Calle de Catí

El santuario de L’Avellà
Está considerado como un importante centro de peregrinación, además de recibir personas en busca del descanso y la tranquilidad de un entorno sin igual.
Dos días a lo largo del año el pueblo de Catí sube en procesión a la ermita para celebrar misa solemne, disfrutar de un día de fiesta y bailar el ball pla en la plaza de la iglesia delante de la Virgen. Estos dos días son, habitualmente, el 8 de septiembre (día de la patrona) y la romería del lunes de pascua de resurrección. También es muy popular y concurrida la Romería de Catí a Sant Pere de Castellfort que se celebra el sábado del primer fin de semana de mayo.
Las primeras noticias sobre los milagros de Nuestra Señora de L’Avellà datan de 1543, cuando supuestamente se le apareció a una viejecita ciega, curándola de su afección. En 1545 se realizó la primera procesión al santuario para pedir su intercesión ante una importante sequía.
La actual ermita fue construida a principios del siglo XVIII por Mosén Celma, sustituyendo a la primitiva del siglo XVI. De excepcional importancia son las pinturas del interior del artista Pascual Mespletera.

Interior de la ermita de L'Avellà. Autor, Ventepani

Interior de la ermita de L’Avellà. Autor, Ventepani

Un túnel para L’Avellà
La Fonda, la Casa de Baños de L’Avellà y los terrenos colindantes llevan asociados los nombres de las familias Miralles y García que aprovecharon las propiedades mineromedicinales de las aguas para crear a su alrededor un incipiente turismo de salud.
Hacia el año 1933 se construyeron los tres primeros chalets de L’Avellà. Los propietarios eran importantes familias foráneas, que consiguieron el compromiso de las autoridades de construir la carretera de acceso al manantial pasando por sus viviendas. El vial se proyectó saliendo del pueblo por el camino del Bosc e incluía la construcción de un túnel que los catinenses hicieron con sus propias manos y algún que otro barreno de pólvora.
Hasta 1960 no llegó la luz al conjunto del Balneario y la Fonda. Hasta entonces, como podéis imaginar, se iluminaban primero a base de carburos y candiles, después con petromax y más recientemente con un motor que, cuando lo encendían, ensordecía a todos los clientes hasta el punto que preferían estar a oscuras, pero en silencio, que con luces y ensordecidos.
Hoy en día, las instalaciones tienen todo tipo de comodidades para el disfrute del entorno.

La fuente de L’Avellá
Como ya sabemos, entre los variados y apreciados productos de Catí está el agua sulfurosa de L’Avellà, manantial de reconocimiento general, ya conocido y apreciado por los árabes por sus propiedades curativas para la piel y el riñón.
La fuente existía con este nombre 300 años antes que el balneario y sobre el origen de sus aguas, se ha dicho que proceden de la Nevera, o de Els Campanarets o la montaña del túnel.
Desde antiguo ha habido una disputa entre el Ayuntamiento y los propietarios de los terrenos por los derechos históricos de la fuente. El consistorio siempre ha considerado que el manantial está dentro del azagador municipal, mientras que los dueños del terreno han defendido que la fuente está dentro de la finca.
Obviamente, hasta que no se comenzó a comercializar el agua, este asunto no tuvo mayor importancia.

Túnel para L’Avellà

Túnel para L’Avellà

______________________________________
Traducció al valencià:

l’Avellà de Catí. El refugi de les aigües

A escassos quilòmetres de Catí es troba el famós balneari de l’Avellà.
Si bé les propietats de la font de l’Avellà eren conegudes des de molt abans, el balneari comença a construir-se en 1544, quan la tradició religiosa situa el miracle de la curació d’una cega i leprosa que es dirigia des de Catí a Salvassòria (Morella) per a implorar la intercessió de Santa Llúcia (patrona dels malalts de la vista).
Conta la llegenda que, al passar per la font de l’Avellà, va escoltar la Mare de Déu dir-li que es llavara en l’aigua de la font. Així ho va fer i va quedar al moment curada dels seus mals.
Amb el temps els catinencs, per devoció, van anar construint l’església, l’ermitori, la fonda i la casa de banys, origen del balneari actual.
Vos invitem a descobrir este meravellós racó, no sense abans conéixer un poc més de la seua història. Comencem.

Els orígens de Catí
La història de Catí és relativament recent. En el seu passat no hi ha vestigis anteriors al segle XIII i és, per tant, fundada després de la reconquista del rei En Jaume.
Abans de la Carta Pobla, concedida el 25 de gener de 1239, l’existència de Catí ja estava documentada, per quant apareix citada en dos documents de 1233 en els que s’assenyalen els límits del terme de Morella.
Formava part, doncs, de les aldees de Morella i, com a tal, estava davall la servitud del senyor Balasc d’Alagó que el 25 de gener de 1239 va donar Carta de Repoblació de Catí a Ramón de Bocona i a altres quaranta pobladors més.
Des que es va fundar, igual que la resta d’aldees, va sostindre grans i llargs pleits amb Morella, pel fet que esta exercia el mer i mixt imperi en tots els seus dominis i les aldees es veien obligades a carregar amb fortes contribucions i prestacions personals, per a sufragar obres d’utilitat exclusiva de Morella.
En 1358 el rei Pere el Cerimoniós va concedir una independència interina a les aldees, durant el període de guerra. Però no va ser fins al 9 de febrer de 1691 quan el rei Carles II va concedir a Catí el Reial privilegi de Separació de la jurisdicció de la Vila de Morella.

El santuari de l’Avellà
Està considerat com un important centre de pelegrinatge, a més de rebre persones que busquen el descans i la tranquil·litat d’un entorn sense igual.
Dos dies al llarg de l’any el poble de Catí puja en processó a l’ermita per a celebrar missa solemne, gaudir d’un dia de festa i ballar el ball pla en la plaça de l’església davant de la Mare de Déu. Estos dos dies són, habitualment, el 8 de setembre (dia de la patrona) i la romeria del dilluns de pasqua de resurrecció. També és molt popular i concorreguda la Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort que se celebra el dissabte del primer cap de setmana de maig.
Les primeres notícies sobre els miracles de la Mare de Déu de l’Avellà daten de 1543, quan suposadament se li va aparéixer a una velleta cega, curant-la de la seua afecció. En 1545 es va realitzar la primera processó al santuari per a demanar la seua intercessió davant d’una important sequera.
L’actual ermita va ser construïda a principis del segle XVIII per Mossèn Celma, substituint la primitiva del segle XVI. D’excepcional importància són les pintures de l’interior de l’artista Pascual Mespletera.

Un túnel per a l’Avellà
La Fonda, la Casa de Banys de l’Avellà i els terrenys limítrofs porten associats els noms de les famílies Miralles i García que van aprofitar les propietats mineromedicinals de les aigües per crear al seu voltant un incipient turisme de salut.
Cap a l’any 1933 es van construir els tres primers xalets de l’Avellà. Els propietaris eren importants famílies foranes, que van aconseguir el compromís de les autoritats de construir la carretera d’accés al brollador passant per les seues vivendes. El vial es va projectar eixint del poble pel camí del Bosc i incloïa la construcció d’un túnel que els catinencs van fer amb les seues pròpies mans i alguna barrinada de pólvora.
Fins a 1960 no va arribar la llum al conjunt del Balneari i la Fonda. Fins llavors, com podeu imaginar, s’il·luminaven primer a base de carburs i cresols, després amb petromax i més recentment amb un motor que, quan l’encenien, ensordia tots els clients fins al punt que preferien estar a fosques, però en silenci, que amb llums i ensordits.
Hui en dia, les instal·lacions tenen tot tipus de comoditats per al gaudi de l’entorn.

La font de l’Avellá
Com ja sabem, entre els variats i apreciats productes de Catí està l’aigua sulfurosa de l’Avellà, brollador de reconeixement general, ja conegut i apreciat pels àrabs per les seues propietats curatives per a la pell i el renyó.
La font existia amb este nom 300 anys abans que el balneari i sobre l’origen de les seues aigües, s’ha dit que procedixen de la Nevera, o dels Campanarets o la muntanya del túnel.
Des d’antic hi ha hagut una disputa entre l’Ajuntament i els propietaris dels terrenys pels drets històrics de la font. El consistori sempre ha considerat que el brollador està dins de l’assegador municipal, mentres que els amos del terreny han defès que la font està dins la seua finca.
Òbviament, fins que no es va començar a comercialitzar l’aigua, este assumpte no va tindre major importància.

____________________________
Fotografía de portada: Balneario de L’Avellà. Autor, Josep Vicent