La figura de San Antonio, uno de los santos más populares, está ligada a la protección del ganado, especialmente de los cerdos, y por eso se lo conoce como Sant Antoni del porquet. Por extensión, hoy es considerado el patrón de todos los animales domésticos
Tradicionalmente, la importancia del día 17 de enero quedaba confirmada por el cumplimiento de una norma no escrita: ese día no se debían sacar los animales a trabajar. Sobre este hecho se basan las diferentes celebraciones del santo, con mucha tradición en toda la provincia. Aunque se festeja de muchas maneras diferentes en las distintas localidades, todas tienen en común la bendición de los animales, el reparto de tortas o rollos, y el fuego, tan vinculado a las culturas mediterráneas.
La hoguera es el centro de la celebración, símbolo de purificación/protección y ritual de renovación de la vida para propiciar el paso del invierno a la primavera, y a su alrededor se realizan los diferentes actos festivos.

Saltando la matxà en Vilanova de Alcolea. Autor, Pau Peset

Una de las fiestas de San Antonio más populares y singulares de nuestra provincia viene celebrándose en Vilanova de Alcolea desde el siglo XIV.
El papel de organizadores lo tienen 10 calles del pueblo que cada año, por turno, se hacen cargo de sacar adelante la fiesta. Son los mayorales de la calle que toca los que recogen el dinero para los actos, preparan la “Foguera dels Majorals” y los que montan a caballo en la celebración.
La víspera del día de San Antonio, la gente se va pronto a cenar porque inmediatamente después, deben “vestir” a los mulos y caballos que solo se aparejan el día que se celebra el santo. Si una familia quiere sacar mulo es posible que tenga que buscar quien se lo deje, porque ya no hay animales que trabajen en el campo.
Después de cenar y ya engalanados los animales, se forma la comitiva de mayorales que se dirige al Planet, frente a la iglesia, para recoger el guión del Santo. Cuando ya están todos los caballos y mulos reunidos, el capellán bendice a los animales para que San Antonio los libre de todos los males y entrega el guión del Santo al mayoral encargado de llevarlo.
Inmediatamente, con el volteo de campanas, empieza la matxà encendiendo las hogueras en las calles adyacentes: montones de aliagas (la matxà) colocadas de forma transversal para dificultar el “pas del sant” y de la comitiva, mientras los jinetes tienen que ir saltando las barreras de fuego de las calles.

Tropell en Vilanova de Alcolea

Después de la vuelta por las calles del pueblo, empieza la carrera, el tropell, para llegar primero al punto donde los mayorales reparten la coca en el banco, normalmente delante de la casa de quien ha sacado el guión del santo. En el tropell ya puede participar cualquier persona pero tiene que montar un caballo o mulo y cada animal puede llevar a más de una persona.
Acabado el tropell, los mayorales se van a desvestir a los animales y la gente empieza a pasar por las casas en las que los invitan a pasteles, rollos de aguardiente… y empieza la verbena en la calle protagonista.
Al día siguiente, después de la misa en honor a San Antonio, tienen lugar las carreras de caballos en el Camino Safranar, a las afueras del pueblo, donde participan niños de diferentes edades. A los ganadores les premian con un gallo vivo.
El domingo siguiente se hace el canvi de vares, acto por el que se traspasa a otra calle la responsabilidad de organizar la próxima fiesta de San Antonio, recogiendo la vara el vecino más mayor de la calle.

Continuará…

San Antonio Abad. Oleo sobre lienzo. Fray Juan Bautista Maíno, 1612. Museo del Prado

______________________________________
Traducció al valencià:

Matxà y Tropell. Festa amb Sant Antoni Abad (part 1)

La figura de Sant Antoni, un dels sants més populars, està lligada a la protecció del bestiar, especialment dels porcs, i per això se’l coneix com a sant Antoni del porquet. Per extensió, avui és considerat el patró de tots els animals domèstics
Tradicionalment, la importància del dia 17 de gener quedava confirmada pel compliment d’una norma no escrita: eixe dia no es devien traure els animals a treballar. Sobre aquest fet es basen les diferents celebracions del sant, amb molta tradició en tota la província. Encara que es festeja de moltes maneres diferents en les distintes localitats, totes tenen en comú la benedicció dels animals, el repartiment de coques o rotllos, i el foc, tant lligat a les cultures mediterrànies.
La foguera és el centre de la celebració, símbol de purificació/protecció i ritual de renovació de la vida per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i al seu voltant és realitzen els diferents actes festius.
Una de les festes més populars i únics de Sant Antoni celebrada a Vilanova d’Alcolea des del segle XIV.
El paper d’organitzadors el tenen 10 carrers del poble que cada any, per torn, es fan càrrec de dur endavant la festa. Són els majorals del carrer que toca els qui recullen els diners per als actes, preparen la “Foguera dels Majorals” i els que munten a cavall en la celebració.
El dia de Sant Antoni, la gent se’n va prompte a sopar perquè immediatament després, han de vestir els matxos i els cavalls que només es guarneixen el dia que es celebra el sant. Si una família vol traure matxo caldrà que busque qui li’l deixe, perquè ja no hi ha animals que treballen al camp.
Després de sopar i ja engalanats els animals, es forma la comitiva de majorals que es dirigeix al Planet, davant de l’església, per tal de recollir el guió del Sant. Quan ja estan tots els matxos i cavalls reunits, el capellà beneeix els animals perquè Sant Antoni els lliure de tots els mals i dona el guió del Sant al majoral encarregat de portar-lo.
Immediatament, amb el volteig de campanes, comença la matxà encenent les fogueres en els carres adjacents: piles d’argelagues (la matxà) col•locades de forma transversal per dificultar el “pas del sant” i la comitiva mentre els cavallers tenen que anar saltant les barreres de foc dels carrers.
Després de la volta pels carrers del poble, comença la cursa, el tropell, per arribar primer al punt on els majorals reparteixen la coca al banc, normalment davant de la casa de qui ha tret el guió del sant. Al tropell ja pot participar qualsevol persona però te que muntar un cavall o matxo i cada animal pot portar a més d’una persona.
Acabat el tropell, els majorals se’n van a desvestir els animals i la gent comença a passar per les cases a les quals els conviden a pastissos, rotllets d’aiguardent… i comença la revetlla al carrer protagonista.
Al dia següent, després de la missa en honor a Sant Antoni, tenen lloc les curses de cavalls al Camí Safranar, a les afores del poble, on participen xiquets de diferents edats. Als guanyadors els premien amb un gall viu.
El diumenge següent es fa el “canvi de vares”, acte pel que es traspassa a un altre carrer la responsabilitat d’organitzar la propera festa de Sant Antoni, recollint la vara el veí més major del carrer.

____________________________
Fotografía de portada: cerdo de San Antonio. Autora, Anna Schwensen
____________________________