Miquel Peris i Segarra o l’últim poeta arrelat a la seua terra

Miquel Peris i Segarra o l’últim poeta arrelat a la seua terra

Miquel Peris i Segarra (Castelló de la Plana, 1917-1987) era un poeta, nascut i mort a Castelló, fill predilecte de esta Ciutat, l’últim poeta arrelat a la seua terra i a la seua gent.
Va començar a escriure als 45 anys, encara que la seua relació amb el món artístic venia de molt abans, de quan era membre, com animador cultural, de les missions pedagògiques que durant la guerra civil van portar el teatre a les poblacions del nord de la Comunitat Valenciana.

Miquel Peris. Retrato de Mingol

Miquel Peris. Retrato de Mingol

La seua obra destaca per un estil de caràcter pairalista, estil que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental», i és fruit del seu esperit observador de l’ànima humana des dels seus miradors preferits: el Penyagolosa (Penya Colosa, com ell li deia), el Cau de l’Art a Llucena o la seua estimada mar.
Res millor que un dels seus poemes per definir-lo:

Un veí meu destarifat
que és, per ofici, malfeiner,
una vesprada al seu terrat
va desitjar ser dolçainer.

Una xicota carassera
que netejava un galliner,
bé va guaitar, – per ravalera-,
el joc d’aquell manifasser.

Com era vespra de nadal,
al temps que ací fa prou de fred,
ni s’albirava cap pardal
ni va xiular aquell xiulet.
Que toques, una nadala?
Xiula-li, que és guatla!

Que fas al terrat,
rovellat?
No tens res que fer,
malfeiner?
Mira quin canut
més menut!
I encara vols ser
dolçainer?

Que t’ha paregut Pasquala?
Xiula-li, que és guatla!

Aquell xicot destarifat
que era demés, desvergonyit,
no se’n va anar del seu terrat
com pertocava, avergonyit.

I a la criada riallera
que encara estava al galliner,
fent-li una ullada falaguera
li va respondre, cançoner,
Com ací té fred
el pobret,
i no pot volar
ni piular,
s’alçarà molt dret
calentet,
si tu vols baixar
a la llar.

Que t’ha paregut, Pasquala?
Xiula-li, que és guatla!

Cantarà el gall en la festa
d’aquell vespre de Nadal,
o li mancarà la llesta
al manús del meu raval?

Cavallers, quina nadala ,
nosaltres a badallar
perquè hem xiulat a la guatla
sense poder-la caçar.

21-Desembre-1966

Peñagolosa desde el embalse de Maria Cristina. Autor, Jose Francisco Gasque Gas

Peñagolosa desde el embalse de María Cristina. Autor, Jose Francisco Gasque Gas

____________________________
Fotografía de portada: El Prat de Cabanes. Autor, Jose Francisco Gasque Gas
____________________________