Quan algú sent parlar d’orquídies, immediatament li ve a la ment un grup de plantes de formes increïbles i colors impossibles d’imaginar; plantes de regions llunyanes, tropicals en molts casos; mestres consumades en l’art de l’engany, amb flors que s’assemblen en la textura o l’olor a l’objecte desitjat per un determinat insecte, just aquell que en la seva ignorància està condemnat a consumar la pol•linització; evoquem vegetals que creixen en les branques dels arbres, de vegades a 80 o 100 metres del sòl, plantes grimpadores (com la vainilla) i unes altres fins i tot de vida oculta i subterrània; flors diminutes com els 2 mm –amb prou feines– de certes espècies americanes, unes altres amb pètals gegantins de prop d’un metre i les més grans, en fi, formant colònies que abasten més d’una tona de pes… En definitiva, pensem gairebé sempre en un món molt allunyat del nostre, i en part no ens falta raó, doncs al llarg de la història els col•leccionistes d’orquídies han organitzat costoses expedicions fins a llocs remots per tal de trobar-les, pagant de vegades veritables fortunes pel plaer de posseir un sol exemplar al jardí de darrere de casa.

Neottia nidus-avis. Autor, Nincs Leirás

No obstant això, poca gent sap que una de les formes més estranyes, belles i enigmàti-ques d’aquesta família es troba també a la nostra vella península. Ens referim a certa espècie raríssima, que a la Comunitat Valenciana solament creix en determinades loca-litzacions de Castelló repartides entre els boscos d’Els Ports, Penyagolosa i la serra d’El Toro. Es tracta de la Neottia nidus-avis, o orquídia niu d’ocell, i a continuació mostrarem fins a cinc raons per les quals aquesta planta no té gens a envejar en rareses a les més conegudes de les seves germanes tropicals… S’obre el teló, i comencem:

Serra d’El Toro. Autor, eltoro1009.blogspot.com.es

1. El peculiar nom de «niu d’ocell» atorgat a aquesta orquídia li ve per la forma del seu rizoma, la tija subterrània amb la qual s’ancora a la fullaraca dels boscos de muntanya on habita. Si furguem en el sòl per descobrir aquest òrgan, podrem apreciar que es tracta d’una peça curta, coberta densament de diminutes arrels gruixudes i entrellaçades que recorden un niu de forma irregular. Però, el que sorprén del cas és que tant el nom genè-ric (Neottia) com l’específic (nidus-avis) signifiquen bàsicament el mateix, és a dir, niu. I és que tant el botànic francés responsable en 1750 de descriure el gènere, com el com-patriota de Versalles que algun temps després va citar l’espècie en qüestió, van coincidir tots dos a nomenar-la de la mateixa manera, dues vegades. No sabem si va ser descuit o falta d’imaginació, però el cas és que aquesta orquídia és coneguda avui vulgarment amb el nom de niu d’ocell, i punt. És que no podria nomenar-se d’una altra manera, encara que volguérem.

Continuarà…

____________________________

Traducció al valencià realitzada per Ll. Sánchez.
____________________________

Fotografía de portada: Vista de Forcall. Els Ports. Autor, David Hornero
____________________________

Publicado también en Castellón Confidencial http://castellonconfidencial.com/naturaleza-engimatica-castellon/
____________________________