Descubriendo el Alto Palancia

Descubriendo el Alto Palancia

PINA DE MONTALGRAO

Pina de Montalgrao, fundada el año 1363 por Juan Alonso de Jérica, está situada a 1.000 m de altitud en un altiplano a las faldas de la Sierra de Espina en la que destaca el Pico de Santa Bárbara que, con 1.405 metros, supone la segunda altura de la provincia de Castellón. Sin embargo, el relieve del término municipal no es muy abrupto y está formado en gran parte por llanos, sin muchos desniveles, en los que los campos de cereal contrastan con los pinares que ocupan las laderas de la sierra.

Podemos recorrer el término de Pina a través de diferentes rutas senderistas que nos conducen a sus diversas fuentes como la Fuente Vieja o la de Monteagudo, cuyas aguas se consideran medicinales; la Fuente del Ballestero en un precioso paraje con merendero o la de la Marrionda en pleno rodeno del cerro Pina, a 1.200 m de altitud y desde la que se puede contemplar un paisaje magnífico.

Su agua presenta la más baja conductividad de la provincia de Castellón, solo un 83 uS/cm y un pH de 8,74, excesivamente alto, tal y como apunta el profesor Ignacio Morell.

Cabe también señalar Las Fuentes, de cuyas aguas destacan los 453 mg/l de sulfatos adquiridos en su contacto con las carniolas jurásicas, y las margas y arcillas con yesos que forman el substrato impermeable; y los manantiales de El Collado y La Lucia, aunque no son muy frecuentados por encontrarse en la zona más densa del pinar.

El entorno

Pina destaca también por sus cuevas, gracias a su característica geología, en las que se han hallado vestigios de las culturas ancestrales que las utilizaron. Cabe mencionar la cueva de la Murciénaga en la que se han hallado restos prehistóricos de diferentes épocas, la Cueva del pueblo, la Corderina que parece ser de un antiguo aprovechamiento minero, la cueva Ahumada y la del Alemán.

Pero sin duda destaca entre todas la Cueva Cerdaña, en las faldas del pico Cerdaña y rodeada de pinos y carrascas, una de las cavidades más conocidas e importantes de Castellón por sus dimensiones, y visita obligada por la belleza de sus galerías llenas de estalagmitas y estalactitas con infinitas formas.

Se trata de un yacimiento arqueológico de la edad de Bronce en el que también se han encontrado fragmentos vinculados a rituales ibéricos, por lo que se considera una Cueva-Santuario de culto a la naturaleza de esta cultura.

De época ibera es también la Torre Prospinal, Bien de Interés Cultural, datada en el siglo III a.C. De planta cuadrangular y situada a 1.022 m. de altitud se cree que pudo pertenecer a la órbita de la antigua Arse/Saguntum.

SACAÑET

Sacañet y su pedanía, Canales, se segregaron de la localidad de Bejís en el año 1842, constituyendo un solo municipio, pero la presencia humana en la localidad, como en muchas otras del Alto Palancia, se remonta a la prehistoria como lo demuestran los numerosos e importantes hallazgos descubiertos en los diferentes yacimientos y cuevas del término municipal.

Entre la vegetación que cubre los montes del término municipal destacan los pinares de pino albar, negral y rodeno, con un sotobosque de enebros y sabinas, y la microrreserva de flora Peñas del Diablo, importante por la presencia de tejo en los pinares mixtos.

La localidad se encuentra a 1.015 m de altitud en la vertiente sur de la sierra de El Toro y en las estribaciones de la sierra de la Bellida con la cumbre del pico de la Bellida a 1.334 m de altitud. Es por ello una zona muy montañosa con un clima continental, extremo en invierno, con fuertes y frecuentes vientos y nevadas.

Esta condición adversa convirtió las montañas de Sacañet y Canales en almacenes de nieve de los que hoy se conserva un patrimonio cultural de gran valor, los ventisqueros, paredes de hasta 4 metros de espesor con forma redondeada, o en arco con hasta 30 m de diámetro que se construían sobre los barrancos para acumular la nieve del invierno y abastecer de hielo en verano a las ciudades próximas como Valencia o Segorbe.

Forman la red de estas infraestructuras 47 ventisqueros, la mayor concentración de todo el Mediterráneo, entre los cuales destaca el gran ventisquero de los Frailes que construyeron en el año 1769 monjes de la Cartuja de Portaceli y son de gran interés para las rutas senderistas por los parajes de Sacañet y Canales.

En estas altas tierras de interior, donde antaño las fuertes nevadas cubrían toda la zona, el deshielo daba lugar al nacimiento de importantes manantiales como la Fuente de La Salada que alimentaba el río Canales, afluente del Palancia, o la Rambla de Artaj, afluente del Turia, que nace en la Fuente de la Carrasca, famosa por los árboles monumentales que la rodean como una carrasca centenaria o el pino de la Gabarda, que servía de faro a los caminantes entre las fuertes nevadas.

Destacan también las lagunas del Llano de Sacañet, importante zona húmeda de la Comunitat Valenciana y fuentes como la de Los Gices, Las Tejas, o Las Salinas.

El entorno

Uno de los principales atractivos de Sacañet y Canales es la belleza de sus montañas y la vegetación que las cubre conformando magníficos paisajes. Destaca el monte La Bellida que, con sus 1.334 m de altitud, domina el entorno y ofrece espléndidas vistas panorámicas.

Otro atractivo paisajístico es el Prado del Canal, a 1.450 m. de altitud, donde una verde pinada separa el prado de la alta pared rocosa del monte de La Salada que, en su vertiente sur, la loma del Resinero, guarda vestigios de la Guerra Civil Española.


Traducció al valencià:

DESCOBRINT L’ALT PALÀNCIA

PINA DE MONTALGRAO

Pina de Montalgrao, fundada l’any 1363 per Juan Alonso de Jérica, està situada a 1.000 m d’altitud en un altiplà a les faldes de la Serra d’Espina en la qual destaca el Pic de Santa Bàrbara que, amb 1.405 metres, suposa la segona altura de la província de Castelló. No obstant això, el relleu del terme municipal no és molt abrupte i està format en gran part per plans, sense molts desnivells, en els quals els camps de cereal contrasten amb les pinedes que ocupen els vessants de la serra.

Podem recórrer el terme de Pina a través de diferents rutes senderistes que ens conduïxen a les seues diverses fonts com la fuente Vieja o la de Monteagudo, les aigües de les quals es consideren medicinals; la fuente del Ballestero en un preciós paratge amb berenador o la de La Marrionda en ple rodeno del turó Pina, a 1.200 m d’altitud i des de la qual es pot contemplar un paisatge magnífic.

La seua aigua presenta la més baixa conductivitat de la província de Castelló, només un 83 uS/cm i un pH de 8,74, excessivament alt, tal com apunta el professor Ignacio Morell.

Cap també assenyalar Las Fuentes, de les aigües de la qual destaquen els 453 mg/l de sulfats adquirits en el seu contacte amb les carnioles juràssiques, i les margues i argiles amb algeps que formen el substrat impermeable; i els brolladors del Collado i La Lucia, encara que no són molt freqüentats per trobar-se en la zona més densa de la pineda.

L’entorn

Pina destaca també per les seues coves, gràcies a la seua característica geologia, en les quals s’han trobat vestigis de les cultures ancestrals que les van utilitzar. Cal esmentar la cova de La Murciénaga en la qual s’han trobat restes prehistòriques de diferents èpoques, la cueva del Pueblo, la Corderina que sembla ser d’un antic aprofitament miner, la cueva Ahumada i la del Alemán.

Però sens dubte destaca entre totes la Cueva Cerdaña, en les faldes del pic Cerdaña i envoltada de pins i carrasques, una de les cavitats més conegudes i importants de Castelló per les seues dimensions, i visita obligada per la bellesa de les seues galeries plenes d’estalagmites i estalactites amb infinites formes.

Es tracta d’un jaciment arqueològic de l’edat de Bronze on també s’han trobat fragments vinculats a rituals ibèrics, per la qual cosa es considera una Cova-Santuari de culte a la natura d’esta cultura.

D’època ibera és també la Torre Prospinal, Bé d’Interés Cultural, datada en el segle III a. C. De planta quadrangular i situada a 1.022 m. d’altitud es creu que va pertànyer a l’òrbita de l’antiga Arse/Saguntum.

SACAÑET

Sacañet i la seua pedania, Canales, es van segregar de la localitat de Bejís l’any 1842, constituint un sol municipi, però la presència humana en la localitat, com en moltes altres de l’Alt Palància, es remunta a la prehistòria com ho demostren les nombrosos i importants troballes descobertes en els diferents jaciments i coves del terme municipal.

Entre la vegetació que cobrix les muntanyes del terme municipal destaquen les pinedes de pi roig, negral i pinastre, amb un sotabosc de ginebres i sabines, i la microrreserva de flora Peñas del Diablo, important per la presència de teix en les pinedes mixtes.

La localitat es troba a 1.015 m d’altitud en la vessant sud de la serra de El Toro i en els contraforts de la serra de la Bellida amb el cim del pic de la Bellida a 1.334 m d’altitud. És per això una zona molt muntanyenca amb un clima continental, extrem a l’hivern, amb forts i freqüents vents i nevades.

Esta condició adversa va convertir les muntanyes de Sacañet i Canales en magatzems de neu dels quals hui es conserva un patrimoni cultural de gran valor, els ventisquers, parets de fins a 4 metres de grossària amb forma arrodonida o en arc amb fins a 30 m de diàmetre que es construïen sobre els barrancs per a acumular la neu de l’hivern i proveir de gel a l’estiu a les ciutats pròximes com València o Segorbe.

Formen la xarxa d’estes infraestructures 47 ventisquers, la major concentració de tot el Mediterrani, entre els quals destaca el gran ventisquer de los Frailes que van construir l’any 1769 monjos de la Cartoixa de Portaceli i són de gran interés per a les rutes senderistes pels paratges de Sacañet i Canales.

En estes altes terres d’interior, on antany les fortes nevades cobrien tota la zona, el desglaç donava lloc al naixement d’importants brolladors com la Fuente de La Salada que alimentava el riu Canales, afluent del Palància, o la Rambla de Artaj, afluent del Túria, que naix en la Fuente de la Carrasca, famosa pels arbres monumentals que l’envolten com una carrasca centenària o el pino de la Gabarda, que servia de far als caminants entre les fortes nevades.

Destaquen també les llacunes del Llano de Sacañet, important zona humida de la Comunitat Valenciana i fonts com la dels Gices, Las Tejas, o Las Salinas.

L’entorn

Un dels principals atractius de Sacañet i Canales és la bellesa de les seues muntanyes i la vegetació que les cobrix conformant magnífics paisatges. Destaca la muntanya La Bellida que, amb els seus 1.334 m d’altitud, domina l’entorn i oferix esplèndides vistes panoràmiques.

Un altre atractiu paisatgístic és el Prado del Canal, a 1.450 m d’altitud, on una verda pineda separa el prat de l’alta paret rocosa de la muntanya de La Salada que, en el seu vessant sud, la loma del Resinero, guarda vestigis de la Guerra Civil Espanyola.