Los 20 Parajes Naturales Municipales de nuestras comarcas (1ª parte) / Els 20 Paratges Naturals Municipals de les nostres comarques (1ª part)
1. El CLOT DE LA MARE DE DÉU (L’ESTANY DE LA VILA)
El Paraje Natural Municipal del Clot de la Mare de Déu, en el término municipal de Burriana, fue declarado en el año 2002 y fue el primero de esta figura de protección en el territorio de la Comunidad Valenciana.
Con una superficie de 17,84 ha es una zona húmeda litoral, un lago que ocupa un paleocauce en los últimos 1.245 m del río Anna que discurre seco en todo su recorrido salvo este tramo y de ahí su nombre, Anna, el pequeño Guadiana pues sus aguas se filtran en el subsuelo para aflorar cerca de la desembocadura.
El Clot recibe los aportes de agua de un manantial en el extremo superior del espacio protegido y conserva una buena vegetación de macrófitos y restos de bosque de ribera.
Entre la vegetación forestal destacan los fragmentos de la primitiva olmeda que fue sustituida en algunos puntos por especies exóticas, como la robinia y chopos híbridos. En el año 1985 se llevó a cabo una repoblación con olmo y almez para reproducir la estructura vegetal de su primitivo bosque de ribera.
Entre la vegetación acuática dominan los juncales y carrizales y merece resaltar la presencia de la especie Najas marina.
Tienen especial interés dentro del Paraje las aves acuáticas que viven o utilizan este pequeño oasis como zona de paso, alimentación y descanso en las rutas migratorias. Entre ellas cabe mencionar: la polla de agua, el zampullín chico, el correlimos común, el avetorrillo común, la garcilla bueyera o la focha común.
En sus aguas, carpa, carpín, llisa, anguila o gambúsia y el ya escaso galápago europeo, muy mermado también aquí por la suelta, por parte de algunas personas irresponsables, de especies invasoras como la tortuga de florida que con su voracidad hace desaparecer a las poblaciones de fauna autóctona.
A través de un recorrido circular que empieza y acaba junto al mar, señalizado con algunos paneles informativos, puede observarse toda la riqueza de un espacio que es, además, zona tradicional de esparcimiento de los vecinos de Burriana.
1. El CLOT DE LA MARE DE DÉU (L’ESTANY DE LA VILA)
El Paratge Natural Municipal del Clot de la Mare de Déu, en el terme municipal de Borriana, va ser declarat l’any 2002 i fou el primer d’esta figura de protecció en el territori de la Comunitat Valenciana.
Amb una superfície de 17,84 hectàrees és una zona humida litoral, un llac que ocupa una paleollera en els últims 1.245 m del riu Anna que discorre sec en tot el seu recorregut excepte este tram i d’ací el seu nom, Anna, el xicotet Guadiana perquè les seues aigües es filtren en el subsòl per a aflorar prop de la desembocadura.
El Clot rep les aportacions d’aigua d’un brollador en l’extrem superior de l’espai protegit i conserva una bona vegetació de macròfits i restes de bosc de ribera.
Entre la vegetació forestal destaquen els fragments de la primitiva omeda que va ser substituïda en alguns punts per espècies exòtiques, com la robínia i xops híbrids. L’any 1985 es va dur a terme una repoblació amb om i lledoner per a reproduir l’estructura vegetal del seu primitiu bosc de ribera.
Entre la vegetació aquàtica dominen les jonqueres i canyissers i mereix ressaltar la presència de l’espècie Najas marina.
Tenen especial interés dins del Paratge les aus aquàtiques que viuen o utilitzen este xicotet oasi com a zona de pas, alimentació i descans en les rutes migratòries. Entre elles cal mencionar: la polla d’aigua, el cabussonet xic, el territ comú, martinet comú, l’esplugabous o la fotja.
En les seues aigües, carpa, llisa, anguila o gambúsia i la ja escassa tortuga d’aigua, molt minvat també ací per la solta, per part d’algunes persones irresponsables, d’espècies invasores com la tortuga de florida que amb la seua voracitat fa desaparéixer a les poblacions de fauna autòctona.
A través d’un recorregut circular que comença i acaba al costat de la mar, senyalitzat amb alguns panells informatius, pot observar-se tota la riquesa d’un espai que és, a més, zona tradicional d’esplai dels veïns de Borriana.
Clot de la Mare de Deu. Autor, Eloy Verdú
Clot de la Mare de Deu. Autor, Vicent Lluis Ruiz
2. EL POZO JUNCO
En el término municipal de El Toro, el Paraje Natural Municipal de El Pozo Junco fue creado en el año 2004 y ampliado en el 2012 hasta alcanzar las 45,31 hectáreas actuales.
Situado en torno a los 1.600 m de altitud, en el extremo occidental del término, su principal valor estriba en la conservación de la vegetación típica de la alta montaña, el sabinar rastrero, incluido dentro de los bosques mediterráneos endémicos de Juniperus, de alto interés en la Comunidad Valenciana.
El sabinar rastrero conforma los llamados bosques horizontales por su desarrollo postrado y pulvinular. Completan el ecosistema el enebro común, sabina albar, pino laricio y un buen número de endemismos de la alta montaña del centro y este de la Península ibérica.
Otro punto de gran interés es el paisaje, uno de los recursos naturales más apreciados del paraje y su entorno, al igual que la presencia de navas o navajos, donde se acumula el agua, diseminados por la zona.
Un sendero señalizado desde el casco urbano de El Toro permite disfrutar de este Paraje y de los miradores naturales sobre la comarca del Palancia.
2. EL POZO JUNCO
En el terme municipal d’El Toro, el Paratge Natural Municipal El Pozo Junco va ser creat l’any 2004 i ampliat en el 2012 fins a arribar les 45,31 hectàrees actuals.
Situat entorn dels 1.600 m d’altitud, en l’extrem occidental del terme, el seu principal valor consisteix en la conservació de la vegetació típica de l’alta muntanya, el savinar de savina de muntanya, inclòs dins dels boscos mediterranis endèmics de Juniperus, d’alt interés a la Comunitat Valenciana.
El savinar de muntanya conforma els anomenats boscos horitzontals pel seu desenvolupament prostrat i pulvinular. Completen l’ecosistema el ginebre comú, la savina turifera, pinassa i un bon nombre d’endemismes de l’alta muntanya del centre i est de la Península ibèrica.
Un altre punt de gran interés és el paisatge, un dels recursos naturals més apreciats del paratge i el seu entorn, igual que la presència de navas o navajos, on s’acumula l’aigua, disseminats per la zona.
Un senda senyalitzada des del nucli urbà d’El Toro permet gaudir d’este Paratge i dels miradors naturals sobre la comarca del Palància.
El Pozo Junco, El Toro
Paraje de El Toro
3. PEÑAESCABIA
Peñascabia, en el término municipal de Bejís, fue declarado Paraje Natural Municipal en el año 2004 con una superficie de 474,83 hectáreas
Este espacio y su cumbre de 1.318 m es una prolongación de la sierra del Toro, siendo este tramo, cabecera del río Palancia pese a que el nacimiento del río se encuentra fuera del Paraje, el que presenta la morfología más abrupta y elevada de todo el valle del Palancia con cumbres que se elevan por encima de los 1.200 m.
Caracterizan el paisaje del espacio protegido las hoces y cañones fluviales y los farallones rocosos de diversas formas y colores, cuyas laderas cubiertas de bosques convergen en el fondo del barranco con los cultivos de olivos y almendros y la vegetación de ribera del río Palancia.
Botánicamente destaca la zona de la Umbría de los Tajos con pinares de pino laricio y bosquetes de tejo de alto interés en la Comunidad Valenciana.
Entre la fauna del Paraje Natural Municipal de Peñaescabia, cabe mencionar la presencia de gato montés, diversas especies de murciélagos y rapaces, como la cada vez más escasa águila perdicera, todos ellos de gran importancia en la conservación y protección de este enclave.
Se accede mediante sendero señalizado desde el área recreativa de Los Cloticos.
3. PEÑAESCABIA
Peñascabia, en el terme municipal de Bejís, va ser declarat Paratge Natural Municipal l’any 2004 amb una superfície de 474,83 hectàrees
Este espai i la seua cima de 1.318 m és una prolongació de la serra del Toro, sent este tram, capçalera del riu Palància a pesar que el naixement del riu es troba fora del Paratge, el que presenta la morfologia més abrupta i elevada de tota la vall del Palància amb cimes que s’eleven per damunt dels 1.200 m.
Caracteritzen el paisatge de l’espai protegit les falçs i canons fluvials i els farallons rocosos de diverses formes i colors, les vessants dels quals cobertes de boscos convergeixen en el fons del barranc amb els cultius d’oliveres i ametlers i la vegetació de ribera del riu Palància.
Botànicament destaca la zona de la Umbría de los Tajos amb pinedes de pinassa i bosquets de teix d’alt interés a la Comunitat Valenciana.
Entre la fauna del Paratge Natural Municipal de Peñaescabia, cal mencionar la presència de gat salvatge, diverses espècies de rates penades i rapaços, com la cada vegada més escassa àguila cuabarrada, tots ells de gran importància en la conservació i protecció d’este enclavament.
S’accedeix per una senda senyalitzada des de l’àrea recreativa de Los Cloticos.
Peñaescabia. Autora, Carmen Monteagudo
Peñaescabia. Autor, Kyrios Educación
4. L´ESTANY
Declarado el año 2004, el Paraje Natural Municipal de L’Estany, en Nules, es una pequeña laguna litoral de 2,71 hectáreas, ecosistema característico de los marjales mediterráneos formado por la surgencia de agua subterránea y por aportaciones de escorrentía superficial.
El uso agrícola, turístico y urbanístico de estos espacios costeros ha reducido su extensión a lo largo de todo el litoral valenciano hasta convertirlos en reductos aislados y testimoniales de lo que fueron en su día. Y es precisamente por ello, por lo que necesita protección, además de ser un lugar muy apreciado por los ciudadanos de Nules.
El sistema acuático natural de L’estany, entre el continente y el mar, posee una gran riqueza biológica además de constituir un refugio ideal para la avifauna en sus trayectos migratorios. Entre las aves destacan la garza real, garcilla, focha común, polla de agua o ánade real que encuentran entre carrizos y eneas óptima cobertura. Y a menudo pueden observarse numerosos grupos de cormoranes secando sus alas al sol.
Antaño hogar del samaruc y fartet, endemismos piscícolas de la Comunidad Valenciana, hoy son las llisas, carpas y anguilas las especies más comunes.
Rodeando l’estany, olmos, sauces y tamarindos proporcionan un ambiente propicio para el uso recreativo y educativo de este Paraje Natural Municipal, incluido en el Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana y en el Lugar de Interés Comunitario (LIC) Marjal de Nules.
Situado en la playa de Nules, el Paraje dispone de paneles informativos y un área recreativa.
4. L´ESTANY
Declarat l’any 2004, el Paratge Natural Municipal de L’estany, a Nules, és una xicoteta llacuna litoral de 2,71 hectàrees, ecosistema característic de les marjals mediterrànies format per la surgència d’aigua subterrània i per aportacions d’escolament superficial.
L’ús agrícola, turístic i urbanístic d’estos espais costaners ha reduït la seua extensió al llarg de tot el litoral valencià fins a convertir-los en reductes aïllats i testimonials del que van ser al seu dia. I és precisament per això, pel que és un lloc que cal protegir i a més és molt apreciat pels ciutadans de Nules.
El sistema aquàtic natural de l’estany, entre el continent i el mar, posseïx una gran riquesa biològica a més de constituir un refugi ideal per a l’avifauna en els seus trajectes migratoris. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el martinet blanc, fotja, polla d’aigua o ànec collverd que troben entre senills i bogues òptima cobertura. I sovint poden observar-se nombrosos grups de corbs marins eixugant les seues ales al sol.
Antany llar del samaruc i fartet, endemismes piscícoles de la Comunitat Valenciana, hui són les Llises, carpes i anguiles les espècies més comunes.
Rodejant l’estany, oms, salzes i tamarius proporcionen un ambient propici per a l’ús recreatiu i educatiu d’este Paratge Natural Municipal, inclòs en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana i en el Lloc d’Interés Comunitari (LIC) Marjal de Nules.
Situat a la platja de Nules, el Paratge disposa de panells informatius i un àrea recreativa.
L’Estany Nules
L’Estany, en Nules
5. EL RIVET
El Paraje Natural Municipal «El Rivet», declarado en el año 2005, se encuentra en el término municipal de Benassal y tiene una superficie de 16,00 hectáreas.
En las estribaciones más orientales del Sistema Ibérico, a unos 900 metros de altitud, y entre un paisaje agreste de muelas y barrancos, El Rivet es una espléndida muestra de bosque adehesado de quejigo o roble valenciano con ejemplares singulares y centenarios. Este tipo de bosque que en otros tiempos cubría grandes extensiones del territorio de la Comunidad Valenciana, esta hoy reducido a un pequeño número de enclaves por lo que su conservación es prioritaria. A ello se añade la presencia de un ejemplar de hiedra monumental y una microrreserva de flora con especies endémicas del ámbito ibero-levantino,y relictos de la flora eurosiberiana.
Son comunes en los viejos árboles especies escasas de murciélagos y aves como el trepador azul, el pico picapinos o el cárabo; además de vivir en charcas y manantiales raros anfibios como el gallipato, única especie de salamandra de la Comunidad Valenciana.
A este indudable interés científico, hay que añadir el gran atractivo paisajístico del paraje y el vínculo con la población.
En la carretera de Culla, un lugar de visita obligada para todos los amantes de la naturaleza que pueden disfrutar de un itinerario señalizado y con paneles informativos.
5. EL RIVET
El Paratge Natural Municipal «El Rivet», declarat l’any 2005, es troba en el terme municipal de Benassal i té una superfície de 16,00 hectàrees.
En els contraforts més orientals del Sistema Ibèric, a uns 900 metres d’altitud, i entre un paisatge agrest de moles i barrancs, El Rivet és una esplèndida mostra de bosc devesat de roure valencià amb exemplars singulars i centenaris. Este tipus de bosc que en altres temps cobria grans extensions del territori de la Comunitat Valenciana, esta hui reduït a un xicotet nombre d’enclavaments pel que la seua conservació és prioritària. A això s’afig la presència d’algunes carrasques, d’un exemplar d’hedra monumental i una microrreserva de flora amb espècies endèmiques de l’àmbit iber-llevantí,i relictes de la flora eurosiberiana.
Són comuns en els vells arbres espècies escasses de rates penades i aus com el pica-soques blau (arrapa-carrasques), el picot garser o el gamarús; a més de viure en tolls i brolladors rars amfibis com l’ofegabous, única espècie de salamandra de la Comunitat Valenciana.
A este indubtable interés científic, cal afegir el gran atractiu paisatgístic del paratge i el vincle amb la població.
En la carretera de Culla, un lloc de visita obligada per a tots els amants de la naturalesa que poden gaudir d’un itinerari senyalitzat i amb panells informatius.
El Rivet, Benassal, Autor, Carlos RP
L’arc de la Mola, Benassal. Autor, Miguel Llop
6. LA MOLA DE LA VILA
La Mola de la Vila, en el término municipal de Forcall, fue declarada Paraje Natural Municipal el año 2005 y comprende una superficie de 129,71 hectáreas.
Su altitud, entre los 920 y los 946 m de la cima de Sant Marc, y su situación estratégica sobre la confluencia de los ríos Bergantes, Caldes y Cantavieja, la convierten en un mirador privilegiado sobre la comarca de Els Ports que proporciona impresionantes panorámicas de este abrupto territorio, sobre todo del Valle del Bergantes, y confieren al paraje un alto valor paisajístico.
Dominan en el territorio las muelas que conforman vertiginosos acantilados hoyados por una red de barrancos de diferente entidad.
Las vertientes de la Mola están cubiertas por fragmentos de carrascar entre matorral mediterráneo, con boj, quejigos y arces.
En el sector noroccidental del paraje se desarrollan pinares de pino laricio y pino carrasco con manchas dispersas de carrascas, enebros y sabinas.
Gran diversidad de fauna habita entre bosques, matorrales y cantiles rocosos. Destacan las poblaciones de cabra montesa y buitre leonado que tiene una de las mayores buitreras de la provincia en la Mola d’Encamaràs, además de la escasa águila perdicera y rapaces nocturnas como el búho real.
La protección de la Mola de la Vila se justifica no sólo por la preservación de sus valores naturales, sino también por el carácter simbólico para los habitantes de Forcall. Dentro del Paraje se encuentran elementos culturales como el Peiró de Sant Pere y el Peiró de Sant Marc, y la Cova de la Carn, balma cerrada y aprovechada como corral de ganado. Además del abrigo de la Mola de Sant Marc, de época prehistórica donde se han encontrado diversas herramientas de sílex.
El Paraje Natural de la Mola de la Vila se encuentra a cinco kilómetros de Forcall y tras el ascenso por pista forestal a la cima nos encontraremos con un mirador con información y descripción de las características del entorno.
6. LA MOLA DE LA VILA
La Mola de la Vila, en el terme municipal de Forcall, va ser declarada Paratge Natural Municipal l’any 2005 i comprèn una superfície de 129,71 hectàrees.
La seua altitud, entre els 920 i els 946 m de la cima de Sant Marc, i la seua situació estratègica sobre la confluència dels rius Bergantes, Caldes i Cantavieja, la converteixen en un mirador privilegiat sobre la comarca de Els Ports que proporciona impressionants panoràmiques d’este abrupte territori, sobretot de la Vall del Bergantes, i confereixen al paratge un alt valor paisatgístic.
Dominen en el territori les moles que conformen vertiginosos penya-segats travessats per una xarxa de barrancs de diferent entitat.
Els vessants de la Mola estan coberts per fragments de carrascar entre matoll mediterrani, amb boix, roures valencians i aurons.
En el sector nord-occidental del paratge creixen pinedes de pinassa i pi blanc amb taques disperses de carrasques, ginebres i savines.
Gran diversitat de fauna habita entre boscos, matolls i penya-segats rocosos. Destaquen les poblacions de cabra salvatge i voltor que té una de les majors vulturines de la província en la Mola d’Encamaràs, a més de l’escassa àguila cuabarrada i rapinyaires nocturnes com el duc.
La protecció de la Mola de la Vila es justifica no sols per la preservació dels seus valors naturals, sinó també pel seu caràcter simbòlic per als habitants de Forcall. Dins del Paratge es troben elements culturals com el Peiró de Sant Pere i el Peiró de Sant Marc, i la Cova de la Carn, balma tancada i aprofitada com a corral de bestiar. A més de l’abric de la Mola de Sant Marc, d’època prehistòrica on s’han trobat diverses ferramentes de sílex.
El Paratge Natural de la Mola de la Vila es troba a cinc quilòmetres de Forcall i després de l’ascens per pista forestal a la cima ens trobarem amb un mirador amb informació i descripció de les característiques de l’entorn.
Mola de la Vila
Mola de la Vila, Forcall. Autora, mariaamm
7. LA ESPERANZA
Declarado Paraje Natural Municipal en el año 2006, La Esperanza se localiza en el término municipal de Segorbe, y el monte que le da nombre es un pequeño cerro de 12,97 hectáreas a 445 m de altitud, muy frecuentado por los ciudadanos del municipio como zona de recreo.
El monte de la Esperanza es una pequeña isla forestal entre cultivos por una parte y zonas urbanizadas e industriales, por otra. Esta cubierto por masas de pinar de pino carrasco, resultado de las repoblaciones realizadas, con matorral mediterráneo. En general es un enclave bastante antropizado pero con una aceptable calidad paisajística y ambiental y una importante función ecológica como refugio de fauna y protección del suelo y acuíferos.
Dentro del Paraje, rodeado por un palmerar, se encuentra también el manantial de La Esperanza que abastece a las poblaciones de Segorbe, Navajas y Altura.
En cuanto a la fauna, el grupo más representativo son las aves de carácter más o menos urbano: gorrión común, jilguero, mirlo común o abubilla aunque también nidifican en el pinar especies como el pito real, el mito, el carbonero garrapinos, el herrerillo capuchino, el torcecuello o el agateador común.
En el ámbito del Paraje Natural Municipal es de destacar la existencia de elementos del patrimonio histórico-cultural, como son la Ermita de Ntra. Sra. de la Esperanza, documentada en el siglo XIV, que congrega a numerosas personas en la romería de la Virgen de la Esperanza, y las ruinas del Monasterio de los Jerónimos de Ntra. Sra. de la Esperanza, cuya fundación se remonta a 1495.
A tres kilómetros de Segorbe, La Esperanza dispone de un Aula de la Naturaleza próxima a antiguos bancales de cultivo que se han plantado, a modo de arboretum, con especies autóctonas de la comarca, alrededor de las cuales se han creado senderos interpretativos para educación ambiental. Y como área de recreo y esparcimiento dispone de zonas de picnic y varias fuentes de agua potable.
7. L’ESPERANZA
Declarat Paratge Natural Municipal l’any 2006, L’Esperanza es localitza en el terme municipal de Segorbe, i la muntanya que li dóna nom és un xicotet turó de 12,97 hectàrees a 445 m d’altitud, molt freqüentat pels ciutadans del municipi com a zona d’esbarjo.
La muntanya de La Esperanza és una xicoteta illa forestal entre cultius, d’una banda i zones urbanitzades i industrials, per una altra. Esta cobert per masses de pineda de pi blanc, resultat de les repoblacions realitzades, amb matoll mediterrani. En general és un enclavament prou antropitzat però amb una acceptable qualitat paisatgística i ambiental i una important funció ecològica com a refugi de fauna i protecció del sòl i aqüífers.
Dins del Paratge, rodejat per un palmerar, es troba també el brollador La Esperanza que abasteix les poblacions de Segorbe, Navajas i Altura.
Quant a la fauna, el grup més representatiu són les aus de caràcter més o menys urbà: teuladí, cagarnera o cadernera, merla i palput, entre d’altres, encara que també nidifiquen en la pineda espècies com el picot verd, la mallerenga cuallarga, petita i emplomallada, el formiguer o colltort, i el raspinell comú.
En l’àmbit del Paratge Natural Municipal cal destacar l’existència d’elements del patrimoni històric i cultural, com són l’ermita de Ntra. Sra. de l’Esperanza, documentada en el segle XIV, que congrega a nombroses persones en la romeria de la Mare de Déu de l’Esperanza, i les ruïnes del monestir dels Jerónimos de Ntra. Sra. de l’Esperanza, la fundació del qual es remunta a 1495.
A tres kilòmetres de Segorbe, La Esperanza disposa d’un Aula de la Natura pròxima a antics bancals de cultiu que s’han plantat, a manera d’arboretum, amb espècies autòctones de la comarca, al voltant de les quals s’han creat sendes interpretatives per a educació ambiental. I com a àrea d’esplai disposa de zones de picnic i unes quantes fonts d’aigua potable.
Manantial de La Esperanza, Segorbe
Vista de Segorbe. Autor, Ernesto Ordaz Juan
8. LA MOLA D´ARES
El Paraje Natural Municipal La Mola d’Ares, se encuentra en la comarca del Alt Maestrat, en el término municipal de Ares del Maestrat. Con una superficie de 127,22 hectáreas fue declarado espacio protegido en el año 2006.
La Mola d’Ares constituye un hito y un emblema del paisaje del interior de la provincia de Castellón. Como indica su propio nombre, se trata de una muela o altiplano, entre 1.200 y 1.323 m de altitud, bordeado por grandes acantilados de fuerte desnivel.
Al pie de la impresionante mole rocosa, se incrusta el casco urbano de Ares del Maestrat, desde cuyo castillo inició Jaume I la conquista del reino de Valencia.
La Mola es un lugar emblemático y de gran valor paisajístico, tanto para los habitantes de la localidad, como para los turistas. Desde esta magnífica atalaya se abarca buena parte de los valles y montañas del Maestrat y Els Ports.
Debido al ancestral uso ganadero de la zona, la cubierta vegetal del llano es básicamente herbácea si bien en las laderas de fuerte pendiente y en las pequeñas vaguadas crecen especies arbustivas y arbóreas, como acebo, arces y tejo. Las especies prioritarias y endémicas de estos hábitats han determinado la declaración adicional de tres microrreservas de flora en el ámbito del Paraje Natural Municipal.
Es frecuente en la zona la presencia de la cabra montés y buitre leonado, así como numerosas aves esteparias y forestales, mamíferos, anfibios y reptiles.
En el ámbito del Paraje se encuentra el yacimiento arqueológico Coll Monter, lugar adscrito a la Era del bronce valenciano y medieval, y habitado entre 1800 y 900 años antes de Cristo.
En la visita al Paraje por caminos señalizados desde la población encontraremos también dos de sus principales elementos etnológicos: la nevera cuadrada de La Font dels Regatxols, restaurada como centro de interpretación del comercio del hielo, y la propia Font dels Regatxols de 1818.
8. LA MOLA D´ARES
El Paratge Natural Municipal La Mola d’Ares, es troba en la comarca de l’Alt Maestrat, en el terme municipal d’Ares del Maestrat. Amb una superfície de 127,22 hectàrees va ser declarat espai protegit l’any 2006.
La Mola d’Ares constituïx un fita i un emblema del paisatge de l’interior de la província de Castelló. Com indica el seu propi nom, es tracta d’una mola o altiplà, entre 1.200 i 1.323 m d’altitud, vorejat per grans penya-segats de fort desnivell.
Al peu de la impressionant mola rocosa, s’incrusta el nucli urbà d’Ares del Maestrat, des del castell del qual va iniciar Jaume I la conquista del regne de València.
La Mola és un lloc emblemàtic i de gran valor paisatgístic, tant per als habitants de la localitat, com per als turistes. Des d’esta magnífica talaia es poden contemplar bona part de les valls i muntanyes del Maestrat i Els Ports.
A causa de l’ancestral ús ramader de la zona, la coberta vegetal del pla és bàsicament herbàcia si bé en les vessants de fort pendent i en els xicotets tàlvegs creixen espècies arbustives i arbòries, com a grèvol, aurons i teix. Les espècies prioritàries i endèmiques d’estos hàbitats han determinat la declaració addicional de tres microrreserves de flora en l’àmbit del Paratge Natural Municipal.
És freqüent en la zona la presència de la cabra salvatge i dels voltors, així com nombroses aus estepàries i forestals, mamífers, amfibis i rèptils.
En l’àmbit del Paratge es troba el jaciment arqueològic Coll Monter, lloc adscrit a l’Era del bronze valencià i medieval, i habitat entre 1800 i 900 anys abans de Crist.
En la visita al Paratge per camins senyalitzats des de la població trobarem també dos dels seus principals elements etnològics: la nevera quadrada de La Font dels Regatxols, restaurada com a centre d’interpretació del comerç del gel, i la pròpia Font dels Regatxols de 1818.
Mola d’Ares, Ares del Maestrazgo
Mola d’Ares, Ares del Maestrat
9. LA TORRECILLA-PUNTAL DE NAVARRETE
El Paraje Natural Municipal La Torrecilla-Puntal de Navarrete, fue declarado en el año 2006 en el término municipal de Altura, en la confluencia con los términos de Jérica y Alcublas.
Con una superficie de 331,30 hectáreas, el Paraje presenta un alto valor ecológico en un paisaje dominado por masas mixtas de pino laricio, sabina albar y carrasca con un estrato arbustivo de enebros y sabinas. La singularidad de sus hábitats y especies prioritarias ha merecido también la declaración de la microrreserva de flora Puntal de Navarrete.
En los fondos de barranco, en el entorno de la rambla de la Torrecilla aparecen fragmentos de bosque de ribera con chopos y sauces.
Paisajísticamente, el sector del paraje de mayor interés es la umbría del barranco de la Torrecilla, un ambiente cárstico con elevadas crestas, abruptos barrancos y abrigos naturales, a cuyos pies se desarrolla el ambiente forestal.
La diversidad de ecosistemas existentes en el Paraje permite albergar una rica y variada fauna compuesta, entre otras por especies tan amenazadas como el gato montés y el águila perdicera.
El paraje alberga, además, un interesante yacimiento arqueológico de origen ibérico en lo alto del cerro de la Torrecilla, considerado uno de los más importantes del Alto Palancia. Se trata de un poblado cuyos restos corresponden a una construcción defensiva y de vigilancia de los caminos y manantiales que se extienden a sus pies.
Se puede acceder fácilmente al Paraje desde el Área Recreativa de Las Boqueras mediante senderos señalizados.
9. LA TORRECILLA-PUNTAL DE NAVARRETE
El Paratge Natural Municipal La Torrecilla-Puntal de Navarrete, va ser declarat l’any 2006 en el terme municipal d’Altura, en la confluència amb els termes de Jérica i Alcublas.
Amb una superfície de 331,30 hectàrees, el Paratge presenta un alt valor ecològic en un paisatge dominat per masses mixtes de pinassa, savina alba i carrasca amb un estrat arbustiu de ginebres i savines. La singularitat dels seus hàbitats i espècies prioritàries ha merescut també la declaració de la microrreserva de flora Puntal de Navarrete.
En els fons de barranc, en l’entorn de la rambla de la Torrecilla apareixen fragments de bosc de ribera amb xops i salzes.
Paisatgísticament, el sector del paratge de major interés és l’ombria del barranc de la Torrecilla, un ambient càrstic amb elevades crestes, abruptes barrancs i abrics naturals, als peus del qual es desenrotlla l’ambient forestal.
La diversitat d’ecosistemes existents en el Paratge permet albergar una rica i variada fauna composta, entre altres per espècies tan amenaçades com el gat salvatge i l’àguila cuabarrada.
El paratge alberga, a més, un interessant jaciment arqueològic d’origen ibèric en la part alta del turó de la Torrecilla, considerat un dels més importants de l’Alt Palància. Es tracta d’un poblat els restes del qual corresponen a una construcció defensiva i de vigilància dels camins i brolladors que s’estenen als seus peus.
Es pot accedir fàcilment al Paratge des de l’Àrea Recreativa de Las Boqueras per mitjà de sendes senyalitzades.
La Torrecilla-Puntal de Navarrete
La Torrecilla-Puntal de Navarrete
[…] La Mola de la Vila de Forcall, fue declarada Paraje Natural Municipal el año 2005. Su cima de Sant Marc, con 946 m de altitud, sobre la confluencia de los ríos Bergantes, Caldes y Cantavieja, constituye un mirador privilegiado sobre la comarca de Els Ports. […]
[…] disfrutar de grandes contrastes y sucesivos cambios del paisaje, desde la meseta de Barracas, el Pozo Junco en El Toro, o Peñaescabia en Bejís, a los paisajes de los Parques Naturales de la Sierra de Espadán y de la […]