No cessava el combat a Borriana ni de dia ni de nit. A proposta d’un fuster, el rei va proposar construir una d’aquelles torres gegants de fusta, amb uns quants pisos, amb les que els soldats podien acostar-se a la muralla i atacar directament en la part alta dels merlets. Tots els cavallers van aplaudir la decisió del rei, i van posar mà a l’obra per a la construcció de la torre. Per a la tasca es van fer tallar un bon nombre d’arbres, i al cap d’alguns dies ja estava untant-se de sèu l’eix de les rodes, aplanant-se tant com es podia la terra pels llocs on estes havien de rodar… Ara bé, qui havia de ser l’encarregat d’empényer aquell embalum fins als murs, davall la previsible pluja de pedres i fletxes que segur havia de tindre lloc?

Clot de la Mare de Déu. Autor, Frdomenech

Malgrat designar 200 forts mossos de Daroca, la torre era tan feixuga que al poc es va encallar entre unes roques. El senyor Jaume va donar exemple i, per tal d’animar els seus hòmens, ell mateix va començar a estirar una de les maromes. Però tot va ser inútil. Davall l’atac constant dels moros, que no deixaven de llançar els més pesats projectils en una granissada mortal, el rei Conquistador va haver de confessar que “estos moros borrianencs eren de lluny més valerosos que els de Mallorca”

Basílica de El Salvador. Autor, Antonio Biondi

En això, van arribar dos galeres catalanes al Grau, procedents de Tarragona i carregades d’aliments per a les defallents forces cristianes. Es va arribar a l’acord que estes passarien a poder del rei amb el pagament previ de 3000 lliures, o bé donant-les de fiat a persones respectables (sembla que el rei no n’era prou garantia). Així mateix, En Jaume va anar a parlar amb els Mestres de l’Hospital i del Tremp, suplicant-los pel seu honor i honra que accediren a eixa compra per a evitar l’alçament el setge per falta d’aliments. Estos només van accedir després de molt discutir, i només amb la condició que el rei els confirmara certes donacions fetes temps enrere a les seues Ordes respectives. El tracte va quedar tancat, però a punt va estar el rei d’alçar el setge i abandonar el seu projecte de conquistar la fèrtil plana valenciana.

Torre de Tadeo. Burriana. Autor, Fernando Conde Montesinos

Molts van ser els que van demostrar gran valentia en el lloc, a més del propi rei. De l’oncle del monarca, En Guillem d’Entenza, es diu que, decidit a lluitar o morir per la victòria (seues són les paraules “D’ací no eixiré jo fins que Déu ens done Borriana!”), va fer construir dos mantellets de fusta i xapa per a acostar-se sense perill a tir de ballesta de les muralles. I allà es va refugiar amb els seus millors cavallers, rellevant-se per hores en la guàrdia i atacant quan hi veia oportunitat.

El Grau de Borriana. Autor, Jota Aguilar

Una nit l’atac va ser tan decidit que van aconseguir enfilar-se fins els merlets, però els musulmans, demostrant un abrivament no menor, van aconseguir rebutjar-los i van ferir En Guillem en la cama amb una fletxa. Tot seguit van atacar els refugiats en els mantellets amb torxes enceses i destrals. Amb prou feines van aconseguir sobreviure, i el propi rei En Jaume va curar el seu oncle arrancant-li ell mateix la fletxa i embenant la ferida amb un tros de camisa. Cebrián Mesquita, el famós pintor valencià, va arribar a plasmar este fet en un quadre a l’oli pintat allà pel 1880, i que es va conservar durant anys en l’església parroquial de la ciutat.

Continuarà…

___________________________
Traducció al valencià realitzada per Ll. Sánchez.