4. En una relació tan antiga com la que existeix entre pins i fongs, la nostra orquídia nouvinguda no té res a fer, de manera que actua trencant la baralla i imposant les seues pròpies regles de joc: pren els sucres produïts per la conífera (i que l’orquídia, igual que el fong, tampoc pot sintetitzar) unint-se al membre més dèbil de l’equip. En un cert sentit és una mena de parasitisme indirecte i a dues bandes: l’arbre, alié a la complexa estratègia de l’orquídia, no sap en cap moment que una tercera espècie està aprofitant-se’n. I quant a l’innocent fong, quan ja els òrgans de l’orquídia prenen contacte i s’associen íntimament amb el seu miceli soterrani, no li’n queda una altra que sobreviure cedint part del seu aliment a l’estranya planta que creix al seu costat.

Bosc en Els Ports. Autor, Tolo Català

5. Per descomptat, este tipus de vida ha de ser molt còmode, ja que (i ben al contrari del que es creia) l’orquídia és perfectament capaç de sintetitzar clorofil•la si és exposada a nivells alts de llum solar. Sembla com si esta espècie hagués descartat “conscientment” la producció d’aliment a la manera dels seus parents. La seua capacitat de prescindir de l’astre rei li possibilita a més viure en perpètua ombra, allà on cap altra planta de reduïdes proporcions ho podria fer i, per tant, de surar en un entorn sense gaire competència.

Neottia nidus-avis. Autor, dannyzuurbier

És justament l’absència de clorofil•la, unida a la seua vida oculta i a l’escassetat de colors vistosos, allò que determina una última curiositat de la nostra planta: les flors de l’orquídia niu d’ocell no són pol•linitzades per abelles o papallones, insectes més propis d’espais oberts, sinó per mosques, mosquits i escarabats. És el tribut que ha de pagar per la seua renúncia a la llum del sol. I per si estos veïns escassegen, encara pot produir nous fills escindits directament del seu rizoma, manejant-se així amb facilitat en les tècniques de l’autoreproducció. En este afany per minimitzar esforços, l’orquídia niu d’ocell ha arribat a l’extrem de florir i produir fruits de forma soterrània… Clar, per a què fer despesa d’energia desplegant una tija amb flors, quan és més còmode fer-ho davall la terra?

____________________________

Traducció al valencià realitzada per Ll. Sánchez.
____________________________