Poco a poco, pero de manera inexorable, nuestro peculiar paisaje agrícola de flores de azahar se está reduciendo y modificando. Frente a las dificultades climáticas y comerciales de los tradicionales cultivos de cítricos, muchos productores están transformándolos en aras de poder seguir viviendo del campo. Y así se está desarrollado en las comarcas litorales de Castellón un revolucionario cambio, del naranjo al aguacate

En auge en la Comunidad Valenciana durante los últimos años, en la provincia de Castellón el cultivo de aguacates se ha incrementado de forma imparable desde sus incipientes inicios en 2017, pasando de unas simbólicas 18 hectáreas a las más de 600 en el año 2023.

Los términos municipales de Castelló de la Plana y Almenara concentran la mayor parte de la producción, pero también hay plantaciones en Onda, Artana, Betxí, Alcalà de Xivert, Nules, la Vall d’Uixó y Benicàssim.

El clima cálido, la ausencia de heladas y la buena calidad del agua son los factores que hacen que las plantaciones de aguacate sean una excelente opción para muchos agricultores como alternativa viable y rentable al tradicional cultivo de regadío (únicas tierras aptas para esta especie), si bien su implantación no es mayoritaria ni generalizada debido, sobre todo, a los requerimientos de recursos hídricos.

El aguacate es el fruto del árbol del mismo nombre, también denominado aguacatero (Persea americana), de hoja perenne y de la familia de las lauráceas, plantas leñosas entre las que se incluyen aromáticas como el laurel.

Originario de Centroamérica (México, Guatemala y las Antillas) su nombre proviene del náhuatl ahuacatl, que significa testículos del árbol, seguramente debido a su forma, por lo que los aztecas creían que el aguacate tenía poderes afrodisíacos, como se muestra en la antigua simbología de esta cultura.

También se conoce como palta en lengua quechua y hace referencia a los paltas que vivían al norte del Perú y sur de Ecuador.

Parece que los vestigios más antiguos del aguacate se encontraron en una cueva de Coxcatlán, en el estado mexicano de Puebla, cuyos restos fueron datados entre los años 8.000 y 7.000 a.C. Sin embargo, es sabido que tanto la civilización Maya como la Olmeca ya consumían este fruto por lo que su antigüedad puede ser superior a la datación de la cueva.

Los primeros españoles que llegaron a América lo denominaron pera de las Indias, por su parecido con las peras españolas. Tal fue el impacto de este fruto entre los conquistadores que, se dice, lo extendían sobre tortas que llevaban consigo para comer en sus incursiones por el territorio. Al ser una fruta muy valorada, se trajeron muchas semillas a España desde donde se fue extendiendo a otros países.

Su demanda fue inmediata entre la sociedad de la época, aunque ya entonces no era asequible para todos los bolsillos.

El sacerdote español Bernabé Cobo y Peralta fue el primero en describir, en su obra Historia del Nuevo Mundo, los 3 principales tipos de aguacates, mexicano, guatemalteco y antillano a los que se ha añadido un cuarto tipo descubierto recientemente, el costarricense. De ellos proceden las más de 400 variedades que existen en la actualidad entre las que destaca el aguacate Hass, el más comercializado.

El contenido del aguacate lo convierte en un superalimento cada día más apreciado por los consumidores. Su principal componente son las grasas monoinsaturadas (como las del aceite de oliva), que constituyen el 23% de su peso. Gracias a ellas, diversos estudios indican que su consumo reduce los niveles de colesterol total y de su fracción LDL (colesterol “malo”), así como los triglicéridos en sangre.

Por eso es adecuado para prevenir la aparición de problemas como la arterosclerosis o enfermedades coronarias.

Es una de las frutas más ricas en fibra, destacando también por su vitamina E, potente antioxidante que puede prevenir el desarrollo de enfermedades degenerativas. Aporta, además, vitaminas B y C, y una gran variedad de minerales (potasio, calcio, magnesio, fósforo, hierro, …).

Recientes investigaciones destacan su riqueza en el carotenoide luteína, cuyo efecto protector de la visión reduce el riesgo de desarrollar cataratas. Sus propiedades también se aplican en cosmética y en el tratamiento de algunas enfermedades de la piel como la psoriasis.

Con la pulpa se preparan mascarillas que ayudan a prevenir arrugas y tratar dermatitis o incluso quemaduras, y el aceite nutre y suaviza la piel. En alimentación, el aguacate es ampliamente utilizado: como mantequilla vegetal; para la preparación de la famosa receta mejicana, el guacamole; para cremas y salsas; para combinar con huevos, setas y hortalizas, y ¡mucho más!

Al existir tantas variedades con diferentes épocas de recolección, este fruto puede encontrarse en el mercado tanto en invierno como en verano, destacando los productos nacionales y de agricultura ecológica.

Con más de 10 mil años de historia, el aguacate es hoy uno de los frutos más apreciados en medio mundo, sobre todo por sus propiedades nutricionales altamente beneficiosas para la salud humana, pero habrá que tener mucho cuidado con los efectos negativos de su cultivo sobre la salud de nuestro Medio, del que también depende nuestra supervivencia.

Traducció al valencià:

ALVOCATS: DE LA BLANCA FLOR DEL TARONGER AL VERD SUBTROPICAL

A poc a poc, però de manera inexorable, el nostre peculiar paisatge agrícola de flors del taronger s’està reduint i modificant. Enfront de les dificultats climàtiques i comercials dels tradicionals cultius de cítrics, molts productors estan transformant-los a fi de poder continuar vivint del camp. I així s’està desenvolupat a les comarques litorals de Castelló un revolucionari canvi, del taronger a l’alvocat

En auge a la Comunitat Valenciana durant els últims anys, a la província de Castelló el cultiu d’alvocats s’ha incrementat de manera imparable des dels seus incipients inicis en 2017, passant d’unes simbòliques 18 hectàrees a les més de 600 l’any 2023.

Els termes municipals de Castelló de la Plana i Almenara concentren la major part de la producció, però també hi ha plantacions a Onda, Artana, Betxí, Alcalà de Xivert, Nules, la Vall d’Uixó i Benicàssim.

El clima càlid, l’absència de gelades i la bona qualitat de l’aigua són els factors que fan que les plantacions d’alvocat siguen una excel·lent opció per a molts agricultors com a alternativa viable i rendible al tradicional cultiu de regadiu (úniques terres aptes per a esta espècie), si bé la seua implantació no és majoritària ni generalitzada degut, sobretot, als requeriments de recursos hídrics.

L’alvocat és el fruit de l’arbre del mateix nom, també denominat alvocater (Persea americana), de fulla perenne i de la família de les lauràcies, plantes llenyoses entre les quals s’inclouen aromàtiques com el llorer.

Originari de Centreamèrica (Mèxic, Guatemala i les Antilles) el seu nom prové del nàhuatl ahuacatl, que significa testicles de l’arbre, segurament a causa de la seua forma, per la qual cosa els asteques creien que l’alvocat tenia poders afrodisíacs, com es mostra en l’antiga simbologia d’esta cultura.

També es coneix com palta en llengua quítxua i fa referència als paltas que vivien al nord del Perú i sud de l’Equador.

Sembla que els vestigis més antics de l’alvocat es van trobar en una cova de Coxcatlán, en l’estat mexicà de Pobla, les restes de la qual van ser datats entre els anys 8.000 i 7.000 a.C. No obstant això, és sabut que tant la civilització Maia com l’Olmeca ja consumien este fruit pel que la seua antiguitat pot ser superior a la datació de la cova.

Els primers espanyols que van arribar a Amèrica li van donar el nom de pera de les Índies, per la seua semblança amb les peres espanyoles. Tal va ser l’impacte d’este fruit entre els conqueridors que, es diu, l’estenien sobre coques que portaven amb si per a menjar en les seues incursions pel territori. A l’ésser una fruita molt valorada, es van portar moltes llavors a Espanya des d’on es va anar estenent a altres països.

La seua demanda va ser immediata entre la societat de l’època, encara que ja llavors no era assequible per a totes les butxaques.

El sacerdot espanyol Bernabé Cobo i Peralta va ser el primer a descriure, en la seua obra Historia del Nuevo Mundo, els 3 principals tipus d’alvocats, mexicà, guatemalenc i antillà als quals s’ha afegit un quart tipus descobert recentment, el costa-riqueny. D’ells procedixen les més de 400 varietats que existixen en l’actualitat entre les quals destaca l’alvocat Hass, el més comercialitzat.

El contingut de l’alvocat el convertix en un superaliment cada dia més apreciat pels consumidors. El seu principal component són els greixos monoinsaturats (com les de l’oli d’oliva), que constituïxen el 23% del seu pes. Gràcies a ells, diversos estudis indiquen que el seu consum reduïx els nivells de colesterol total i de la seua fracció LDL (colesterol “roín”), així com els triglicèrids en sang.

Per això és adequat per a previndre l’aparició de problemes com la arterioesclerosi o malalties coronàries.

És una de les fruites més riques en fibra, destacant també per la seua vitamina E, potent antioxidant que pot previndre el desenvolupament de malalties degeneratives. Aporta, a més, vitamines B i C, i una gran varietat de minerals (potassi, calci, magnesi, fòsfor, ferro, …).

Recents investigacions destaquen la seua riquesa en el carotenoide luteïna que te un efecte protector de la visió reduint el risc de desenvolupar cataractes. Les seues propietats també s’apliquen en cosmètica i en el tractament d’algunes malalties de la pell com la psoriasi.

Amb la polpa es preparen màscares que ajuden a previndre arrugues i tractar dermatitis o fins i tot cremades, i l’oli nodrix i suavitza la pell. En alimentació, l’alvocat és àmpliament utilitzat: com a mantega vegetal; per a la preparació de la famosa recepta mexicana, el guacamole; per a cremes i salses; per a combinar amb ous, bolets i hortalisses, i molt més!

En existir tantes varietats amb diferents èpoques de recol·lecció, este fruit pot trobar-se en el mercat tant a l’hivern com a l’estiu, destacant els productes nacionals i d’agricultura ecològica.

Amb més de 10 mil anys d’història, l’alvocat és hui un dels fruits més apreciats en mig món, sobretot per les seues propietats nutricionals altament beneficioses per a la salut humana, però caldrà tenir molt de compte amb els efectes negatius del seu cultiu sobre la salut del nostre Medi, del qual també depén la nostra supervivència.