Benitandús. Uns orgues molt particulars
Si ens aventurem per dintre del parc natural de la Serra d’Espadà podem trobar infinitat de paisatges singulars. Un d’aquests llocs el trobem a una xicoteta pedania de l’Alcúdia de Veo: són els Òrguens de Benitandús.
Ja des de baix, podem entendre el seu nom, observant les columnes de roca que s’alcen sobre nosaltres donant lloc a formes “tubulars” recordant els antics orgues musicals que ens transporten a les esglésies d’època medieval.
Lonicera implexa en flor. Sierra de Espadán. Autora, Inés Vivas
Una vegada allí comencem l’ascens per la muntanya, trobant-nos al nostre voltant una gran diversitat d’espècies vegetals, entre les que destaquen les sureres Q. Suber, (en aquesta mateixa pàgina es pot llegir un article força interessant referent a les sureres i la seua història en la Serra d’Espadà), així com diverses lianes com ara l’Hedera helix (hedra), Lonicera implexa (mare-selva), Rubia peregrina (rogeta), Rubus ulmifolius (albarzer) i Smilax aspera (sarsa); enfilant-se pels arbres i les pedres, penjant-s’hi i guanyant terreny amb cada impuls.
Els Òrguens de Benitandús. Autora, Inés Vivas
Si fixem la nostra vista al terra, ens n’adonarem que el sòl per on caminem presenta un color rogenc. Es tracta del que nosaltres anomenem “rodeno”. El “rodeno” és un tipus de pedra arenosa, (arenoses roges del Buntsandstein) pertanyents al Triàsic.
En arribar dalt (a un 600 m d’altitud) se’ns presenta una imatge per al record. Divisem pobles com ara Tales, Onda i el propi Benitandús; també veiem l’embassament d’Onda (construït l’any 1954 dedicat exclusivament al reg) i algunes de les muntanyes que conformen aquesta serra.
Però el que més ens sorprén és veure els orgues des de dalt.
Rubus ulmifolius amb fruit. Autora, Inés Vivas
Aquestes formacions que avui anomenem orgues van ser, en temps passats, sediments de tipus continental derivats d’ambients fluvials que es van dipositar fa aproximadament uns 250 milions d’anys. El pas del temps ha fet que sobre aquests materials actuen diversos tipus d’erosió, donant lloc a les seues formes actuals (torres, passadissos,…)
Val la pena d’escalada. Autora, Inés Vivas
Els Òrguens són, aleshores, un monument de la natura producte dels processos interns de la terra així com de les característiques i condicions externes on, a més a més, no ens podem oblidar del la important contribució que ha fet el pas del temps.
Al parc Natural de la Serra d’Espadà, parc natural declarat l’any 1998 i 2n parc natural més extens de tota la Comunitat Valenciana, podem gaudir d’aquest lloc i de molts altres sempre i quan respectem el territori i en tinguem cura.
Voleu conéixer més llocs de la Serra d’Espadà i la seua història?
Continuarem.
______________________________________
Un article de Inés Vivas.
______________________________________
[…] A partir del 1918 el carbón vegetal fue sustituido por el carbón mineral británico. En la Serra Espadà el principal árbol utilizado era el alcornoque, pero afortunadamente como su corcho se […]
[…] coche, iban andando o con carro, no lo olvidemos. Una de las rutas que más nos gusta es la de los Órganos de Benitandús. Nuestro punto de inicio es la pedanía de Benitandús. Después de medio kilómetro dirección […]