El cerezo, placer para la vista, para el paladar y para el cuerpo

El cerezo, placer para la vista, para el paladar y para el cuerpo

Este árbol caducifolio, de bellísima floración en primavera, aparece en dos especies principales de las que proceden la mayor parte de las variedades cultivadas: el cerezo dulce o silvestre (Prunus avium), originario del oeste de Asia, y el cerezo ácido o guindo (Prunus cerasus), propio de Macedonia y Asia Menor.
Según relata Plinio, el origen de este cultivo parece ser la antigua colonia griega de Kerasos, en la costa del Mar Negro, donde era un cultivo local muy importante. Fue llevado a Roma por el general romano Lúculo, tras vencer al rey de Ponto, y fueron los romanos quienes extendieron su cultivo por todo el Mediterráneo. Hoy se planta en la mayor parte de las regiones templadas del mundo, siendo Turquía el principal productor mundial.
Desde los principios de la historia el cerezo ha estado relacionado con dioses y leyendas. En la mitología romana se relacionaba este fruto con la inocencia y con el amor, a través de su diosa, Venus.
En el mundo mágico medieval, con ramas de cerezo se realizaban hechizos y con el jugo de sus frutos se enardecían los amores.
En Japón, la sakura (flor del cerezo) es uno de los símbolos más importantes de su cultura como expresión de la belleza de la naturaleza y el renacimiento de la vida cada primavera. En su honor se realiza la fiesta del hanami (la contemplación de los cerezos en flor) durante la cual, familiares y amigos se reúnen en los parques bajo los cerezos compartiendo alimentos mientras celebran la aparición de las flores.
La cultura samurai también veneraba esta flor porque, igual que los samurais, tenía una corta vida y representaba las gotas de sangre derramadas en sus batallas.

Cerezos en flor. Autor, Miquel González Page

Cerezos en flor. Autor, Miquel González Page

En España, es muy conocida la fiesta de la floración de los cerezos del Valle del Jerte.
En nuestras comarcas son muy apreciadas las cerezas de montaña y secano, de sabor exquisito y gran calidad, gracias al clima y a un cultivo casi artesanal, como las de Villamalur o La Salzadella, donde esta fruta es merecedora de la Marca de Calidad de la Comunidad Valenciana.
Per cireres i en cistella, venen tots a Salsadella. La Salzadella ha celebrado, un año más, el primer fin de semana de junio, su cada vez más popular Fira de la cirera, donde se pueden degustar las distintas variedades de cereza y adquirir la fruta recién recogida del árbol, así como productos elaborados con ella: tartas, licores, mermeladas, rabos de cereza para infusiones, etc.
Son numerosos los beneficios nutricionales de esta fruta. Además de su propiedad diurética, son ricas en sales minerales, hierro, potasio, vitaminas A, C y P y flavonoides, por lo que su consumo es muy recomendable para la anemia, hipertensión, enfermedades cardíacas y renales, y como antioxidante.
Pero, cuidado porque el hueso de las cerezas contiene unas sustancias que se transforman en cianuro cuando se digieren. Si no se rompe el hueso, no hay problema pero hay que ser precavido con productos, como los licores que utilizan la semilla picada como potenciador del sabor, que pueden llegar a tener niveles tóxicos.

Cerezos en flor con La Salzadella de fondo. Autor, Ayuntamiento de La Salzadella

Cerezos en flor con La Salzadella de fondo. Autor, Ayuntamiento de La Salzadella

Además de consumirse frescas con las cerezas y guindas se preparan tortas, mermeladas y licores como la Ratafía, el Kirsch (nombre alemán de la cereza) y el Marrasquino en Dalmacia.
La mermelada de cereza se prepara quitando los rabillos y los huesos de las cerezas hasta obtener 1 kilo de pulpa. Se añade 1’5 k de azúcar y se coloca la mezcla en un recipiente bien limpio, dejándola reposar durante una noche. Al día siguiente se calienta la masa y se deja hervir durante unos 15 minutos removiéndola a menudo. Finalizada la cocción, se deja enfriar y se vierte en un recipiente esterilizado y hermético, y se conserva en un sitio fresco y seco.
También se puede preparar un “curativo” aguardiente de cerezas. Maduras, pero no blanduchas, se limpian con un trapo seco y se introducen en un recipiente dejándoles un trozo de rabillo por el que se puedan coger después. Se cubren con aguardiente y se anota la cantidad añadida. Para mayor refinamiento se puede echar una pizquita de canela, otra de nuez moscada y un par de clavillos. Todo tapado herméticamente se deja macerar durante cuarenta días en lugar oscuro y fresco. Después se añaden 200-250 g de azúcar por cada litro de aguardiente, se remueve suavemente para disolverlo y se vuelve a guardar durante unas semanas hasta que esté listo para consumir.
Y para terminar, una deliciosa coca de cerezas.
Ingredientes:
– 1 vaso de aceite
– 2 vasos de agua
– un poquito de levadura en pastilla
– una pizca de sal
– Harina (la que admita)
– 2 k de cerezas
– azúcar
Deshacer la levadura en agua tibia y mezclar con el aceite y el agua y una pizca de sal, removiendo hasta obtener una mezcla homogénea. Añadir poco a poco la harina que admita hasta conseguir una masa fina que no se pegue en las manos. Dejar reposar la masa y extenderla sobre una bandeja de horno enharinada. Colocar por encima las cerezas (con o sin hueso) dejando libres los bordes, un generoso chorro de aceite y espolvorear todo con azúcar. Cocer al horno unos 30 minutos a 180-200ºC
A disfrutar de las cerezas!!!

Coca de cerezas. Autor, Con Pan y Vino

Coca de cerezas. Autor, Con Pan y Vino

______________________________________
Traducció al valencià:
El cirerer, plaer per a la vista, per al paladar i per al cos
Este arbre caducifoli, de bellíssima floració a la primavera, apareix en dos espècies principals de què procedixen la major part de les varietats cultivades: el cirerer dolç o silvestre (Prunus avium), originari de l’oest d’Àsia, i el cirerer àcid o guinder (Prunus cerasus), propi de Macedònia i Àsia Menor.
Segons relata Plini, l’origen d’este cultiu pareix ser l’antiga colònia grega de Kerasos, en la costa del Mar Negre, on era un cultiu local molt important. Va ser portat a Roma pel general romà Lúculo, després de vèncer el rei de Ponto, i van ser els romans els que van estendre el seu cultiu per tot el Mediterrani. Hui es planta en la major part de les regions temperades del món, sent Turquia el principal productor mundial.
Des dels principis de la història el cirerer ha estat relacionat amb déus i llegendes. En la mitologia romana es relacionava amb la innocència i amb l’amor, a través de la seua deessa, Venus.
En el món màgic medieval, amb branques de cirerer es realitzaven enxisos i amb el suc dels seus fruits s’enardien els amors.
A Japó, la sakura (flor del cirerer) és un dels símbols més importants de la seua cultura com a expressió de la bellesa de la naturalesa i el renaixement de la vida cada primavera. En el seu honor es realitza la festa de l’hanami (la contemplació dels cirerers en flor) durant la qual, familiars i amics es reunixen en els parcs davall els cirerers compartint aliments mentres celebren l’aparició de les flors.
La cultura samurai també venerava esta flor perquè, igual que els samurais, tenia una curta vida i representava les gotes de sang vessades en les seues batalles.
A Espanya, és molt coneguda la festa de la floració dels cirerers de la Vall del Jerte.
En les nostres comarques són molt apreciades les cireres de muntanya i secà, de sabor exquisit i gran qualitat, gràcies al clima i a un cultiu quasi artesanal, com les de Villamalur o La Salzadella, on esta fruita es mereixedora de la Marca de Qualitat de la Comunitat Valenciana.
Per cireres i en cistella, venen tots a Salsadella. La Salzadella ha celebrat, un any més, durant el primer cap de setmana de juny, la seua cada vegada més popular i reconeguda Fira de la cirera, on es poden degustar les distintes varietats de cirera i adquirir la fruita acabada de recollir de l’arbre, així com productes elaborats amb ella: tortades, licors, melmelades, cues de cirera per a infusions, etc.
Són nombrosos els beneficis nutricionals d’esta fruita. A més de la seua propietat diürètica, són riques en sals minerals, ferro, potassi, vitamines A, C i P i flavonoides, per la qual cosa el seu consum és molt recomanable per a l’anèmia, hipertensió, malalties cardíaques i renals, i com a antioxidant.
Però, atenció perquè el pinyol de les cireres conté unes substàncies que es transformen en cianur quan es digereixen. Si no es trenca l’os, no hi ha cap problema, però s’ha d’anar amb compte amb productes, com els licors que utilitzen el pinyol picat com a potenciador del sabor, que podrien arribar a tenir nivells tòxics.
A més de consumir-se fresques, amb les cireres i guindes es preparen coques, melmelades i licors com la Ratafia, el Kirsch (nom alemany de la cirera) i el Marrasquino a Dalmàcia.
La melmelada de cirera es prepara llevant les cuetes i els ossos de les cireres fins a obtindre 1 quilo de polpa. S’afegeix 1’5 k de sucre i es col·loca la mescla en un recipient ben net, deixant-la reposar durant una nit. L’endemà es calfa la massa i es deixa bullir durant uns 15 minuts removent-la sovint. Finalitzada la cocció, es deixa refredar i s’aboca en un recipient esterilitzat i hermètic, i es guarda en un lloc fresc i sec.
També es pot preparar un “curatiu” aiguardent de cireres. Madures, però no blanenques, es netegen amb un drap eixut i s’introduïxen en un recipient deixant-los un tros de cueta pel qual es puguen agafar després. Es cobrixen amb aiguardent i s’anota la quantitat afegida. Per a major refinament es pot ficar una miqueta de canella, una altra d’anou moscada i un parell de clavells o claus d’espècia. Tot tapat hermèticament es deixa macerar durant quaranta dies en un lloc fosc i fresc. Després s’afigen 200-250 g de sucre per cada litre d’aiguardent, es remou suaument per a dissoldre’l i es torna a guardar durant unes setmanes fins que estiga preparat per a consumir.
I per acabar, una deliciosa coca de cireres.
Ingredients:
– 1 got d’oli
– 2 gots d’aigua
– un poquet de rent en pastilla
– una mica de sal
– Farina (la que admeta)
– 2 k de cireres
– sucre
Desfer el rent en aigua tèbia i mesclar amb l’oli i l’aigua i una mica de sal, removent fins obtenir una mescla homogènia. Afegir a poc a poc la farina fins a obtindre una massa fina que no s’apegue en les mans. Deixar reposar la massa i estendre-la sobre una safata de forn enfarinada. Col·locar al damunt les cireres (amb os o sense) deixant lliures les vores, un doll generós d’oli i empolvorar tot amb sucre. Coure al forn uns 30 minuts a 180-200°C
A gaudir de les cireres!!!

____________________________
Fotografía de portada: Cerezas. Autor, David Vicens Mas
____________________________