Hacia un turismo sostenible

Hacia un turismo sostenible

El Mediterráneo es una de las zonas del mundo con mayor presión turística, sobre todo en los últimos años en los que circunstancias económicas y sociales han favorecido un incremento antes nunca visto.

Si bien este hecho supone un notable beneficio mercantil para algunas economías locales, hay que considerar sus consecuencias sobre el patrimonio natural y cultural de las zonas receptoras de visitantes.

Los principales impactos sobre el medio pueden resumirse en:

  • Cambios en los usos del suelo para crear las infraestructuras necesarias de alojamiento, transporte, gestión de residuos, etc. Esto genera la destrucción directa de ecosistemas, la fragmentación de otros, contaminación y la pérdida general de biodiversidad a menudo de forma irreversible.
  • Mayor demanda de recursos, a menudo ya limitados, como el agua y el suelo, provocando graves situaciones de sobreexplotación, agravadas por la gran concentración de turistas en el tiempo y en el espacio.

Argelita Fernando Ballester

Argelita. Autor, Fernando Ballester

Sin una buena gestión y planificación, este turismo puede provocar impactos adversos, no sólo sobre el medio, sino también sobre las poblaciones que lo acogen y sus valores culturales, hecho que a medio-largo plazo retraerá el número de turistas por la falta de atractivo del destino y la creciente demanda de calidad medioambiental.

Por esta razón, desde la Conferencia Mundial de Turismo Sostenible, celebrada en Lanzarote en 1995, gobiernos, organizaciones internacionales y agentes turísticos reconocen la necesidad de implementar una gestión exigente que minimice los impactos negativos sin mermar los beneficios.

De ella nace la Carta del turismo sostenible, conocida como Carta de Lanzarote, redactada por los asistentes a la Conferencia, que se considera el primer documento de referencia sobre esta actividad.

Reconoce el turismo como necesario y enriquecedor para el desarrollo de los pueblos, pero también como una actividad ambivalente, dado que puede aportar grandes ventajas en el ámbito socioeconómico y cultural, y al mismo tiempo contribuye a la degradación medioambiental y a la pérdida de la identidad local, por lo que debe ser abordado desde una perspectiva global.

Siendo el turismo un potente instrumento de desarrollo, puede y debe participar activamente en la estrategia del desarrollo sostenible y debe gestionarse de forma que se garantice la perdurabilidad de los recursos de los que depende.

Ejemplo Ecoturimo. Ruta Alto Palancia. Castellón en Ruta

Ejemplo Ecoturimo. Ruta Alto Palancia. Castellón en Ruta

Aplicando pues al sector turístico el principio de Desarrollo Sostenible, podríamos definir el turismo sostenible como aquel que satisface las expectativas económicas y las exigencias ambientales, respetuoso con el medio natural, cultural y social, y con los valores de las poblaciones receptoras, que potencia el intercambio de experiencias entre residentes y visitantes, y repercute los beneficios de forma justa y equitativa.

En este contexto los espacios rurales y naturales se conforman como los nuevos escenarios del turismo sostenible, acuñándose diferentes términos para designarlos: turismo rural, ecoturismo, turismo verde, turismo de naturaleza, turismo ornitológico, turismo solidario, turismo responsable,…..y así un buen número de denominaciones que encierran contenidos similares aunque con diferentes matices y modalidades, desde la puramente placentera, hasta la interpretación y didáctica del paisaje, pasando por las actividades deportivas y de aventura en el medio natural.

Ecoturismo, turismo sostenible, turismo ambientalmente responsable, son términos definidos por una misma esencia: son modalidades de turismo no extractivas, en las que el poblador local pasa de ser un elemento decorativo a ser actor de su propio destino; en las que la naturaleza pasa de ser una mina de recursos finitos a ser una compañera de viaje de la industria turística; y esta cuida el medio ambiente por compromiso ético, por inteligencia económica y por razones de mercado”. De Juan (1994).

Turismo sostenible. Taller de elaboración de quesos artesanales en Mas Vell. Castellón en Ruta

Turismo sostenible. Taller de elaboración de quesos artesanales en Mas Vell. Castellón en Ruta

La potenciación y gestión de un turismo rural y natural, sea cual sea su modalidad, es un importante reto y debe hacerse de forma muy fina ya que se desarrolla en áreas de gran fragilidad. El actual auge, relacionado con una nueva perspectiva comercial y con el agotamiento del modelo de turismo de sol y playa, debería ser contenido y regulado para no caer en los errores y fatales consecuencias del modelo de costa.

Bien administrado globalmente, pone en valor el patrimonio social, cultural y natural de comarcas rurales afectadas gravemente por el despoblamiento, cuando no por el abandono, posibilitando importantes recursos económicos directos (alojamiento, restauración, comercio local, guías…) que fijan población al crear nuevos puestos de trabajo; diversificando y dinamizando el desarrollo rural, y fortaleciendo acciones e iniciativas de conservación.

En todo ello juegan un papel destacado las empresas turísticas y los propios turistas que deberán asumir un código ético para cumplir con los fines que lo definen, garantizando que los atractivos y valores ecológicos se perpetúen en el tiempo sin degradarse y que las modalidades sean acordes con la vocación y limitaciones del territorio.

Barranc dels Horts

Barranc dels Horts

______________________________________
Traducció al valencià:

TURISME SOSTENIBLE

El Mediterrani és una de les zones del món amb major pressió turística, sobretot en els últims anys en què circumstàncies econòmiques i socials han afavorit un increment abans mai vist.

Si bé este fet suposa un notable benefici mercantil per a algunes economies locals, cal considerar les seues conseqüències sobre el patrimoni natural i cultural de les zones receptores de visitants.

Els principals impactes sobre el medi poden resumir-se en:

  • Canvis en els usos del sòl per a crear les infraestructures necessàries d’allotjament, transport, gestió de residus, etc. Açò genera la destrucció directa d’ecosistemes, la fragmentació d’altres, contaminació i la pèrdua general de biodiversitat sovint de forma irreversible.
  • Major demanda de recursos, ja limitats, com l’aigua i el sòl, provocant situacions de sobreexplotació, agreujades per la gran concentració de turistes en el temps i en l’espai.

Sense una bona gestió i planificació, este turisme pot provocar impactes adversos, no sols sobre el medi, sinó també sobre les poblacions que l’acullen i els seus valors culturals, fet que a mig i llarg termini retraurà el nombre de turistes per la falta d’atractiu del destí i la creixent demanda de qualitat mediambiental.

Per esta raó, des de la Conferència Mundial de Turisme Sostenible, celebrada a Lanzarote en 1995, governs, organitzacions internacionals i agents turístics reconeixen la necessitat d’implementar una gestió exigent que minimitze els impactes negatius sense minvar els beneficis.

D’aquest esdeveniment naix la Carta del turisme sostenible, coneguda com Carta de Lanzarote, redactada pels assistents a la Conferència, que es considera el primer document de referència sobre esta activitat. S’hi reconeix el turisme com necessari i enriquidor per al desenvolupament dels pobles, però també com una activitat ambivalent, atés que pot aportar grans avantatges en l’àmbit socioeconòmic i cultural, i al mateix temps contribuïx a la degradació mediambiental i a la pèrdua de la identitat local, per la qual cosa ha de ser abordat des d’una perspectiva global.

Sent el turisme un potent instrument de desenrotllament, pot i te que participar activament en l’estratègia del desenvolupament sostenible i ha de gestionar-se de manera que es garantisca la perdurabilitat dels recursos de què depén.

Aplicant, per tant, al sector turístic el principi de Desenvolupament Sostenible, podríem definir el turisme sostenible com aquell que satisfà les expectatives econòmiques i les exigències ambientals, respectuós amb el medi natural, cultural i social, i amb els valors de les poblacions receptores, que potencia l’intercanvi d’experiències entre residents i visitants, i repercutix els beneficis de forma justa i equitativa.

En este context els espais rurals i naturals es conformen com els nous escenaris del turisme sostenible, encunyant-se diferents termes per a designar-los: turisme rural, ecoturisme, turisme verd, turisme de naturalesa, turisme ornitològic, turisme solidari, turisme responsable,…..I així un bon nombre de denominacions que engloben continguts semblants encara que amb diferents matisos i modalitats, des de la purament plaent, fins a la interpretació i didàctica del paisatge, passant per les activitats esportives i d’aventura en el medi natural.

Ecoturisme, turisme sostenible, turisme ambientalment responsable, són termes definits per una mateixa essència: són modalitats de turisme no extractives, en les que el poblador local passa de ser un element decoratiu a ser actor del seu propi destí; en les que la naturalesa passa de ser una mina de recursos finits a ser una companya de viatge de la indústria turística; i esta cuida el medi ambient per compromís ètic, per intel·ligència econòmica i per raons de mercat”. De Juan (1994).

La potenciació i gestió d’un turisme rural i natural, siga quina siga la seua modalitat, és un important repte i ha de fer-se de forma molt fina ja que es desenrotlla en àrees de gran fragilitat. L’actual auge, relacionat amb una nova perspectiva comercial i amb l’esgotament del model de turisme de sol i platja, hauria de ser contingut i regulat per a no caure en els errors i fatals conseqüències del model de costa.

Ben administrat globalment, posa en valor el patrimoni social, cultural i natural de comarques rurals afectades greument pel despoblament, quan no per l’abandó, possibilitant importants recursos econòmics directes (allotjament, restauració, comerç local, guies…) que fixen població al crear nous llocs de treball; diversificant i dinamitzant el desenrotllament rural, i enfortint accions i iniciatives de conservació.

En tot això juguen un paper destacat les empreses turístiques i els propis turistes que hauran d’assumir un codi ètic per a complir amb els fins que el definixen, garantint que els atractius i valors ecològics es perpetuen en el temps sense degradar-se i que les modalitats siguen acords amb la vocació i limitacions del territori.

____________________________
Fotografía de portada: Mediterráneo. Autora, Gloria Castro
____________________________