quebrantahuesos barranc dels horts

El quebrantahuesos visita el Barranc dels Horts

El quebrantahuesos es un ave de gran tamaño, una de las rapaces más grandes de la fauna europea que puede alcanzar más de 2,80 metros de envergadura.

Los adultos se caracterizan por presentar las plumas de la cabeza de color blanquecino formando una especie de corona desflecada en la zona de la nuca.

En su cara destaca una banda oscura, a modo de antifaz, desde el ojo hasta la base del pico. Su silueta en vuelo es inconfundible por su región ventral anaranjada, alas largas y relativamente estrechas, y una cola muy larga, en forma de cuña, que le confiere excelentes aptitudes para el vuelo.

Es un ave adaptada a vivir en áreas de montaña agrestes, con roquedos y paredones en los que nidificar, y con abundancia de ungulados de cuyas carroñas se alimenta.

Representa así el último eslabón en el aprovechamiento de los restos, de los que consume sobre todo tendones y huesos, que rompe dejándolos caer desde gran altura sobre las rocas y de ahí su nombre común.

Actualmente, el quebrantahuesos se extiende por toda la cordillera pirenaica, si bien históricamente su área de distribución fue mucho mayor y estaba presente en la mayoría de las regiones montañosas, de donde se extinguió a lo largo del siglo pasado.

quebrantahuesos barranc dels horts maestrat

2014 fue el año en que empezó a germinar el proyecto de reintroducción del quebrantahuesos en nuestra provincia, gracias a la observación de la toponimia del Maestrat y Els Ports (como el de La Roca del Crebalòs, en Culla), y a los recuerdos de las personas mayores de la comarca de lo que se deducía que la especie debió vivir en este territorio hasta finales del siglo XIX.

Tras realizar estudios de viabilidad y alianzas entre tres comunidades autónomas (Valenciana, Aragonesa y Catalana) y el Ministerio de Transición Ecológica, se estima el Parque Natural de la Tinença de Benifassà como la zona idónea para un proyecto de reintroducción que se iniciará en 2018 con el lema Benvingut de nou Crebalòs.

El proyecto cuenta con dos fuentes de ejemplares: pollos de 3 meses de edad, nacidos en cautividad y cedidos por la Vulture Conservation Foundation (VCF), y la traslocación de ejemplares adultos, no reproductores, provenientes de poblaciones naturales de Pirineos.

Tras la construcción de los nidales artificiales (hacking) llegaron los primeros pollos en mayo de 2018, Amic y Alòs, a los que han seguido en los años siguientes Boira, Bassi y Celest.

Alós se fue a Pirineos en 2019 y allí continúa pero los demás están ya afincados en la Tinença.

También se liberaron 3 adultos, Otal, que sigue en el territorio y dos hembras, Esera y Gabas que volvieron inmediatamente al Pirineo.

En 2020 traslocaron otros 3 ejemplares adultos: Peraire, Tella y Génova que según el autor del vídeo puede ser la protagonista del mismo.

Así que, bienvenida Génova al Barranc dels Horts y ojalá que vuelvas a menudo.


Vídeo de Javier Barona


Traducció al valencià:

El crebalòs visita el Barranc dels Horts

El crebalòs o trencalòs és un au de grans mides, una dels rapaços més grans de la fauna europea que pot arribar més de 2,80 metres d’envergadura.

Els adults es caracteritzen per presentar les plomes del cap de color blanquinós formant una espècie de corona esfilagarsada en la zona del bescoll.

En la cara destaca una banda fosca, a manera d’antifaç, des de l’ull fins a la base del bec. La seua silueta en vol és inconfusible per la regió ventral ataronjada, ales llargues i relativament estretes, i una cua molt llarga, en forma de falca, que li conferix excel·lents aptituds per al vol.

És un au adaptada a viure en àrees de muntanya agresta, amb penyals i murs en què nidificar, i amb abundància d’ungulats de les carronyes dels quals s’alimenta.

Representa així l’última anella en l’aprofitament de les restes, de les que consumix sobretot tendons i ossos, que trenca deixant-los caure des de gran altura sobre les roques i d’ací el seu nom comú.

Actualment, el crebalòs s’estén per tota la serralada pirinenca, si bé històricament la seua àrea de distribució va ser molt major i estava present en la majoria de les regions muntanyoses, d’on es va extingir al llarg del segle passat.

2014 va ser l’any en què va començar a germinar el projecte de reintroducció del crebalòs en la nostra província, gràcies a l’observació de la toponímia del Maestrat i Els Ports (com el de La Roca del Crebalòs, a Culla), i als records de les persones majors de la comarca del que es deduïa que l’espècie va viure en este territori fins a finals del segle XIX.

Després de realitzar estudis de viabilitat i aliances entre tres comunitats autònomes (Valenciana, Aragonesa i Catalana) i el Ministeri de Transició Ecològica, s’estima el Parc Natural de la Tinença de Benifassà com la zona idònia per a un projecte de reintroducció que s’iniciarà en 2018 amb el lema Benvingut de nou Crebalòs.

El projecte compta amb dos fonts d’exemplars: pollets de 3 mesos d’edat, nascuts en captivitat i cedits per la Vulture Conservation Foundation (VCF), i la translocació d’exemplars adults, no reproductors, provinents de poblacions naturals de Pirineus.

Després de la construcció dels ponedors artificials (hacking) van arribar els primers polls al maig del 2018, Amic i Alòs, als que han seguit en els anys següents Boira, Bassi i Celest.

Alós se’n va anar a Pirineus en 2019 i allí continua però els altres estan ja establits en la Tinença.

També es van alliberar 3 adults, Otal, que seguix en el territori i dos femelles, Esera i Gabas que van tornar immediatament al Pirineu.

En 2020 es van translocar altres 3 exemplars adults: Peraire, Tella, i Gènova que segons l’autor del vídeo pot ser-hi la protagonista.

Així que, benvinguda Gènova al Barranc dels Horts i tant de bo que tornes sovint.