La fiesta dedicada a San Antonio Abad que se celebra en las poblaciones de la comarca de Els Ports, se conoce como “Santantonà”. Es la fiesta grande del invierno, donde, a la quema de la hoguera/barraca y a la bendición de animales, se une una representación de la vida del santo que tiene más de ritual que de arte escénico. El argumento es muy semejante en todas las poblaciones: San Antonio deja su vida de riquezas para hacerse ermitaño y el demonio le tienta para apartarlo de Dios, pero el santo, acompañado en muchas ocasiones de San Pablo, acaba ganando al diablo.
En estas representaciones cristianizadas de la ancestral fiesta pagana del solsticio de invierno, la hoguera (barraca) se convierte en la cueva donde vivía el santo, quien es atormentado por diferentes tipos de demonios mientras hacen todo tipo de travesuras por las calles. Los más populares en el folclore festivo son los Botargues, figura a menudo asociada a personajes demoníacos, pero que en origen estarían más relacionados con genios de la naturaleza, vinculados a los ritos estacionales, que con seres malignos.

Botargues-Dimonis de Forcall. Autor, Chervet

Sin duda, una de las citas más importantes es la Santantonà de Forcall, declarada Bien de Interés Cultural Inmaterial y Fiesta de Interés Turístico Autonómico de la Comunidad Valenciana.
La fiesta empieza el Día del Maio cuando los festeros van al bosque a cortar los siete árboles que formarán la estructura de la barraca (el Maio, el árbol central, y las Costelles) y los transportan solemnemente hasta la plaza Mayor para hacer la Plantà del Maio.
La Santantonà empieza con el desfile de la comitiva: San Antonio y San Pablo, el Despullat, los Cremallers que llevan grandes tederos con los que prenderán fuego a la barraca, la Filoseta o tentadora, los Botargues, y otros acompañantes.
San Antonio y San Pablo son los personajes más importantes. Van atados con una cuerda por las muñecas, representando el bien; mientras en el otro extremo de la cuerda el Despullat, representa el mal.
El cortejo recorre las calles de la población interactuando con los espectadores: los Botargues, vestidos con una especie de rana blanca, decorada con serpientes, sapos y dibujos, ocultan la cabeza con una pieza de tela con cuernos de color blanco y rojo. Pasean a los dos santos atados, mientras acosan a la gente con unos látigos de tela que golpean contra el suelo haciendo gran ruido, fustigan al público y a los santos, y entran en las casas por balcones y ventanas. Mientras, la Filoseta, representada por un hombre travestido, personaliza las tentaciones del santo y va provocando a los asistentes con gestos obscenos.
Cuando el desfile llega a la plaza Mayor, los santos son obligados por los Botargues a entrar en el hueco de la barraca y la queman. Durante un tiempo resisten en el interior, hasta que huyen del infierno por una puerta falsa y los Botargues, vencidos, se lanzan al suelo.

Botarga de La Santantonà sortint de la barraca de Forcall. Autor, Chervet

En Vilafranca, la fiesta se conoce como Sant Antoni el Vell o del Portal y los preámbulos también consisten en el acopio de leña. Durante tres fines de semana se recogen con caballerías los troncos, las barras y la malea para construir la barraca. La Entrada de la malea se realiza con un simulacro de detención de la comitiva, por parte del guarda forestal y la discusión que se establece, entre él y el arriero portavoz de los clavarios, sobre la propiedad de la leña. Acabado el parlamento, se deposita en la plaza y se construye la barraca que será encendida tras la representación de la Vida del santo.
Acabada la misa del domingo y antes de la bendición de los animales, sale la ronda por las calles: séquito formado por parejas de niños con canastas que recogen los donativos de la gente, presidido por san Antonio, la diablera y el resto de personajes de la representación. Después los mayorales celebran L’Almoneda (subasta).

Las Tentaciones de San Antonio. Oleo sobre tabla. El Bosco, 1500-1525. Museo del Prado

______________________________________
Traducció al valencià:

Matxà y Tropell. Festa amb San Antonio Abad (part 2)

La festa dedicada a Sant Antoni Abat que es celebra a les poblacions de la comarca de Els Ports s’anomena “Santantonà”. És la festa gran de l’hivern, on, a la foguera/barraca i a la benedicció d’animals, s’uneix una representació de la vida del sant que té més de ritual que d’art escènic. L’argument és molt semblant en totes les poblacions: sant Antoni deixa la seva vida de riqueses per a fer-se ermità i el dimoni el tempta per apartar-lo de Déu, però el sant, acompanyat en moltes ocasions de Sant Pau, acaba guanyant el diable.
En aquestes representacions cristianitzades de la ancestral festa pagana del solstici d’hivern, la foguera (barraca) es converteix en la cova on vivia el sant, qui es turmentat per diferents tipus de dimonis mentre fan tota mena d’entremaliadures pels carrers. Els més populars en el folklore festiu són els Botargues , figura sovint associada a personatges demoníacs, però que en origen estarien més relacionats amb genis de la natura, vinculats als ritus estacionals, que amb éssers malignes.

Un dels més importants és sens dubte el Santantonà de Forcall, declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial i Festa d’Interès Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.
La festa comença el Dia del Maio quan els festers van al bosc a tallar els set arbres que formaran l’estructura de la barraca (el Maio, l’arbre central, i les Costelles) i els transporten solemnement fins la plaça Major per fer la Plantà del Maio.
La Santantonà comença amb la desfilada de la comitiva: Sant Antoni i Sant Pau, el Despullat, els Cremallers que porten grans teieres amb què prenen foc a la barraca, la Filoseta o temptadora, els Botargues, i altres acompanyants.
Sant Antoni i Sant Pau són els personatges més importants. Van lligats amb una corda pels canells de les mans, representant el bé; mentre a l’altra punta de la corda el Despullat, representa el mal.
El seguici recorre els carrers de la població interactuant amb els espectadors: els Botargues, vestits amb una mena de granota blanca, decorada amb serps, gripaus i dibuixos, oculten el cap amb una peça de tela amb banyes de color blanc i roig. Passegen al dos sants lligats, mentre empaiten a la gent amb uns fuets de roba que fan picar a terra fent gran soroll, colpegen al públic i als sants, i entren a les cases pels balcons i finestres. Mentre, la Filoseta, representada per un home transvestit, personalitza les temptacions del sant i va provocant als assistents amb gestos obscens.
Quan la desfilada arriba a la plaça Major, els sants són obligats pels botargues a entrar en el buit de la barraca i l’encenen. Durant un temps resisteixen en l’interior, fins que fugen de l’infern per una porta falsa i els Botargues, vençuts, es llancen al terra.

A Vilafranca, la festa es coneix com Sant Antoni el Vell o del Portal i els preàmbuls també consisteixen en el recull de llenya. Durant tres caps de setmana s’arrepleguen amb cavalleries els troncs, les barres i la malea per a construir la barraca. L’Entrada de la malea es realitza amb un simulacre de detenció de la comitiva, per part del guarda forestal i la discussió que s’estableix, entre ell i l’arrier portaveu dels clavaris, sobre la propietat de la llenya. Acabat el parlament, es diposita en la plaça i es construïx la barraca que serà encesa després de la representació de la vida del sant.
Acabada la missa del diumenge i abans de la benedicció dels animals, ix la ronda pels carrers: seguici format per parelles de xiquets amb canastres que arrepleguen els donatius de la gent, presidit per sant Antoni, la diablera i la resta de personatges de la representació. Després els majorals celebren l’Almoneda (subhasta).

____________________________
Fotografía de portada: Per Sant Antoni Barraca, Fòc i Dimoni. Autor, Chervet
____________________________