Proyecto en el Barranc dels Horts.

Proyecto coordinado por la Asociación Bastet Conservation y la Universidad Rey Juan Carlos, con el apoyo de WilderSouth que lleva años realizando estudios con esta especie en Andalucía.

Su objetivo es establecer un protocolo estándar de seguimiento de las poblaciones de gato montés en España, utilizando cámaras de fototrampeo, y en él participa el Barranc dels Horts como localización.

El gato montés es un carnívoro relativamente bien distribuido pero escasamente conocido. En España está considerada como una especie de interés especial o “casi amenazada” ya que apenas hay conocimientos del tamaño poblacional, de las tendencias de sus poblaciones, o de sus posibles amenazas, aunque los escasos estudios realizados hasta ahora indican que la especie puede estar sufriendo una rarefacción acelerada en muchas regiones.

Factores como la pérdida de hábitat, la hibridación con gatos domésticos, la reducción de sus presas principales, la persecución directa o indirecta o los tóxicos pueden ser algunas de las causas pero es necesario un seguimiento detallado para adoptar las medidas adecuadas de conservación.

Este rastreo es complicado en los carnívoros dado que son especies esquivas, mayoritariamente nocturnas y muchas de ellas escasas, pero las técnicas de fototrampeo han dado muy buenos resultados siendo usadas con éxito para el seguimiento poblacional de otros felinos como el lince ibérico.

En el caso del gato montés, el fototrampeo no es tan sencillo por ser una especie que requiere atrayentes muy específicos y tiempo para detectarla por la baja densidad de individuos en muchas zonas. Sin embargo, estudios recientes han mostrado su eficacia usando orina de lince como cebo y una buena elección del lugar de colocación de las cámaras trampa.

En el término municipal de Ares del Maestrat, Javier Barona, biólogo especializado en el estudio de carnívoros y voluntario del proyecto, ha colocado 12 cámaras trampa (3 de ellas en el Barranc dels Horts) formando una red uniforme que abarca una superficie de 1.700 hectáreas, seleccionada según un modelo establecido y la experiencia previa sobre el terreno.

Aunque la técnica está destinada al gato montés, está proporcionando importante información sobre otras poblaciones de carnívoros, como muestran las primeras imágenes en las que aparece la garduña, la gineta y el zorro rojo, habituales entre la fauna de la zona.

Traducció al valencià:

Seguiment i avaluació de l’estat de conservació del gat salvatge (Felis silvestris) A Espanya

Projecte al Barranc dels Horts.

Projecte coordinat per l’Associació Bastet Conservation i la Universitat Rei Joan Carles, amb el suport de WilderSouth que porta anys realitzant estudis amb esta espècie a Andalusia.

El seu objectiu és establir un protocol estàndard de seguiment de les poblacions de gat salvatge a Espanya, utilitzant càmeres de fototrampeig, i en ell participa el Barranc dels Horts com a localització.

El gat salvatge és un carnívor relativament ben distribuït però escassament conegut. A Espanya està considerada com una espècie d’interés especial o “quasi amenaçada” ja que a penes hi ha coneixements del tamany poblacional, de les tendències de les seues poblacions, o de les seues possibles amenaces, encara que els escassos estudis realitzats fins ara indiquen que l’espècie pot estar patint una rarefacció accelerada en moltes regions.

Factors com la pèrdua d’hàbitat, la hibridació amb gats domèstics, la reducció de les seues preses principals, la persecució directa o indirecta o els tòxics poden ser algunes de les causes però és necessari un seguiment detallat per a adoptar les mesures adequades de conservació.

Este rastreig és complicat en els carnívors atés que són espècies esquives, majoritàriament nocturnes i moltes d’elles escasses, però les tècniques de fototrampeig han donat molt bons resultats sent usades amb èxit per al seguiment poblacional d’altres felins com el linx ibèric.

En el cas del gat salvatge, el fototrampeig no és tan senzill per ser una espècie que requerix atraients molt específics i temps per a detectar-la per la baixa densitat d’individus en moltes zones. No obstant això, estudis recents han mostrat la seua eficàcia usant orina de linx com a esquer i una bona elecció del lloc de col·locació de les càmeres trampa.

En el terme municipal d’Ares del Maestrat, Javier Barona, biòleg especialitzat en l’estudi de carnívors i voluntari del projecte, ha col·locat 12 càmeres trampa (3 d’elles en el Barranc dels Horts) formant una xarxa uniforme que comprén una superfície de 1.700 hectàrees, seleccionada segons un model establit i l’experiència prèvia sobre el terreny.

Encara que la tècnica està destinada al gat salvatge, està proporcionant important informació sobre altres poblacions de carnívors, com mostren les primeres imatges en què apareix la fagina, la geneta i la rabosa, habituals entre la fauna de la zona.