Rodeada de naturaleza y numerosas fuentes y con una especial belleza debido a la huella de distintas civilizaciones, se encuentra Traiguera.

Los restos arqueológicos de la época íbera confirman la pertenencia de la población a la región de la Ilercavonia íbera. En el siglo I. a. C. con la ocupación romana fueron renombrados los asentamientos junto a la Vía Augusta, principal vía de comunicación y transporte de la Mediterránea.

En el Atlas de Ptolomeo de 1508 se nombra una mansión romana llamada Thiar Julia en una descripción geográfica que se aproxima mucho a la actual Traiguera. Se conserva de este periodo un Dionisos en bronce, restos de cerámica y algunos yacimientos sin explorar.

Tras ser poblada por los visigodos, cinco siglos de presencia musulmana en Traiguera dejarán su impronta en la toponimia y tradiciones hasta que, en el siglo XIII, el rey Jaime I la conquista para la cristiandad y pasa a ser propiedad primero de la orden de los Hospitalarios y luego de la de Montesa, recibiendo carta de población en los años 1236-1237.

Las dos convocatorias a Cortes (1411 y 1421) reflejan la importancia de este municipio, reforzada por su despegue económico en el siglo XVI basado en la agricultura y en el comercio.

Caso aparte es el de la tradición milenaria de la alfarería, de la que se encuentran muestras por toda la población.

Tradición alfarera

Desde el año 1392, en el periodo musulmán, aparece documentada la tradición alfarera de Traiguera aunque parece que se remonta siglos atrás, ya que algunos investigadores sitúan su origen en la cultura ibérica de donde parecen provenir algunos temas decorativos.

La geología del término municipal, rica en arcilla a cielo abierto, permitió una industria artesanal que daba trabajo a muchas familias que, sin disponer de otros recursos, les permitía ganarse la vida de forma autónoma. Los numerosos talleres artesanos se organizaban en gremios y los alfareros constituían un grupo social característico, dentro de la sociedad local, definido por el aprovechamiento comunal de los recursos necesarios (arcilla, agua y leña) y de los hornos, llegando a estar activos hasta 35.

Una organización de raíz menestral que tenía a Sant Jaume como patrón.

Aunque los alfareros fueron durante siglos protagonistas destacados de la vida de Traiguera, las transformaciones económicas, sociales y culturales de la segunda mitad del siglo XX, provocaron la casi desaparición de este oficio, y la decadencia de una cultura y de un modo de vida.

Aun así, el barro forma parte de la memoria colectiva y de la identidad de Traiguera, gracias al trabajo y dedicación de los últimos terrisers, Hilario y los hermanos Mellat, historia viva de esta tradición.

Monumentos y Bien de Interés Cultural: el emblemático Real Santuario de la Fuente de la Salud

Traiguera alberga numerosos monumentos religiosos como las ermitas de San Jaime y de San Blas, la capilla de San Vicente o la Iglesia Parroquial de la Asunción, pero sobre todo destaca el Real Santuario de la Virgen de la Fuente de la Salud. Este emblemático monumento, originario del siglo XIV, es vestigio del paso por Traiguera de las órdenes de Montesa y de los Hospitalarios.

Declarado Bien de Interés Cultural (BIC) en 2007 con la categoría de Monumento Histórico Artístico, es el único de su entorno que gozó de salvaguarda real, concedida por Carlos V en el año 1542, renovada por Felipe II y confirmada por Bula Papal en 1555.

Su historia comienza con la edificación de una pequeña capilla en 1384. Según cuenta la tradición, en el siglo XIV una imagen mariana se apareció a dos pastores dentro del manantial de aguas curativas que allí se encuentra. Desde entonces son numerosas las romerías que culminan en el santuario a través de un camino jalonado por siete cruces de término que simbolizan los Siete Dolores de la Virgen.

El Santuario está compuesto por el templo, en el centro del conjunto, con un pórtico renacentista de 1588; la Hospedería alrededor de un patio y en dos alturas; el pozo y la fuente del Miracle; la cocina medieval; la Casa dels Capellans; y el inacabado Palau del Duc Alfons d’Aragó, entre cuya decoración destacan las pinturas al fresco atribuidas tradicionalmente a Vicente y Eugenio Guilló aunque parece que no lo son.

La espadaña que remata el antiguo templo gótico del año 1439 es el elemento más emblemático del ermitorio medieval.

El conjunto de edificaciones actuales corresponde, básicamente, al siglo XVI con transformaciones del templo gótico en los siglos XVII y XVIII.

Feria Romana – Thiar Julia

En homenaje a sus antepasados romanos, Traiguera recuerda sus orígenes el primer fin de semana de octubre con la feria ThiarJulia, orígens, cultura i tradició. Con la colaboración de todo el pueblo, vecinos y visitantes se transportan en el tiempo 2.000 años atrás mediante escenas y representaciones cotidianas de la antigua Roma.

Tierra de olivos Otra de las joyas que se pueden encontrar caminando por los magníficos paisajes que rodean a la población, son los olivos milenarios dispersos a lo largo de todo el término.

En Traiguera y su comarca se encuentra la mayor concentración de olivos milenarios, variedad farga, del Territori del Sénia, que producen un aceite de excelente calidad.

El año 2029, la Red Euromediterránea de Ciudades del Olivo, eligió la Olivera de Sinfo, en Traiguera, como el mejor olivo monumental del Mediterráneo valorando su porte espectacular y su longevidad ya que se considera uno de los ejemplares más viejos de la península Ibérica.

La Ruta de los Olivos Milenarios y la Font de la Salut une la población con dos de sus mayores atractivos, el área interpretativa de los Olivos Milenarios y el Real Santuario de la Fuente de la Salud. No te lo puedes perder!

Traducció al valencià:

Traiguera: en el cor del Baix Maestrat

Envoltada de naturalesa i nombroses fonts i amb una especial bellesa a causa de la petjada de diferents civilitzacions, es troba el municipi de Traiguera.

Les restes arqueològiques de l’època ibera confirmen la pertinença de la població a la regió de la Ilercavonia ibera. En el segle I. a. C. amb l’ocupació romana van ser canviats de nom els assentaments al costat de la Via Augusta, principal via de comunicació i transport de la Mediterrània.

En l’Atles de Ptolomeo de 1508 s’esmenta una mansió romana anomenada Thiar Julia la descripció geogràfica de la qual s’aproxima molt a l’actual Traiguera. Es conserva d’este període un Dionisos en bronze, restes de ceràmica i alguns jaciments sense explorar.

Després de ser poblada pels visigots, cinc segles de presència musulmana a Traiguera deixaran la seua empremta en la toponímia i tradicions fins que, en el segle XIII, el rei Jaume I la conquesta per a la cristiandat i passa a ser propietat primer de l’orde dels Hospitalaris i després de la de Montesa, rebent carta de població en els anys 1236-1237.

Les dos convocatòries a Corts (1411 i 1421) reflecteixen la importància d’este municipi, reforçada pel seu creixement econòmic en el segle XVI basat en l’agricultura i en el comerç.

Cas apart és el de la tradició mil·lenària de la terrisseria, de la qual es troben mostres per tota la població.

Tradició terrissera

Des de l’any 1392, en el període musulmà, apareix documentada la tradició terrissaire de Traiguera encara que sembla que es remunta segles arrere, ja que alguns investigadors situen el seu origen en la cultura ibèrica d’on semblen provindre alguns temes decoratius.

La geologia del terme municipal, rica en argila a cel obert, va permetre una indústria artesanal que donava treball a moltes famílies que, sense disposar d’altres recursos, els permetia guanyar-se la vida de manera autònoma. Els nombrosos tallers artesans s’organitzaven en gremis i els terrissers constituïen un grup social característic, dins de la societat local, definit per l’aprofitament comunal dels recursos necessaris (argila, aigua i llenya) i dels forns, arribant a estar actius fins a 35.

Una organització d’arrel menestral que tenia a Sant Jaume com a patró.

Encara que els terrissers van ser durant segles protagonistes destacats de la vida de Traiguera, les transformacions econòmiques, socials i culturals de la segona mitat del segle XX, van provocar la quasi desaparició d’este ofici, i la decadència d’una cultura i d’un mode de vida.

Així i tot, la terrissa forma part de la memòria col·lectiva i de la identitat de Traiguera, gràcies al treball i dedicació dels últims terrissers, Hilario i els germans Mellat, història viva d’esta tradició.

Monuments i Bé d’Interés Cultural: l’emblemàtic Reial Santuari Font de la Salut

Traiguera alberga nombrosos monuments religiosos com les ermites de Sant Jaume i de Sant Blai, la capella de Sant Vicent o l’Església Parroquial de l’Assumpció, però sobretot destaca el Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Este emblemàtic monument, originari del segle XIV, és vestigi del pas per Traiguera de les ordes de Montesa i dels Hospitalaris.

Declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) en 2007 amb la categoria de Monument Històric Artístic, és l’únic del seu entorn que va gaudir de salvaguarda reial concedida per Carles V l’any 1542, renovada per Felip II i confirmada per Butla Papal en 1555.

La seua història comença amb l’edificació d’una xicoteta capella en 1384. Segons conta la tradició, en el segle XIV una imatge mariana es va aparéixer a dos pastors dins del brollador d’aigües curatives que allí es troba. Des de llavors són nombroses les romeries que culminen en el santuari a través d’un camí jalonat per set creus de terme que simbolitzen els Set Dolores de la Verge.

El Santuari està format pel temple, en el centre del conjunt, amb un pòrtic renaixentista de 1588; l’hostatgeria al voltant d’un pati i en dos altures; el pou i la font del Miracle; la cuina medieval; la Casa dels Capellans; i l’inacabat Palau del Duc Alfons d’Aragó, entre la decoració del qual destaquen les pintures al fresc atribuïdes tradicionalment a Vicente i Eugenio Guilló encara que sembla que no ho són.

L’espadanya que remata l’antic temple gòtic de l’any 1439 és l’element més emblemàtic de l’ermitori medieval.

El conjunt d’edificacions actuals correspon, bàsicament, al segle XVI amb transformacions del temple gòtic en els segles XVII i XVIII.

Fira Romana – Thiar Julia

En homenatge als seus avantpassats romans, Traiguera recorda els seus orígens el primer cap de setmana d’octubre amb la fira ThiarJulia, orígens, cultura i tradició. Amb la col·laboració de tot el poble, veïns i visitants es transporten en el temps 2.000 anys arrere mitjançant escenes i representacions quotidianes de l’antiga Roma.

Terra d’oliveres Una altra de les joies que es poden trobar caminant pels magnífics paisatges que envolten la població són les oliveres mil·lenàries distribuïdes al llarg de tot el terme.

A Traiguera i la seua comarca es troba la major concentració d’oliveres mil·lenàries, varietat farga, del Territori del Sénia, que produeixen un oli d’excel·lent qualitat.

L’any 2029, la Xarxa Euromediterrània de Ciutats de l’Olivera, va triar l’Olivera de Sinfo, a Traiguera, com la millor olivera monumental del Mediterrani valorant el seu port espectacular i la seua longevitat ja que es considera un dels exemplars més vells de la península Ibèrica.

La Ruta de les Oliveres Mil·lenàries i la Font de la Salut unix la població amb dos dels seus majors atractius, l’àrea interpretativa d’Oliveres Mil·lenàries i el Reial Santuari de la Font de la Salut. No t’ho pots perdre!