Ecoturismo por las Vías Verdes

Ecoturismo por las Vías Verdes

En 1993 existían en España más de 7.600 kilómetros de vías férreas que ya no tenían servicio de trenes. Desde entonces, este interesante patrimonio está siendo rescatado de su degradación y puesto al servicio de las nuevas demandas sociales de ocio y ecoturismo: a pie, a caballo, en bicicleta….y facilitando el acceso a personas con movilidad reducida.

Ello se viene desarrollando a través del Programa Vías Verdes que inició el entonces Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente en colaboración con ADIF y RENFE, en el que también participan entidades autonómicas, provinciales y municipales, así como colectivos ciudadanos.

Su objetivo es poner en valor un patrimonio ferroviario, actualmente en desuso y mayoritariamente de titularidad pública, que atraviesa e interconecta importantes espacios naturales, culturales e históricos.

Con la reutilización de estas infraestructuras, ya integradas en el paisaje, se dispone de una amplia red de “caminos” para disfrutar del entorno sin necesidad de generar nuevos impactos en el medio natural para crear recorridos.

Vía Verde a su paso por Oropesa. Autor, Turismo de Castellón

Vía Verde a su paso por Oropesa. Autor, Turismo de Castellón

Hasta mediados de 2016, el Programa Vías Verdes ha recuperado en España más de 2.500 km de antiguos trazados que se han convertido en 120 vías verdes, de las que dos importantes discurren por la provincia de Castellón:

La litoral vía verde del Mar que recorre la escarpada costa entre Benicàssim y Oropesa del Mar a través de un paisaje espectacular.

Y la interior vía verde de Ojos Negros, vía estrecha que a lo largo de 204 km conecta las provincias de Teruel, Castellón y Valencia, lo que la convierte en la más larga de España.

A finales del siglo XIX se concedió la explotación de diversos yacimientos de hierro en la localidad de Ojos Negros (Teruel) a empresarios vascos, quienes fundaron la Compañía “Sierra Menera” en el año 1900. Tras negociaciones infructuosas con la Compañía del Ferrocarril Central de Aragón para utilizar su línea, la empresa minera construyó su propia vía férrea estrecha que en muchos tramos es paralela a la del ferrocarril de Aragón (a la actual línea Zaragoza – Valencia), e incluso con viaductos casi idénticos.

Desde Ojos Negros, la vía llega a Teruel atravesando el valle del río Jiloca y entra en la Comunidad Valenciana a través de la Sierra de Javalambre. Tras cruzar el páramo de Barracas se interna en la sierra Calderona y desciende desde casi 1.000 m de altitud hasta la orilla del mar, en el Puerto de Sagunto. Un recorrido a través de parajes diversos y abruptos de una gran belleza.

Comenzó a funcionar el 27 de julio de 1907 transportando el hierro de las minas hacia el puerto de Sagunto y se abandonó en 1972 cuando el cierre de los Altos Hornos de Sagunto acarreó también el fin de la producción minera.

Túnel en la Vía Verde de Ojos Negros. Autor, vrakob

Túnel en la Vía Verde de Ojos Negros. Autor, vrakob

En 2002 se inició su acondicionamiento como vía verde, aunque no en toda su longitud ni recorrido porque en algunos casos el antiguo trazado ha sido ocupado por edificaciones y carreteras, sobre todo en las proximidades de Sagunto y a lo largo de la Autovía Mudéjar.

Aún con ello, se han habilitado unos 160 km que se han dividido en dos tramos en los que se ha respetado el kilometraje original (km 0 Ojos Negros y km 203 Puerto de Sagunto) en previsión de que en el futuro se ejecute todo el trayecto y se mantenga la continuidad kilométrica entre los dos tramos:

Ojos Negros 1: desde Algimia de Alfara (Valencia) hasta Barracas (Castellón), ya en el límite con Teruel, con un recorrido de 67,7 kilómetros atravesando quince túneles y ocho puentes.

Ojos Negros 2: Parte de Barracas y finaliza, por el momento, en Santa Eulalia del Campo (Teruel). Tiene una longitud de 91 kilómetros, a lo largo de los cuales se franquean cinco túneles y trece viaductos, entre ellos el de Albentosa con una altura de 50 metros.

A su paso por Castellón, la vía verde de Ojos Negros atraviesa túneles como el del Ragudo, de 237 m y el grandioso viaducto de la Fuensanta de casi 150 m de longitud, paralelo y prácticamente adosado a la vía férrea en uso, con la curiosidad de ver la bella obra de ambos viaductos.

Tras entrar en la provincia de Valencia finaliza en el área de descanso de Algimia de Alfara aunque está previsto el acondicionamiento hasta Sagunto con una conexión a Puçol y la vía verde de Xurra por la que se podrá llegar hasta la ciudad de Valencia.

Para realizar esta ruta se puede acceder desde varias poblaciones muy próximas a la vía verde, al estar casi todo su recorrido paralelo a la vigente línea de ferrocarril Valencia-Teruel: Algimia, Soneja, Segorbe, Navajas, Jérica y Caudiel.

También hay un servicio de transfer, el Taxi Vía Verde de Ojos Negros, que recoge o lleva a cualquier punto de la vía verde.

Vista del embalse del Regajo desde la Vía Verde de Ojos Negros. Autor, Sento

Vista del embalse del Regajo desde la Vía Verde de Ojos Negros. Autor, Sento

En todo su recorrido por Castellón podemos disfrutar de grandes contrastes y sucesivos cambios del paisaje, desde la meseta de Barracas, el Pozo Junco en El Toro, o Peñaescabia en Bejís, a los Parques Naturales de la Sierra de Espadán y de la Sierra Calderona.

Podemos deleitarnos con espectaculares vistas panorámicas desde miradores como el del embalse del Regajo y con el rico patrimonio arquitectónico, histórico y cultural que atraviesa el trayecto: Jérica y su Torre de las Campanas, única muestra de arte mudéjar en tierras valencianas; Altura con La Cartuja de Vall de Crist y el santuario de la Cueva Santa; Navajas y su Torre árabe del siglo XI; o Segorbe, antigua ciudad hispanorromana con murallas, torres y acueducto; entre otras localidades.

¡Una grata y enriquecedora experiencia que no puedes perderte!

Vía Verde Ojos Negros

Vía Verde de Ojos Negros. Autor, Valencia Adventure

puentingvalencia_logo_footer

______________________________________
Traducció al valencià:

Ecoturisme per Vies Verdes

En 1993 existien a Espanya més de 7.600 quilòmetres de vies fèrries que ja no tenien servici de trens. Des de llavors, este interessant patrimoni està sent rescatat de la seua degradació i posat al servici de les noves demandes socials d’oci i  ecoturisme: a peu, a cavall, amb bicicleta….i facilitant l’accés a persones amb mobilitat reduïda.

Això es desenvolupa a través del Programa Vías Verdes que va iniciar el llavors Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient en col·laboració amb ADIF  i RENFE, en el que també participen entitats autonòmiques, provincials i municipals, així com col·lectius ciutadans.

El seu objectiu és posar en valor un patrimoni ferroviari, actualment en desús i majoritàriament de titularitat pública, que travessa i interconnecta importants espais naturals, culturals i històrics.

Amb la reutilització d’estes infraestructures, ja integrades en el paisatge, es disposa d’una àmplia xarxa de “camins” per a gaudir de l’entorn sense necessitat de generar nous impactes en el medi natural per a crear recorreguts.

Fins mitjan de 2016, el Programa Vías Verdes ha recuperat a Espanya més de 2.500 km d’antics traçats que s’han convertit en 120 vies verdes, de les quals dos importants discorren per la província de Castelló:

La litoral via verda del Mar que recorre l’escarpada costa entre Benicàssim i Orpesa del Mar a través d’un paisatge espectacular.

I la interior via verda de Ojos Negros, via estreta que al llarg de 204 km connecta les províncies de Terol, Castelló i València, el que la convertix en la més llarga d’Espanya.

A finals del segle XIX es va concedir l’explotació de diversos jaciments de ferro en la localitat de Ojos Negros (Terol) a empresaris bascos, els que van fundar la Companyia “Sierra Menera” l’any 1900. Després de negociacions infructuoses amb la Companyia del Ferrocarril Central d’Aragó per a utilitzar la seua línia, l’empresa minera va construir la seua pròpia via fèrria estreta que en molts trams és paral·lela a la del ferrocarril d’Aragó (a l’actual línia Saragossa – València), i inclús amb viaductes quasi idèntics.

Des de Ojos Negros, la via arriba a Terol travessant la vall del  Riu Jiloca i entra a la Comunitat Valenciana a través de la Serra de Javalambre. Després de creuar l’erm de Barraques s’interna en la Serra Calderona  i descendeix des de quasi 1.000 m d’altitud fins a la vora de la mar, en el Port de Sagunt. Un recorregut per paratges diversos i abruptes d’una gran bellesa.

Va començar a funcionar el 27 de juliol de 1907 transportant el ferro de les mines cap al Port de Sagunt i es va abandonar en 1972 quan el tancament de Altos Hornos de Sagunt va ocasionar també la fi de la producció minera.

En 2002 es va iniciar el seu condicionament com a via verda, encara que no en tota la seua longitud ni recorregut perquè en alguns casos l’antic traçat ha sigut ocupat per edificacions i carreteres, sobretot en les proximitats de Sagunt i al llarg de la Autovia Mudèjar.

Encara amb això, s’han habilitat uns 160 km que s’han dividit en dos trams en què s’ha respectat el quilometratge original (km 0 Ojos Negros i km 203 Port de Sagunt) en previsió que en el futur s’execute tot el trajecte i es mantinga la continuïtat quilomètrica entre els dos trams:

Ojos Negros 1: des d’Algimia d’Alfara (València) fins a Barraques (Castelló), ja en el límit amb Terol, amb un recorregut de 67,7 quilòmetres travessant quinze túnels i huit ponts.

Ojos Negros 2: Partix de Barraques i finalitza, de moment, en Santa Eulalia del Campo (Terol). Té una longitud de 91 quilòmetres, al llarg dels quals es franquegen  cinc túnels i tretze viaductes, entre ells el d’Albentosa amb una altura de 50 metres.

Al seu pas per Castelló la via verda de Ojos Negros travessa túnels com el del Ragudo, de 237 m i el grandiós viaducte de la Fuensanta de quasi 150 m de longitud, paral·lel i pràcticament adossat a la via fèrria en ús, amb la curiositat de veure la bella obra d’ambdós viaductes.

Després d’entrar en la província de València finalitza en l’àrea de descans d’Algimia d’Alfara encara que està previst el condicionament fins a Sagunt amb una connexió a Puçol i la via verda de Xurra per la qual es podrà arribar fins a la ciutat de València.

Per a realitzar esta ruta es pot accedir des de diverses poblacions, molt pròximes a la via verda a l’estar quasi tot el seu recorregut paral·lel a la vigent línia de ferrocarril València-Terol: Algimia, Soneja, Segorbe, Navajas, Jérica i Caudiel.

També hi ha un servici de transfer, el Taxi Via Verda de Ojos Negros, que arreplega o porta a qualsevol punt de la via verda.

En tot el seu recorregut per Castelló, podem gaudir de grans contrastos i successius canvis del paisatge, des de l’altiplà de Barraques, el Pozo Junco en El Toro, o Peñaescabia a Bejís, als Parcs Naturals de la Serra d’Espadà i de la Serra Calderona.

Podem delectar-nos amb espectaculars vistes panoràmiques des de miradors com el de l’embassament del Regajo i amb el ric patrimoni arquitectònic, històric i cultural que connecta el trajecte: Jérica i la seua Torre de las Campanas, única mostra d’art mudèjar en terres valencianes; Altura amb La Cartoixa de Vall de Crist i el santuari de la Cova Santa; Navajas i la Torre àrab del segle XI; o Segorbe, antiga ciutat hispanoromana amb muralles, torres i aqüeducte; entre altres localitats.

Una grata i enriquidora experiència que no et pots perdre!

___________________________
Fotografía de portada de Jbdodane. ¡Gracias!