L’acadèmia Valenciana de la Llengua, dedicarà l’any 2015 al mestre, poeta, prosista, assagista i gramàtic valencià, Carles Salvador i Gimeno (1893-1955) per tal de retre-li homenatge i posar en valor la seua vida i obra.
Carles Salvador és tot un símbol i una figura de gran transcendència per a tots els valencians, però en especial per als benassalencs i tota una generació de xiquets i xiquetes als que va deixar la seua empremta. El Mestre de Benassal, des de 1916 fins a 1934, va ser un dels principals valedors de la cultura i la llengua valenciana, contribuint a potenciar-la i consolidar-la mitjançant una prolífica activitat en els àmbits pedagògic, literari, gramatical i social.
Benassal va constituir per al mestre una excel•lent plataforma per treballar en la reconstrucció del valencianisme i en la introducció dels criteris didàctics més innovadors de l’època, promovent una escola en la qual, en oposició als mètodes oficials, es fomenta la creativitat i la curiositat dels alumnes, i l’ensenyament en la llengua materna. Amb aquests objectius crea l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i dirigeix la Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau d’Albocàsser.

A partir de l’any 1934 Carles Salvador es va concentrar en l’activisme cultural i literari. Les col•laboracions en revistes, els cursos de valencià al Centre de Cultura Valenciana, les publicacions i les tertúlies literàries constitueixen algunes de les seues principals activitats, ocupant també diferents càrrecs en importants entitats culturals, literàries i docents.
Dins el camp literari va conrear la poesia i l’assaig, l’article periodístic, la narrativa i el teatre. En la seua producció poètica va ser un dels introductors de l’avantguardisme literari a València, amb obres com El bes als llavis (1934), encara que després de la guerra civil, la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; en prosa va dedicar obres a Benassal, i, tot i que més desconeguda, també és ben significativa la seua producció teatral.
Arran de l’acceptació general de les Normes de Castelló el 1932, les quals sancionen la catalanitat de la llengua dels valencians, Carles Salvador es convertís en el seu màxim difusor amb la publicació del Vocabulari Ortogràfic Valencià el 1933 i la Gramàtica Valenciana el 1950 que integra la doctrina de Pompeu Fabra i és referent ineludible per a l’estudi de la llengua valenciana.

Després de la seua mort, el seu llegat material fou reunit i custodiat per la seua filla Sofia i l’any 2002, els seus hereus, junt a l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de Benassal van crear la Fundació Carles Salvador amb l’objectiu de preservar la seua obra en la casa on va viure en esta localitat.
Els actes amb motiu de l’Any Carles Salvador giraran al voltant d’exposicions, conferències, jornades i activitats pedagògiques per a remarcar la vinculació de l’escola del seu temps amb el territori.

Dins l’amagatall del cor
hi ha una galta pàl•lida,
la tebior d’un bes molt fi
i una paraula punxaguda
que tu mai no vas dir-me.

Dins l’amagatall del llavi
hi ha desiguals petjades
d’unes dents amorosides:
-Tot el somni d’un Amor
dorm, caut, al trébol dels llavis-.

Dins l’amagatall dels ulls
nia la teua mirada
ben farcida de guspires
com el cel replé d’estrelles…

El teu llavi s’esbadella.
Tremola al vent del desig, el teu cor…
I l’Amor, nu i fredolic,
cus i recús, per cobrir-se,
les sedes dels nostres records;

(la primera rosa que vas prendre’m,
el primer bes que et vaig collir,
tota la primera nit de noces
i aquell plor de primala que va fer,
en nàixer, el nostre fill).

(«Poema de tu i jo», dins de l’obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX – Societat Castellonenca de Cultura, 1934)

Nostra Comunitat. Autor, Biot

______________________________________

Traducción al castellano:

Carles Salvador, escritor del año 2015

La Academia Valenciana de la Lengua, dedicará el año 2015 al maestro, poeta, prosista, ensayista y gramático valenciano, Carles Salvador Gimeno (1893-1955) para rendirle homenaje y poner en valor su vida y obra.
Carles Salvador es todo un símbolo y una figura de gran trascendencia para todos los valencianos, pero en especial para los benasalenses y toda una generación de niños y niñas en los que dejó su huella. El Maestro de Benasal, desde 1916 hasta 1934, fue uno de los principales valedores de la cultura y la lengua valenciana, contribuyendo a potenciarla y consolidarla mediante una prolífica actividad en los ámbitos pedagógico, literario, gramatical y social.
Benasal constituyó para el maestro una excelente plataforma para trabajar en la reconstrucción del valencianismo y en la introducción de los criterios didácticos más innovadores de la época, promoviendo una escuela en la que, en oposición a los métodos oficiales, se fomenta la creatividad y la curiosidad de los alumnos, y la enseñanza en la lengua materna. Con estos objetivos crea la Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana y dirige la Colonia Escolar Valencianista de Sant Pau de Albocàsser.
A partir del año 1934 Carles Salvador se concentró en el activismo cultural y literario. Las colaboraciones en revistas, los cursos de valenciano el Centro de Cultura Valenciana, las publicaciones y las tertulias literarias constituyen algunas de sus principales actividades, ocupando también diferentes cargos en importantes entidades culturales, literarias y docentes.
Dentro del campo literario cultivó la poesía y el ensayo, el artículo periodístico, la narrativa y el teatro. En su producción poética fue uno de los introductores del vanguardismo literario en Valencia, con obras como El bes als llavis (1934), aunque después de la guerra civil, su poesía se volvió más tradicional y austera; en prosa dedicó obras a Benasal, y, aunque más desconocida, también es muy significativa su producción teatral.
A raíz de la aceptación general de las Normas de Castellón en 1932, que sancionan la catalanidad de la lengua de los valencianos, Carles Salvador se convierte en su máximo difusor con la publicación del Vocabulari Ortogràfic Valencià en 1933 y la Gramàtica Valenciana en 1950 que integra la doctrina de Pompeu Fabra y es referente ineludible para el estudio de la lengua valenciana.
Después de su muerte, su legado material fue reunido y custodiado por su hija Sofia y el año 2002, sus herederos, junto al Institut d’Estudis Catalans y el Ayuntamiento de Benasal crearon la Fundación Carles Salvador con el objetivo de preservar su obra en la casa donde vivió en esta localidad.
Los actos con motivo del Año Carles Salvador girarán alrededor de exposiciones, conferencias, jornadas y actividades pedagógicas para significar la vinculación de la escuela de su tiempo con el territorio.