Corsaris a Orpesa.  La vida quotidiana dels captius cristians (2ª Part)

Corsaris a Orpesa. La vida quotidiana dels captius cristians (2ª Part)

El destí dels captius era desolador. Alguns van tornar amb les seues famílies, desprès de pagar un rescat, però la majoria eren explotats per a realitzar treballs forçats a l’Àfrica del Nord mentre que els menys afortunats, en un complet oblit, trobaven la mort en les infames galeres, junt al seu rem.
El que més crida l’atenció de les ràtzies esclavistes mediterrànies és la seua colossal envergadura. Els pirates van segrestar a la majoria dels seus esclaus interceptant vaixells, però també organitzaven grans assalts que pràcticament deixaven despoblades àmplies franges de la costa. Altres vegades era només el temor de l’aparició d’una flota el que feia fugir a tota la població, deixant completament buit el litoral, com va ocórrer durant moltes dècades en la veïna Benicàssim.

Casco antiguo de Oropesa del Mar. Autor, Vicmael

Casco antiguo de Oropesa del Mar. Autor, Vicmael

Els desembarcaments s’efectuaven quasi sempre a l’alba, quan els pobletans estaven encara en les seues hores de son. Llavors arribava l’atac, fulminant i eficaç fins al punt de no deixar més opcions que la rendició o la fugida. I tenien una especial predilecció per les esglésies, que profanaven si hi havia ocasió. Els pirates musulmans hi entraven per a robar reliquiaris, calzes i fins i tot campanes, no sols perquè el metall fóra valuós, sinó també per a silenciar la veu distintiva del cristianisme.
Mentrestant, dins de la població, localitzaven sobretot als nobles i rics comerciants, així com als jueus, la qual cosa quasi sempre es traduïa en un suculent rescat pagat pels seus correligionaris. Els dignataris eclesiàstics també resultaven valuosos, ja que l’Església pagava qualsevol preu per a arrancar-los de les mans dels infidels.
Dedicades per complet a la llar i a la cura dels seus fills, les dones eren més fàcils de capturar que els homes, de manera que en grans àrees es va perdre ràpidament tota la població femenina en edat de tindre fills.
I mentrestant, els pescadors i comerciants tenien por d’eixir a la mar i no ho feien més que en combois de vaixells. Com a resultat, la pirateria va portar la ruïna demogràfica a les nostres costes i ens va fer perdre, amb efectes devastadors, les tradicions comercials i de navegació.

Luis Perez

La costa de Oropesa del Mar. Autor, Luis Perez

Però els corsaris no sempre trobaven la població desprevinguda. El 7 de juliol de 1556 es van albirar en la mar, enfront de la Serra d’Irta, set galeres de corsaris berbers. Immediatament es va donar l’alarma per alertar aldees i pobles, i els pirates van ficar rumb al nord buscant millors caladors. Les galeres van ser localitzades més tard, molt a prop de Vinaròs, però les seues tripulacions no es van atrevir a botar a terra, potser tement que els seus habitants ja estigueren previnguts per a repel•lir l’atac. Llavors es van dirigir a la veïna Benicarló, i allí sí que van desembarcar, robant en les hortes i fent nombrosos presoners entre els veïns.

Però des de Vinaròs, on estaven vigilant els moviments dels assaltants, van eixir 25 homes a cavall i un centenar d’arcabussers per a combatre amb els pirates quan tornaven a les seues naus, infligint-los nombroses baixes i fent-los perdre el botí que havien aconseguit.

Continuarà…

______________________________

Traducció al valencià realitzada per Isabel Queral.
______________________________