Con la plenitud del calor las serpientes se vuelven más activas, se reproducen y se ven con más facilidad y mayor frecuencia. El miedo ancestral a estos reptiles, trasmitido culturalmente, hace que todas se consideren peligrosas y se intenten eliminar con mayor ahínco que a cualquier otra especie. Sin embargo, aparte del hecho de que son beneficiosas para la salud humana y si no las molestamos no causarán ningún problema, hay que distinguir entre aquellas que pueden ser peligrosas y las que no.
Las culebras pertenecen a la familia de los colúbridos y la mayoría de las especies que viven en nuestra zona son inofensivas aunque tengan un tamaño medio-grande. Sólo dispone de veneno la culebra bastarda (Malpolon monspessulanus), la mayor de nuestras serpientes con entre 2-2,5 m de longitud, pero lo almacena en unos dientes situados en la parte posterior de la boca, por lo que habría que meterle el dedo para que lo pudiera inyectar. Incluso así, es una sustancia débil y muy poco activa por lo que no representa ningún peligro.
Otras culebras, aunque inofensivas en cuanto a veneno, tienen muy mal carácter y pueden morder con fuerza, pero apenas provocarán un rasguño, salvo que tiremos de ellas por lo que, en caso de mordisco, lo mejor es mantener la calma y dejar que se suelte por sí misma.

Víbora en el Barranc del Horts

Sin embargo la víbora (familia vipéridos) que vive en nuestras montañas (Vipera latastei), aún siendo de pequeño tamaño sí es venenosa y muy peligrosa para sus enemigos, incluido el ser humano. Posee dos colmillos móviles, en la parte anterior de la mandíbula, con un canal a través del cual inyectan el veneno a la víctima como si fuera una aguja hipodérmica.
Por esta razón, muchas de las culebras han adoptado colores y dibujos semejantes a las víboras para confundir a los depredadores y hacerles creer que son mortíferas. Y a menudo es complicado diferenciarlas porque ni ellas se van a quedar quietas, ni nosotros nos vamos a entretener demasiado en observarlas, pero hay detalles en los que podemos fijarnos rápidamente:
• Las culebras tienen los ojos grandes y la pupila redonda, mientras que las víboras tienen los ojos más pequeños y la pupila ovalada y vertical como los gatos.
• En general las culebras tienen la cabeza ovalada y las víboras de forma triangular, pero en la cima de la imitación, la inofensiva culebra de agua (Natrix maura) también tiene una cabeza triangular, incluso al estar acorralada lanza ataques rápidos como la víbora, pero con la boca cerrada.

Culebra de agua. Autor, Paul

El único método infalible para diferenciarlas es examinar la boca para ver si tiene colmillos o dientes traseros pero eso sólo lo hacen osados como Frank de la jungla!!! Por lo que cuando nos encontremos con una serpiente, lo mejor es no molestarla y cada cual que siga su camino….
Todas nuestras serpientes tienen como presa principal micromamíferos (ratas, ratones, topillos, etc) por lo que ejercen un importante papel de control de las poblaciones de estos roedores, evitando propagación de enfermedades transmisibles al ser humano y daños a cultivos. A su vez las serpientes sirven de alimento a aves rapaces y otros predadores manteniendo el equilibrio de la pirámide ecológica.
Sin embargo la causa más frecuente de mortalidad de estos reptiles es la producida por el ser humano; intencionadamente eliminando todo ejemplar con el que se encuentre por miedo o por considerarlo dañino, o accidentalmente por las modificaciones de sus hábitats o los atropellos en carreteras donde todos los años mueren muchísimos ejemplares, sobre todo de mayo a septiembre.
Así que, cuidado con las serpientes, pero….en positivo!!

Víbora hocicuda [Vipera latasti]. Autor, Juan Andrés López

______________________________________
Traducció al valencià:

Colobres i escurçons, qui és qui?

Amb la plenitud de la calor les serps es tornen més actives i es reproduïxen i es veuen amb més facilitat i major freqüència. La por ancestral a estos rèptils, transmesa culturalment, fa que totes es consideren perilloses i s’intenten eliminar amb major afany que a qualsevol altra espècie. No obstant això, a banda del fet que són beneficioses per a la salut humana i si no les molestem no causaran cap problema, cal distingir entre aquelles que poden ser perilloses i les que no.
Les colobres pertanyen a la família dels colúbrids i la majoria de les espècies que viuen en la nostra zona són inofensives encara que tinguen un grandària mitjana-gran. Només disposa de verí la serp verda (Malpolon monspessulanus), la major de les nostres serps amb entre 2-2,5 m de longitud, però l’emmagatzema en unes dents situades en la part posterior de la boca, per la qual cosa caldria ficar-li el dit a dintre perquè el poguera injectar. Inclús així, és una substància dèbil i molt poc activa pel que no representa cap perill.
Altres colobres, encara que inofensives quant a verí, tenen molt mal caràcter i poden mossegar amb força, però a penes provocaran un arrapada, llevat que estirem d’elles, pel que, en cas de mossegada, el millor és mantindre la calma i deixar que se solte per si mateixa.
Ara bé, l’escurçó (família vipèrids) que viu en les nostres muntanyes (Vipera latastei), encara sent de dimensió reduïda sí que és verinosa i molt perillosa per als seus enemics, inclòs el ser humà. Posseïx dos claus mòbils, en la part anterior de la mandíbula, amb un canal a través del qual injecten el verí a la víctima com si fóra una agulla hipodèrmica.
Per esta raó, moltes de les colobres han adoptat colors i dibuixos semblants als escurçons per a confondre els depredadors i fer-los creure que són mortíferes. I sovint és complicat diferenciar-les perquè ni elles es van a quedar quietes, ni nosaltres ens anem a entretindre massa a observar-les, però hi ha detalls en què podem fixar-nos ràpidament:
• Les colobres tenen els ulls grans i la pupil·la redona, mentres que els escurçons tenen els ulls més xicotets i la pupil·la ovalada i vertical com els gats.
• En general les colobres tenen el cap ovalat i els escurçons de forma triangular, però en la cima de la imitació, la inofensiva serp d’aigua (Natrix Maura) també té un cap triangular, inclús a l’estar acorralada llança atacs ràpids com l’escurçó, però amb la boca tancada.
L’únic mètode infal·lible per a diferenciar-les és examinar la boca per a veure si té claus o dents posteriors però això només ho fan gosats com Frank de la jungla!!! Així que quan ens trobem amb una serp, el millor és no molestar-la i cadascú que seguisca el seu camí….
Totes les nostres serps tenen com a presa principal micromamífers (rates, ratolins, talpons, etc.) i exercixen un important paper de control de les poblacions d’estos rosegadors, evitant la propagació de malalties transmissibles als ser humans i els danys a cultius. Al seu torn les serps servixen d’aliment a aus rapinyaires i altres predadors mantenint l’equilibri de la piràmide ecològica.
No obstant això, la causa més freqüent de mortalitat d’estos rèptils és l’acció humana; intencionadament per por o per considerar-les danyoses, o accidentalment per les modificacions dels seus hàbitats o els atropellaments en carreteres on tots els anys moren moltíssims exemplars, sobretot de maig a setembre.
Així que, atenció amb les serps, però….en positiu!!

____________________________
Fotografía de portada: Roquedo en el embalse de Ulldecona. Autor, Peter Cero
____________________________