camino cid bicicleta castellon

El Camino del Cid

El Camino del Cid es un itinerario turístico cultural que sigue las huellas de Rodrigo Díaz de Vivar utilizando como guía de viaje el anónimo Cantar de Mio Cid, gran poema épico medieval del acervo cultural español en el que el desconocido poeta describe, alrededor del año 1200, un viaje de destierro y de honor fundiendo datos históricos y licencias literarias.

El proyecto nació en 1996, con motivo de la conmemoración de los 800 años del Cantar de Mio Cid, a instancias de la Diputación Provincial de Burgos.

Tras la incorporación de otras diputaciones, en 1999 se presenta el Camino del Cid como ruta turístico cultural y en 2001 se constituye el Consorcio Camino del Cid con ocho diputaciones provinciales (Burgos, Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel, Castellón, Valencia y Alicante) cuyo principal objetivo es promocionar el valioso patrimonio existente a lo largo de las rutas, al tiempo que generar recursos económicos en las zonas poco pobladas por las que transcurre.

Debido a la escasez de fuentes históricas y a la imprecisión de los trayectos descritos en el Cantar, no es un camino histórico fidedigno, sino, ante todo, un camino literario, trazado por localizaciones citadas en el Cantar, otras relacionadas con la figura histórica y algunas de carácter medieval para recrear el marco histórico y los escenarios del poema.

senderismo camino cid

camino del cid castellon comunitat valenciana

El Camino del Cid está estructurado en rutas tematizadas, llamadas «tramos o rutas vertebrales«, de las que parten diferentes anillos circulares y ramales lineales que discurren por zonas de gran riqueza histórica, cultural y medioambiental.

Atraviesa la provincia de Castellón la ruta vertebral denominada La conquista de Valencia que partiendo de Cella (Teruel) llega hasta la ciudad de Valencia y puede hacerse en vehículo o en tramos senderistas.

La ruta discurre por el valle del río Palancia donde nos encontramos con localidades como Jérica, conquistada por el Cid y tributaria del Campeador, en la que destacan sus recintos amurallados y la torre Mudéjar, y Segorbe, que en el Cantar se cita como base de un ejército de 3.000 caballeros musulmanes que se desplazaban para enfrentarse al Cid.

El actual conjunto histórico-artístico conserva murallas medievales, restos del castillo de la Estrella y un poderoso patrimonio gótico.

El Camino desciende hacia Valencia por un itinerario senderista sencillo, que une la Vía Verde Ojos Negros con la Vía Augusta y la vía Xurra, entre paisajes enmarcados por los parques naturales de la Sierra de Espadán y la sierra Calderona.

jerica

villafranca del cid

De esta ruta surge el Anillo del Maestrazgo, un recorrido de gran belleza que cruza poblaciones y enclaves medievales, sometidos directamente o tributarios del Cid histórico, muy vinculado al Maestrazgo. Se recorre en vehículo a motor o bicicleta desde o hasta Rubielos de Mora (Teruel), y entra en l’Alt Maestrat por La Pobla del Bellestar, frontera histórica entre los reinos de Aragón y de Valencia.

Aunque no se conoce exactamente que itinerarios recorrió el Campeador, el anillo atraviesa impresionantes paisajes y pueblos tan singulares como Villafranca del Cid, emblema de la arquitectura de la piedra en seco con su museo al aire libre; Culla, medieval y mágica, que fue punta de lanza del reino de Aragón en territorio musulmán; Benassal y Atzeneta del Maestrat hasta llegar a Onda, epicentro literario de este anillo, cuna de Zayyan ibn Mardanish, el último rey musulmán de Valencia cuyo castillo conquistó el Cid, según el Cantar, después de ganar la batalla al conde de Barcelona y al rey de Lérida.

Desde Onda el Camino regresa a tierras turolenses por Montanejos y Puebla de Arenoso, a cuyos castillos sometió el Cid al pago de tributos, siguiendo el curso del río Mijares y los bellos paisajes labrados por el agua.

rio mijares montanejos

morella

El Anillo de Morella, para recorrer en coche o moto, tiene como referente literario a Olocau del Rey, el castillo de Alolala, fortaleza desde la que, según muchos historiadores, el Cid controlaba la zona cuando, tras ser desterrado por Alfonso VI, se convirtió en el líder militar de la taifa de Zaragoza, enfrentada a la de Lérida, de la que dependían estos territorios.

Su referente histórico es la inexpugnable Morella donde estuvo el Cid en varias ocasiones, en defensa de los intereses de la taifa de Zaragoza y, más tarde, de los suyos propios. En 1083, el Cid atacó el castillo de Morella, aunque no logró conquistarlo y en 1090 subió desde Castellón para enfrentarse en cruenta batalla en el Pinar de Tévar a la coalición formada por el príncipe leridano y el conde de Barcelona, a los que derrotó, aumentando su prestigio militar.

El Cantar hace referencia a esta batalla como la hazaña de los malcazados y aunque no se sabe con exactitud donde tuvo lugar, se cree que pudiera ser el Pinar de Pereroles, hoy Paraje Natural Municipal que merece la pena visitar aunque se encuentra fuera de ruta.

El paisaje que recorre este anillo, abrupto y montañoso, es de una gran belleza, cubierto de pinares y carrascales y modelado con las antiguas construcciones de piedra seca, muros, terrazas y barracas que hoy son Patrimonio de la Humanidad.

almenara marjal estany

Finalmente, el denominado Ramal de Castellón (línea de defensa del norte) discurre entre Castelló de la Plana y Sagunto, siguiendo la línea defensiva costera que, según El Cantar, fue creada por el Cid para defender Valencia, en la propia capital, Burriana, Almenara y Sagunto.

En Almenara se pueden contemplar los restos de la antigua fortaleza y existe un yacimiento arqueológico llamado Punt del Cid, un recinto amurallado que parece que fue construido por el Campeador durante el asedio a la fortaleza.

En Burriana, el Cid estuvo en varias ocasiones sirviendo a al Qadir, señor de Valencia y selló una alianza con Pedro I de Aragón. Los aragoneses, pretendiendo una salida al mar, se habían apoderado de varias fortalezas en este territorio y encontraron en el Cid un aliado natural.

En Castelló de la Plana, en 1097, Pedro I y el Cid aplastaron la sublevación de la población musulmana de algunas fortalezas, entre las que se encontraba el castillo del Fadrell o Castell Vell, núcleo origen de la capital.

Este ramal, de corto recorrido en vehículo por la costa sur castellonense, discurre a la sombra de las sierras litorales entre naranjos y marjales y nos aproxima a zonas húmedas de alto valor, como la desembocadura del río Mijares, El Clot de la Mare de Déu, L’estany de Nules i Els Estanys d’Almenara y a espacios tan significativos como el Desert de les Palmes.

camino cid castellon

En conjunto, los trazados del Camino del Cid ofrecen una excelente posibilidad de conocer una buena parte de la provincia desde una perspectiva diferente.

Para recorrerlos se puede solicitar un salvoconducto gratuito para sellar en las localidades del Camino del Cid y con el que se obtienen descuentos y promociones.

Se solicita en cualquiera de las oficinas de turismo de la ruta o en el Consorcio Camino del Cid. https://www.caminodelcid.org/info-viaje/salvoconducto/ Y por supuesto, no olvides llevar en el viaje tu guía literaria, el Cantar de mío Cid para recrear in situ algunos de sus pasajes. Aquí puedes descargar la información correspondiente a la “Conquista de Valencia”:

FOLLETO CAMINO DEL CID POR CASTELLÓN

¡¡¡Que disfrutes del camino!!!


Traducció al valencià:

EL CAMÍ DEL CID

El Camí del Cid és un itinerari turístic cultural que seguix les empremtes de Rodrigo Díaz de Vivar utilitzant com a guia de viatge l’anònim Cantar de Mio Cid, gran poema èpic medieval del patrimoni cultural espanyol en què el desconegut poeta descriu, al voltant de l’any 1200, un viatge de desterrament i d’honor fonent dades històriques i llicències literàries.

El projecte va nàixer en 1996, amb motiu de la commemoració dels 800 anys del Cantar de Mio Cid, a instàncies de la Diputació Provincial de Burgos.

Després de la incorporació d’altres diputacions, en 1999 es presenta el Camí del Cid com a ruta turístic cultural i en 2001 es constituïx el Consorci Camí del Cid amb huit diputacions provincials (Burgos, Sòria, Guadalajara, Saragossa, Terol, Castelló, València i Alacant) el principal objectiu del qual és promocionar el valuós patrimoni existent al llarg de les rutes, alhora que generar recursos econòmics en les zones poc poblades per les que transcorre.

A causa de l’escassetat de fonts històriques i a la imprecisió dels trajectes descrits en el Cantar, no és un camí històric fidedigne, sinó, abans que res, un camí literari, traçat per localitzacions esmentades en el Cantar, altres relacionades amb la figura històrica i algunes de caràcter medieval per a recrear el marc històric i els escenaris del poema.

El Camí del Cid està estructurat en rutes temàtiques, anomenades «trams o rutes vertebrals«, de les que partixen diferents anells circulars i ramals lineals que discorren per zones de gran riquesa històrica, cultural i mediambiental.

Travessa la província de Castelló la ruta vertebral denominada La conquesta de València que partint de Cella (Terol) arriba fins la ciutat de València i pot fer-se en vehicle o en trams senderistes.

La ruta discorre per la vall del riu Palància on ens trobem amb Localitats com Jérica, conquistada pel Cid i tributària del Campeador, en la que destaquen els seus recintes murallats i la torre Mudèjar, i Segorbe, que en el Cantar la situa com a base d’un exèrcit de 3.000 cavallers musulmans que es desplaçaven per a enfrontar-se al Cid.

L’actual conjunt històric artístic conserva muralles medievals, restes del castell de la Estrella i un poderós patrimoni gòtic.

El Camí descendix cap a València per un senzill itinerari senderista, que unix la Via Verda de Ojos Negros amb la Via Augusta i la via Xurra, entre paisatges emmarcats pels parcs naturals de la Serra d’Espadà i la Serra Calderona.

D’esta ruta sorgeix l’Anell del Maestrat, un recorregut de gran bellesa que creua poblacions i enclavaments medievals, sotmesos directament o tributaris del Cid històric, molt vinculat a esta comarca. Es recorre en vehicle de motor o bicicleta des de o fins a Rubielos de Mora (Terol), i entra en l’Alt Maestrat per La Pobla del Bellestar, frontera històrica entre els regnes d’Aragó i de València.

Encara que no es coneix exactament que itineraris va recórrer el Campeador, l’anell travessa impressionants paisatges i pobles tan singulars com Vilafranca, emblema de l’arquitectura de la pedra en sec amb el seu museu a l’aire lliure; Culla, medieval i màgica, que va ser punta de llança del regne d’Aragó en territori musulmà; Benassal, Atzeneta del Maestrat,,, fins a arribar a Onda, epicentre literari d’este anell, bressol de Zayyan ibn Mardanish, l’últim rei musulmà de València el castell del qual va conquistar el Cid, segons el Cantar, després de guanyar la batalla al comte de Barcelona i al rei de Lleida.

Des d’Onda El Camí torna a terres turolenses per Montanejos i la Pobla d’Arenós, als castells dels quals va sotmetre el Cid al pagament de tributs, seguint el curs del riu Millars i els bells paisatges llaurats per l’aigua.

L’Anell de Morella, per a recórrer amb cotxe o moto, té com referent literari a Olocau del Rei, el castell d’Alolala, fortalesa des de la que, segons molts historiadors, el Cid controlava la zona quan, després de ser desterrat per Alfons VI, es va convertir en el líder militar de la taifa de Saragossa, enfrontada a la de Lleida, de la que depenien estos territoris.

El seu referent històric és la inexpugnable Morella on va estar el Cid en diverses ocasions, en defensa dels interessos de la taifa de Saragossa i, més tard, dels seus propis. En 1083, el Cid va atacar el castell de Morella, encara que no va aconseguir conquistar-lo, i en 1090 va pujar des de Castelló per a enfrontar-se en cruenta batalla en el Pinar de Tévar a la coalició formada pel príncep lleidatà i el comte de Barcelona, als que va derrotar, augmentant el seu prestigi militar.

El Cantar fa referència a esta batalla com la gesta dels malcazados i encara que no se sap amb exactitud on va tindre lloc, es creu que poguera ser el Pinar de Pereroles, hui Paratge Natural Municipal que val la pena visitar encara que es troba fora de ruta.

El paisatge que recorre este anell, abrupte i muntanyós, és d’una gran bellesa, cobert de pinedes i carrascars i modelat amb les antigues construccions de pedra seca, murs, terrasses i barraques que hui són Patrimoni de la Humanitat.

Finalment, el denominat Ramal de Castelló (línia de defensa del nord) discorre entre Castelló de la Plana i Sagunt, seguint la línia defensiva costanera que, segons El Cantar, va ser creada pel Cid per a defendre València, en la pròpia capital, Borriana, Almenara i Sagunt.

A Almenara es poden contemplar les restes de l’antiga fortalesa i hi ha un jaciment arqueològic anomenat Punt del Cid, un recinte murallat que pareix que va ser construït pel Campeador durant l’assetjament a la fortalesa.

A Borriana, el Cid va estar en diverses ocasions servint a al Qadir, senyor de València, i va segellar una aliança amb Pedro I d’Aragó. Els aragonesos, pretenent una eixida al mar, s’havien apoderat d’unes quantes fortaleses en este territori i van trobar en el Cid un aliat natural.

A Castelló de la Plana, en 1097, Pedro I i el Cid van esclafar la sublevació de la població musulmana d’algunes fortaleses, entre les que es trobava el castell del Fadrell o Castell Vell, nucli origen de la capital.

Este ramal, de curt recorregut en vehicle per la costa sud castellonenca, discorre a l’ombra de les serres litorals entre tarongers i marjals i ens aproxima a zones humides d’alt valor, com la desembocadura del riu Millars, El Clot de la Mare de Déu, l’estany de Nules i Els Estanys d’Almenara i a espais tan significatius com el Desert de les Palmes.

En conjunt, els traçats del Camí del Cid oferixen una excel·lent possibilitat de conéixer una bona part de la província des d’una perspectiva diferent.

Per a recórrer-los es pot sol·licitar un salconduit gratuït per a segellar en les localitats del Camí del Cid i amb el que s’obtenen descomptes i promocions.

Se sol·licita en qualsevol de les oficines de turisme de la ruta o en el Consorci Camí del Cid. https://www.caminodelcid.org/info-viaje/salvoconducto/ Y per descomptat, no oblides portar en el viatge la teua guia literària, el Cantar de Mio Cid per a recrear in situ alguns dels seus passatges.

Que gaudiu del camí!