Son tierras de leyenda, a medio camino entre la espiritualidad y lo terrenal, las que envuelven Les Useres, en la comarca de L’Alcalatén; un territorio que sorprende por su belleza natural y su encanto tranquilo, sosegado.
Además del casco urbano, el municipio cuenta con los núcleos poblacionales de Les Crevades, Mas Blanch, Picando y Pou d’En Calvo, todos ellos pequeñas aldeas resultado de la unión de masías de la zona.
Su rico entorno natural es imprescindible para los amantes del senderismo, como por ejemplo la fuente de Mes Amunt, con abundante agua durante todo el año y muy frecuentada por vecinos y turistas, además del sendero de la Luna Llena, el GR-33, del que el municipio es punto de referencia, ya que se encuentra a mitad de camino entre Castellón de la Plana y Sant Joan de Penyagolosa.

Vista de Les Useres. Autor, Manel Segarra

Les Useres está cargada de historia, aunque no posea Carta de Población. Tiene un origen íbero, como así lo prueban los restos de construcciones, útiles y cerámica encontrados en la Vila Vella, la Ponsa y el Mas d’en Retor, en la Sierra de la Creu.
El dominio musulmán dejó una profunda impronta en estas tierras, iniciando la extracción del mineral de hierro en Les Ferreries para obtener el llamado Cagaferro, e implantando el sistema de riego de la huerta que aún hoy se utiliza.
Fue Ximén de Urrea quien conquistó estas tierras para la cristiandad, concediéndole Jaime I los dominios de la Tinença d’Alcalatén en 1233. Desde entonces, una larga historia de dominaciones lleva a Les Useres a estar bajo la jurisdicción del Obispado de Tortosa, de los Condes de Aranda o de la Corona.
Curiosa es la influencia italiana en el municipio, debida a los comerciantes de la lana, que se plasmó a lo largo de los siglos XVI y XVII en algunas muestras arquitectónicas, en la advocación a San Felipe Neri, a Santa Waldesca y Virgen de Loreto, e incluso en algunos apellidos.
Otro hito histórico relevante tuvo lugar en 1839, cuando durante las guerras carlistas, el general O’Donell ganó la decisiva batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrazgo, hecho que le valió el título de Conde de Llucena.

Puerta de la iglesia Parroquial de la Asunción. Autor, Llmcs

El casco antiguo de Les Useres ofrece un conjunto interesante de edificios históricos en calles y plazas con todo el sabor de un tranquilo pueblo de montaña que invita a disfrutar de un paseo e impregnarse de la esencia del medio rural. La iglesia Parroquial de la Asunción, del siglo XVII, dedicada a la Transfiguración del Señor, con fachada renacentista, algunas casonas de la misma época, y medievales con sus arcos y escudos de piedra, como la Casa de la Vila, la Casa de Jaume Saera, la Mansió dels Forés, o la Casa de les Marquilles, además del Antic Molí de la Font, Els Llavadors y la Font de Baix, completan el interesante recorrido.
Del recinto amurallado y fortificado de la población aún pueden hallarse algunos segmentos en varias calles y, sobre todo, en los aledaños del pueblo. Y ermitas como la de Sant Antoni o del Crist de l’Agonia, Santa Waldesca o de la Mare de Déu de Loreto, junto a la de Sant Antoni dels Hostals en Les Crevades son ejemplos de arquitectura popular religiosa del interior de Castellón.

Como colofón de nuestra visita, debemos probar su buen vino, cada vez más prestigioso. El clima y la calidad de la tierra de Les Useres son excelentes, según los parámetros que los expertos en vino buscan. Y es que la cercanía del mar le da unas características únicas a la uva, para culminar después en vinos llenos de fuerza que se muestran anualmente en la Fira del Vi, siendo en este 2016 su cuarta edición.

Pelegrins de les Useres, año 2013. Autor, Alejandro Bernat

Aquí se respira profundo, tanto que parece que el Peñagolosa, “el gegant de pedra”, queda más cerca de lo que cuentan los pasos de los trece hombres que, cada año, recorren el sendero de la Luna Llena en solemne procesión.
Este camino de 36 km está protegido por la Generalitat desde el año 2007 como Monumento Natural del Camí dels Pelegrins de Les Useres. Considerado un camino sagrado, discurre por un importante patrimonio natural, cultural e histórico de los términos municipales de Les Useres, Lucena del Cid, Xodos y Vistabella del Maestrat, y representa la antigua y principal vía de comunicación entre las comarcas costeras y las del interior de Castellón.
En Les Useres, el último viernes de abril, el color verde del camino contrasta con el morado de los hábitos de Els Pelegrins, rememorando una antigua tradición medieval. Son trece hombres, el guía y doce peregrinos en representación de Jesucristo y los 12 apóstoles, que dirigen sus pasos hacia el Santuario de San Juan, en la falda del gigante pétreo, entre la admiración de un pueblo entregado y miles de asistentes igualmente silenciosos. Acompañados por tres cantores, el cura, el representante del Ayuntamiento, los clavarios, el depositario, las promesas y el grupo de las càrregues, renovarán un año más el voto de todo el pueblo.
La tradición marca que los peregrinos sean hombres de Les Useres con los 21 años cumplidos, voluntarios elegidos por riguroso turno de las calles que componen las cinco barriadas del pueblo.
La preparación comienza con el Triduo, tres días previos de rezos del Rosario, las Letanías, el Sermón, y el Canto de los Gozos. El viernes de madrugada, se inicia el ritual con la misa de las càrregues y la de los pelegrins, y su posterior salida del pueblo descalzos sobre un manto de hiedra y en un silencio sobrecogedor, sólo interrumpido por los cantos gregorianos. Es en el Filador cuando se calzan y emprenden la ruta de 36 km dividida en seis estaciones, en cada una de las cuales los cantores entonan los cantos que le son propios.
El sábado por la mañana llega el momento cumbre en el santuario de Sant Joan con la ceremonia del perdón en la que el guía pedirá perdón a los peregrinos y les besará los pies en un acto íntimo del que, según manda la tradición, no se debe contar nada de lo que allí dentro ocurra. Luego regresan a Les Useres finalizando el peregrinaje, hasta el próximo año, con la procesión de entrada por la noche. Por su trascendencia histórica y cultural, La Peregrinación de Les Useres a San Juan de Peñagolosa ha sido declarada en 2016 Bien de Interés Cultural Inmaterial.

Sant Joan de Penyagolosa. Autor, Jorge Beltrán

______________________________________
Traducció al valencià:

Les Useres i la senda de la Lluna Plena

Són terres de llegenda, a mitjan camí entre l’espiritualitat i allò terrenal, les que envolten Les Useres, en la comarca de l’Alcalatén; un territori que sorprèn per la seua bellesa natural i el seu encant tranquil, assossegat.
A més del casc urbà, el municipi compta amb els nuclis poblacionals de Les Crevades, Mas Blanch, Picando i Pou d’En Calvo, tots ells xicotetes aldees resultat de la unió de masies de la zona.
El seu ric entorn natural és imprescindible per als amants del senderisme, com per exemple la font de Mes Amunt, amb abundant aigua durant tot l’any i molt freqüentada per veïns i turistes, a més de la senda de la Lluna Plena, el GR-33, de la que el municipi és punt de referència ja que es troba a meitat de camí entre Castelló de la Plana i Sant Joan de Penyagolosa.
Les Useres està carregada d’història, encara que no posseïsca Carta Pobla. Té un origen iber, com així ho proven les restes de construccions, útils i ceràmica trobats en la Vila Vella, la Ponsa i el Mas d’en Retor, en la Serra de la Creu.
El domini musulmà va deixar una profunda empremta en estes terres, iniciant l’extracció del mineral de ferro en Les Ferreries per a obtindre l’anomenat Cagaferro, i implantant el sistema de reg de l’horta que encara hui s’utilitza.
Va ser Ximén d’Urrea qui va conquistar estes terres per a la cristiandat, concedint-li Jaume I els dominis de la Tinença d’Alcalatén en 1233. Des de llavors, una llarga història de dominacions porta a Les Useres a estar sota la jurisdicció del Bisbat de Tortosa, dels comtes d’Aranda o de la Corona.
Curiosa és la influència italiana en el municipi, deguda als comerciants de la llana, que es va plasmar al llarg dels segles XVI i XVII en algunes mostres arquitectòniques, en l’advocació a Sant Felip Neri, a Santa Waldesca i Mare de Déu de Loreto, i inclús en alguns cognoms.
Un altra fita històrica rellevant va tindre lloc en 1839 quan, durant les guerres carlines, el general O’Donell va guanyar la decisiva batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrat, fet que li va valdre el títol de Comte de Llucena.
El nucli antic de Les Useres oferix un conjunt interessant d’edificis històrics en carrers i places amb tot el sabor d’un tranquil poble de muntanya que invita a gaudir d’un passeig i impregnar-se de l’essència del medi rural. L’església Parroquial de l’Assumpció, del segle XVII, dedicada a la Transfiguració del Senyor, amb fatxada renaixentista, alguns casals de la mateixa època, i medievals amb els seus arcs i escuts de pedra, com la Casa de la Vila, la Casa de Jaume Saera, la Mansió dels Forés, o la Casa de les Marquilles, a més de l’Antic Molí de la Font, Els Llavadors i la Font de Baix, completen l’interessant recorregut.
Del recinte murallat i fortificat de la població encara poden trobar-se alguns segments en uns quants carrers i, sobretot, en la perifèria del poble. I ermites, com la de Sant Antoni o del Crist de l’Agonia, Santa Waldesca o de la Mare de Déu de Loreto, junt amb la de Sant Antoni dels Hostals en Les Crevades són exemples d’arquitectura popular religiosa de l’interior de Castelló.
Com a colofó de la nostra visita, hem de tastar el seu bon vi, cada vegada més prestigiós. El clima i la qualitat de la terra de Les Useres són excel·lents, segons els paràmetres que els experts en vi busquen. I és que la proximitat del mar li dóna unes característiques úniques al raïm, per a culminar després en vins plens de força que es mostren en la Fira del Vi que se celebra anualment, sent el 2016 la seua quarta edició.
Ací es respira profund, tant que pareix que el Penyagolosa, el gegant de pedra, queda més prop del que compten els passos dels tretze hòmens que, cada any, recorren la senda de la Lluna Plena en solemne processó.
Este camí de 36 km està protegit per la Generalitat des de l’any 2007 com a Monument Natural del Camí dels Pelegrins de Les Useres. Considerat un camí sagrat, discorre per un important patrimoni natural, cultural i històric dels termes municipals de Les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat, i representa l’antiga i principal via de comunicació entre les comarques costaneres i les de l’interior de Castelló.
En Les Useres, l’últim divendres d’abril, el color verd del camí contrasta amb el morat dels hàbits dels Pelegrins, rememorant una antiga tradició medieval. Són tretze hòmens, el guia i dotze pelegrins en representació de Jesucrist i els 12 apòstols, que dirigixen els seus passos cap al santuari de Sant Joan, en la falda del gegant petri, entre l’admiració d’un poble entregat i milers d’assistents igualment silenciosos. Acompanyats per tres cantors, el capellà, el representant de l’Ajuntament, els clavaris, el depositari, les promeses i el grup de les càrregues, renovaran un any més el vot de tot el poble.
La tradició marca que els pelegrins siguen hòmens de la localitat amb els 21 anys complits, voluntaris triats per rigorós torn dels carrers que componen les cinc barriades del poble.
La preparació comença amb el Tridu, tres dies previs de resos del Rosari, les Lletanies, el Sermó, i el Cant dels Gojos.
El divendres de bon matí, s’inicia el ritual amb la missa de les càrregues i la dels pelegrins, i la seua posterior eixida del poble descalços sobre un manto d’hedra i en un silenci esglaiador, només interromput pels cants gregorians. És en el Filador quan es calcen i emprenen la ruta de 36 km dividida en sis estacions, en cada una de les quals els cantors entonen els cants que li són propis.
El dissabte al matí arriba el moment culminant en el santuari de Sant Joan amb la cerimònia del perdó en què el guia demanarà perdó als pelegrins i els besarà els peus en un acte íntim del que, segons mana la tradició, no s’ha de contar res del que allí dins ocórrega. Després tornen a Les Useres finalitzant el pelegrinatge, fins a l’any que ve, amb la processó d’entrada a la nit.
Per la seua transcendència històrica i cultural, El Pelegrinatge de Les Useres a Sant Joan de Penyagolosa ha sigut declarat en 2016 Bé d’Interés Cultural Immaterial.

___________________________
Fotografía de portada: Pelegrins de tornada a Les Useres. Autor, arcadividal