Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca

Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca

Esta importante zona húmeda litoral se encuentra entre la Ribera de Cabanes (Torre la Sal) y Torreblanca (Torrenostra), separada del mar por un cordón de gravas, arenas y cantos rodados.
Hace unos 6.000 años era una albufera formada por la creación de una restinga, con materiales aportados por el río Cuevas, que impedía el desagüe de las aguas al mar. La albufera se fue colmatando con depósitos cuaternarios y la formación de turba, resultado de la carbonificación de los restos vegetales, creando el marjal y pantano del Prat, hoy muy reducido respecto a su extensión primitiva.
En el siglo XVIII se realizan las primeras bonificaciones del Prat, mediante la apertura de azarbes y el depósito de la tierra resultante de la excavación sobre los campos a cultivar. A mediados del siglo XIX comienzan las concesiones para su desecación y en el último tercio del siglo XIX se abre el canal perimetral y se inicia el cultivo del arroz que se abandonó en la década de los años 60 del siglo XX. Una parte de los terrenos quedó inculta, siendo colonizada de nuevo por la vegetación natural, y otra se dedicó a la ganadería y a horticultura y frutales.

El litoral del Prat. Autor, Salvador Roig i Seró

El litoral del Prat. Autor, Salvador Roig i Seró

El Prat presenta la turbera más extensa de las albuferas y lagunas costeras de la Comunidad Valenciana y la actividad extractiva de turba ha generado, en el término de Torreblanca, un sistema lagunar, artificial y permanente, de aguas libres con una profundidad de 4-6m, que se encuentra en continua expansión, ya que la actividad minera va ocupando nuevos terrenos hacia el sur por el interior del Parque Natural.
En una extensión hoy relativamente pequeña, convive una gran diversidad de hábitats diferenciados que acogen importantes poblaciones de flora y fauna y se agrupan en tres principales comunidades vegetales: formaciones acuáticas y semiacuáticas (carrizal, masiegar, juncal,..), comunidades de saladar y comunidades del cordón litoral.
En el agua, importantes especies como el fartet, endemismo ibero-magrebí en regresión y sobre todo el samaruc, endemismo ibérico en grave peligro de extinción, que presenta en el Prat uno de últimos reductos en la Comunidad Valenciana.
Comparten el medio con otra especie amenazada, el galápago europeo, cuyas poblaciones están desapareciendo de las zonas litorales por la contaminación del agua y la competencia con especies exóticas introducidas. En el Prat aún se conserva una importante población gracias a la buena calidad del agua, aunque en los últimos años la aparición de la tortuga de florida ha supuesto una fuerte competencia por los recursos y el territorio.

El Prat desde el aire. Autor, Ayuntamiento de Torreblanca

El Prat desde el aire. Autor, Ayuntamiento de Torreblanca

Sin embargo, es la avifauna la fauna más representada en el Parque Natural. En él se encuentra, por ejemplo, la mayor colonia nidificante de todo el litoral mediterráneo español de canastera. También el carricerín real tiene aquí una de las mejores poblaciones de la península; así como el aguilucho cenizo y el aguilucho lagunero.
Otras especies que nidifican en el espacio protegido son el zampullín, el avetorillo, el ánade real, el rascón, la gallineta común, la focha, la cigüeñuela, el chorlitejo patinegro y diversos paseriformes palustres, como el carricero común y la buscarla unicolor.
Muchas anátidas se encuentran en invierno, principalmente en las lagunas y zonas inundadas, como la cerceta común, el pato colorado y el porrón europeo. Además de observarse regularmente somormujo lavanco y agachadiza común.
El Prat desempeña también un importante papel como área de alimento y descanso en los pasos migratorios de numerosas especies, especialmente con la desaparición de muchos de los humedales que orlaban la costa mediterránea, lo que lo convierte en un auténtico oasis ornitológico.
La importancia de su fauna y flora está reconocida a escala mundial con la inclusión del espacio en la Lista de Humedales de Importancia Internacional, establecida en virtud de la Convención sobre los Humedales (Ramsar, 1971) y está incluido en el Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana; es Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), de acuerdo con la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservación de las aves silvestres; Lugar de Interés Comunitario (LIC) de la Comunidad Valenciana; y Parque Natural desde el año 1988.

Camallonga. Autor, Ximo Galarza

Camallonga. Autor, Ximo Galarza

______________________________________
Traducció al valencià:

Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca

Esta important zona humida litoral es troba entre la Ribera de Cabanes (Torre la Sal) i Torreblanca (Torrenostra), separada del mar per un cordó de graves, arenes i cudols.
Fa uns 6.000 anys era una albufera formada per la creació d’una restinga, amb materials aportats pel riu Cuevas, que impedia el desaigüe de les aigües al mar. L’albufera se va anar reblint amb depòsits quaternaris i la formació de torba, resultat de la carbonificació de les restes vegetals, creant la marjal i pantà del Prat, hui molt reduït respecte a la seua extensió primitiva.
En el segle XVIII es realitzen les primeres bonificacions del Prat, per mitjà de l’obertura d’assarbs i el depòsit de la terra resultant de l’excavació sobre els camps a cultivar. A mitjan segle XIX comencen les concessions per a la seua dessecació i en l’últim terç del segle XIX s’obri el canal perimetral i s’inicia el cultiu de l’arròs que es va abandonar en la dècada dels anys 60 del segle XX. Una part dels terrenys va quedar inculta, i va ser colonitzada de nou per la vegetació natural, i una altra es va dedicar a la ramaderia, i a horticultura i fruiters.
El Prat presenta la torbera més extensa de les albuferes i llacunes costaneres de la Comunitat Valenciana i l’activitat extractiva de torba ha generat, en el terme de Torreblanca, un sistema llacunar, artificial i permanent, d’aigües lliures amb una profunditat de 4-6m que es troba en contínua expansió, ja que l’activitat minera va ocupant nous terrenys cap al sud per l’interior del Parc Natural.
En una extensió hui relativament xicoteta, conviu una gran diversitat d’hàbitats diferenciats que acullen importants poblacions de flora i fauna i s’agrupen en tres principals comunitats vegetals: formacions aquàtiques i semi aquàtiques (canyissar, masiegar, jonquera,..), comunitats de saladar i comunitats del cordó litoral.
En l’aigua, importants espècies com el fartet, endemisme iber-magribí en regressió i sobretot el samaruc, endemisme ibèric en greu perill d’extinció, que presenta en el Prat un dels darrers reductes a la Comunitat Valenciana.
Compartixen el medi amb una altra espècie amenaçada, la tortuga d’aigua europea, les poblacions de la qual estan desapareixent de les zones litorals per la contaminació de l’aigua i la competència amb espècies exòtiques introduïdes. En el Prat encara es conserva una important població gràcies a la bona qualitat de l’aigua, encara que en els últims anys l’aparició de la tortuga de florida, o de orelles roges, ha suposat una forta competència pels recursos i el territori.
No obstant això, és l’avifauna la fauna més representada en el parc natural. Ací es troba, per exemple, la major colònia nidificant de tot el litoral mediterrani espanyol de carregada o perdiu de mar. També la xitxarra mostatxuda té ací una de les millors poblacions de la península; així com l’esparver cendrós i l’arpella de marjal.
Altres espècies que nidifiquen en l’espai protegit són el cabussonet, el gomet, l’ànec collverd, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, la camallonga, el corriol camanegre i diversos passeriformes palustres, com la xitxarra de canyar i el boscaler comú.
Molts anàtids es troben a l’hivern, principalment en les llacunes i zones inundades, com el sarcet, el sivert i el morell cap-roig. A més d’observar-se regularment cabussó emplomallat i bequeruda.
El Prat exercix també un important paper com a àrea d’aliment i descans en els passos migratoris de nombroses espècies, especialment amb la desaparició de molts dels aiguamolls que orlaven la costa mediterrània, el que el converteix en un autèntic oasi ornitològic.
La importància de la seua fauna i flora està reconeguda a escala mundial amb la inclusió de l’espai en La Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional, establida en virtut de la Convenció sobre els Aiguamolls (Ramsar, 1971) i està inclòs en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana; és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d’acord amb la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres; Lloc d’Interés Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana; i Parc Natural des de l’any 1988.