castillo xivert castellon

FORTALEZAS DE CASTELLÓN: CASTILLO DE XIVERT

El Castillo de Xivert es uno de los más bonitos de Castellón. Una fortificación impactante, con torres y murallas impresionantes, en la que claramente podrás distinguir entre la parte islámica y la cristiana

Para visitarlo te recomendamos que subas desde el pueblo de Alcalà de Xivert por una preciosa senda que atraviesa los bosques del Parque Natural de la Sierra de Irta.

Xivert está junto a uno de los caminos generales levantinos de la antigüedad, no el principal que era la Vía Augusta que discurría por el interior, sino otro de gran importancia estratégica por su cercanía a la costa. Esto se demuestra porque, aunque esté muy cercano el castillo de Polpis, la posibilidad de socorro a la costa desde Xivert era mucho mayor al igual que su dominancia sobre el terreno circundante.

El castillo es de origen musulmán, de finales del siglo XI y principios del XII, pero con la reconquista de la plaza por parte de las fuerzas cristianas, comandadas por la Orden del Temple, sufrió posteriores modificaciones que hoy en día aún pueden apreciarse, como por ejemplo la separación del castillo y el poblado mediante una muralla, las imponentes murallas de sillería y las torres circulares gemelas.

Se cree que fue el emir Abderramán III en el siglo X el que ordenó la construcción de este robusto castillo.

En 1169, antes de su conquista como era habitual en estos casos, Alfonso II de Aragón donó la fortaleza de Xivert a los caballeros del Temple. El maestre de la orden, Hugo de Folcalquier, lo conquistó en 1234 tras tres meses de asedio. El 28 de abril de ese mismo año se firmaron las capitulaciones entre los templarios y los moros de Xivert, respetando las leyes musulmanas.

Sucedió que, en 1225, Jaime I, con motivo del sitio de Peñíscola, lo concedió al caballero Ximén de Lluria, donación que no tuvo efecto ni fue definitiva por cuanto, en 1233, durante el sitio de Burriana, hubo una nueva donación del mismo, por así aconsejarlo las circunstancias, a la misma Orden del Temple.

Tras extinguirse el Temple, Xivert pasó a la Orden de Montesa en 1319. Al poco tiempo, la población se trasladó al llano abandonando el castillo, aunque este siguió en activo durante varios siglos más.

Durante las Germanías fue incendiado y luego abandonado en el siglo XVII.

El espacio total construido, de unos 8.000 metros cuadrados, se puede dividir en tres zonas: la alcazaba, recinto que ocupa la parte más alta del conjunto, donde se ubicaba la sede político militar; el albacar, espacio amurallado donde se refugiaba la población y su ganado en tiempos de enfrentamiento y, por último, la aljama o poblado, situado en la vertiente suroriental de la montaña y que también estaba amurallado.

castillo xivert castellon

castillo xivert valencia

Es en el castillo propiamente dicho donde se localizan las construcciones principales: torre celoquia (parte más alta del castillo en la que se hallaban los aposentos más nobles), capilla gótica, torres gemelas, torre de poniente, aljibe gótico y una inscripción cúfica en la muralla externa, en el lado sur sureste, pero es el recorrido íntegro de todo el conjunto el que nos puede ofrecer una visión mucho más amplia de lo que podría ser la vida cotidiana en aquellos días.

Cabe destacar, además, la red hidráulica de las casas musulmanas y, particularmente, el aljibe semienterrado, situado junto a la muralla exterior.

La Diputación de Castellón, actual propietaria, comenzó en 1999 una lenta recuperación de sus restos, consolidando lo más deteriorado y reconstruyendo lo mejor conservado. En la actualidad, se han ido recuperando y poniendo en valor sus principales edificaciones y se han realizado excavaciones arqueológicas que han permitido descubrir restos de sus primeros pobladores.

No te pierdas

En el muro islámico sureste, cercano a la Torre Mayor o de Mediodía, aparece una inscripción islámica única en España. El letrero es de diseño cúfico antiguo. En letra artística aparece una frase que invoca a Dios, está puesto a la intemperie moldeado con el mismo material que el muro.

Fue realizado de forma que el “negativo” de la frase estaba tallado en la madera de las cajas del tapial. Por sus características se cree que debió ser tallado por un gran calígrafo, seguramente valenciano, pues en la Valencia mora había escuela de este arte.

El muro donde aparece el letrero puede ser considerado el inicio y origen del castillo, demostrando con su propia robustez, la categoría suficiente para escribir en él el nombre de Dios.

Parece que la traducción exacta de la inscripción sería “el que se levanta en nombre de Dios”.

castillo xivert


Traducció al valencià:

FORTALESES DE CASTELLÓ: CASTELL DE XIVERT

El Castell de Xivert és un dels més bonics de Castelló. Una fortificació impactant, amb torres i muralles impressionants, en la qual clarament podràs distingir entre la part islàmica i la cristiana

Per a visitar-lo et recomanem que puges des del poble d’Alcalà de Xivert per una preciosa senda que travessa els boscos del Parc Natural de la Serra d’Irta.

Xivert està al costat d’un dels camins generals llevantins de l’antiguitat, no el principal que era la Via Augusta que discorria per l’interior, sinó un altre de gran importància estratègica per la seua proximitat a la costa. Això es demostra perquè, encara que estiga molt pròxim el castell de Polpis, la possibilitat de socors a la costa des de Xivert era molt major igual que la seua dominància sobre el terreny circumdant.

El castell és d’origen musulmà, de finals del segle XI i principis del XII, però amb la reconquesta de la plaça per part de les forces cristianes, comandades per l’Orde del Temple, va patir posteriors modificacions que hui dia encara poden apreciar-se, com per exemple la separació del castell i el poblat mitjançant una muralla, les imponents muralles de cadirat i les torres circulars bessones.

Es creu que va ser l’emir Abderramán III en el segle X el que va ordenar la construcció d’aquest robust castell.

En 1169, abans de la seua conquesta com era habitual en aquests casos, Alfons II d’Aragó va donar la fortalesa de Xivert als cavallers del Temple. El Maestre de l’ordre, Hugo de Folcalquier, el va conquistar en 1234 després de tres mesos de setge. El 28 d’abril d’aqueix mateix any es van signar les capitulacions entre els templers i els moros de Xivert, respectant les lleis musulmanes.

Va succeir que, en 1225, Jaume I, amb motiu del assetjament de Peníscola, el va concedir al cavaller Ximén de Lluria, donació que no va tindre efecte ni va ser definitiva puix que, en 1233, durant el setge de Borriana, va haver-hi una nova donació d’aquest, per així aconsellar-lo les circumstàncies, al mateix Orde del Temple.

Després d’extingir-se el Temple, Xivert va passar a l’Orde de Montesa en 1319. Al poc temps, la població es va traslladar al pla abandonant el castell, encara que aquest va seguir en actiu durant varis segles més.

Durant les Germanies va ser incendiat i després abandonat en el segle XVII.

L’espai total construït, d’uns 8.000 metres quadrats, es pot dividir en tres zones: l’alcassaba, recinte que ocupa la part més alta del conjunt, on se situava la seu política i militar; l’albacar, espai emmurallat on es refugiava la població i el seu bestiar en temps d’enfrontament i, finalment, l’aljama o poblat, situat en el vessant sud-oriental de la muntanya i que també estava emmurallat.

És al castell pròpiament dit on es localitzen les construccions principals: torre celoquia (part més alta del castell on estan les estances més nobles), capella gòtica, torres bessones, torre de ponent, aljub gòtic i una inscripció cúfica en la muralla externa, en el costat sud sud-est, però és el recorregut íntegre de tot el conjunt el que ens pot oferir una visió molt més àmplia del que podria ser la vida quotidiana en aquells dies.

Cal destacar, a més, la xarxa hidràulica de les cases musulmanes i, particularment, l’aljub mig soterrat, situat al costat de la muralla exterior. 

La Diputació de Castelló, actual propietària, va començar en 1999 una lenta recuperació de les seues restes, consolidant el més deteriorat i reconstruint el més ben conservat.

En l’actualitat, s’han anat restaurant i posant en valor les seues principals edificacions i s’han realitzat excavacions arqueològiques que han permès descobrir restes dels seus primers pobladors.

No et perdis…

En el mur islàmic sud-est, proper a la Torre Major o de Migdia, apareix una inscripció islàmica única a Espanya. El rètol és de disseny cúfic antic. En lletra artística apareix una frase que invoca a Déu, està posat a la intempèrie modelat amb el mateix material que el mur.

Va ser realitzat de manera que el “negatiu” de la frase estava tallat en la fusta de les caixes del tapial. Per les seues característiques es creu que degué ser tallat per un gran cal·lígraf, segurament valencià, perquè a la València mora hi havia escola d’aquest art.

El mur on apareix el rètol pot ser considerat l’inici i origen del castell, demostrant amb la seua pròpia robustesa, la categoria suficient per escriure-hi el nom de Déu.

Sembla que la traducció exacta de la inscripció seria “el que s’alça en nom de Déu”.