“Retalls de cultura popular castellonenca” de Aureli Puig i Escoí

“Retalls de cultura popular castellonenca” de Aureli Puig i Escoí

El libro presenta una recopilación de la faceta más lúdica de nuestro patrimonio cultural, el de los cantos y las danzas, casi siempre asociados a todo tipo de fiestas y celebraciones. En primer lugar nos muestra las albades más representativas de algunos pueblos de nuestras comarcas, con unos esquemas que son comunes a muchas otras localidades. Siguen los cantos ligados a la popular fiesta de Sant Antoni, y danzas y bailes destacados. Se completa el volumen con una compendio de coblas que hacen referencia directa a nuestros pueblos y comarcas.
Las albades, de tradición trovadoresca, son cantos religiosos o laicos, dedicados a santos y personajes en los que se ensalzan aspectos destacables de su personalidad o de su vida.
En el capítulo dedicado a las fiestas de San Antonio muestra como se celebran en varias zonas de Castellón, desde las más tradicionales de Els Ports y el Maestrat, hasta las más eclécticas del litoral.
Finalmente incorpora una recopilación de ciento treinta coblas de la ciudad y provincia de Castellón y una selección de obras destacadas dentro del ámbito de la antropología cultural que guardan relación con los temas que trata.
La compilación es el resultado de su conocimiento de nuestro patrimonio cultural, pero también de un gran trabajo de investigación de la tradición oral, y del contacto directo con los lugares, las actividades y las personas.
Nacido en Les Coves de Vinromà el año 1937, el autor, Aureli Puig i Escoí, conocido como Elio, es un estudioso de la cultura y folclore valencianos, adalid de la conservación de las tradiciones populares en sus diversas vertientes, que ha ido recopilando en diferentes publicaciones, como Cobles i costums; Diccionari de la indumentària: el vestit popular valencià als segles XVIII i XIX. Cançoner; Cobles, cançons i costums al nord del País Valencià o Les guerres carlistes al nord valencià: cançoner.

Les albades. Antoni Fillol Granell. Oleo sobre tela

Les albaes. Antoni Fillol Granell. Oleo sobre tela

De pequeño, Elio y su familia se refugiaron de la guerra en Terrateig, en el Valle de Albaida, pero regresaron a tierras castellonenses al acabar la contienda, estableciéndose en Torreblanca. A los cincuenta años decidió salir de la ciudad y montar una granja de conejos en el campo, hasta que se jubiló y dio empuje a sus inquietudes culturales. Elio se considera un valenciano del Maestrat que aprecia las cosas sencillas: «la tranquilidad y la ruralidad, relacionarme con el pueblo sencillo y anónimo que ha vivido con dificultades, que si se los sabe escuchar son una fuente inagotable de sabiduría tradicional y costumbrista que aportan conocimientos de nuestro pasado en todos los campos. Son labradores y gente de oficios humildes, conservadores de nuestra lengua y de nuestras tradiciones, los que estimo con más fuerza dentro de mi alma.«
En la obra Mengem y cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques, que recibió el 11º Premio Bernat Capón de difusión de la cultura popular, rinde homenaje a la gente del campo, labradores, pastores y ganaderos, recopilando los cantos que los acompañan en sus duras tareas.
Su último trabajo, Els valencians despullats per un masover (2014) es la culminación de un largo camino. Elio con la perspectiva de un masovero, de sí mismo como hombre de la tierra, relata con dureza, no exenta de humor, la evolución de la sociedad valenciana desde la posguerra hasta los últimos gobiernos. Un retrato costumbrista e irónico que cuestiona la forma de ser de los valencianos y hace una denuncia ácida y satírica, poniendo el dedo en el ojo, de los esperpénticos asuntos políticos más importantes desde la muerte de Franco, incluyendo el reciente cierre de Canal 9. La crítica incluye a todos los ciudadanos, que por meninfotisme o activamente, han permitido que se pierda buena parte de la identidad cultural de los valencianos.
Como complemento, incluye una pequeña recopilación de vocablos no académicos pero en uso por el pueblo y un cancionero con más de 120 coblas con referencias a los valencianos y a la lengua.
En definitiva una obra para reflexionar, a la vista del pasado, sobre el futuro de nuestro patrimonio cultural tradicional.

El viejo masovero. Autor, Alberto Agudo

El viejo masovero. Autor, Alberto Agudo

______________________________________
Traducció al valencià:

“Retalls de cultura popular castellonenca” d’Aureli Puig i Escoí

El llibre presenta una recopilació de la faceta més lúdica del nostre patrimoni cultural, el dels cants i les danses, quasi sempre associats a tot tipus de festes i celebracions. En primer lloc ens mostra les albades més representatives d’alguns pobles de les nostres comarques, amb uns esquemes que són comuns a moltes altres localitats. Seguixen els cants lligats a la popular festa de Sant Antoni, i danses i balls destacats. Es completa el volum amb una compendi de cobles que fan referència directa als nostres pobles i comarques.
Les albades, de tradició trobadoresca, són cants religiosos o laics, dedicats a sants i persones conegudes amb els que es lloen aspectes destacables de la seua personalitat o la seua vida.
En el capítol dedicat a les festes de Sant Antoni mostra com s’hi celebren en diverses zones de Castelló, des de les més tradicionals de Els Ports i el Maestrat, fins les més eclèctiques del litoral.
Finalment incorpora un recull de cent trenta cobles de la ciutat i província de Castelló i una selecció d’obres destacades dins l’àmbit de l’antropologia cultural que guarden relació amb els temes que tracta.
La compilació és el resultat del seu coneixement del nostre patrimoni cultural, però també d’un gran treball d’investigació de la tradició oral, i del contacte directe amb els llocs, les activitats i les persones.
Nascut a les Coves de Vinromà al 1937, l’autor, Aureli Puig i Escoí, conegut com Elio, és un estudiós de la cultura i folklore valencians, adalil de la conservació de les tradicions populars en les seues diferents vessants, que ha anat recopilant en diferents publicacions, com ara Cobles i costums; Diccionari de la indumentària: el vestit popular valencià als segles XVIII i XIX. Cançoner; Cobles, cançons i costums al nord del País Valencià o Les guerres carlistes al nord valencià: cançoner.
De xicotet, Elio i la seua família es van refugiar de la guerra a Terrateig, en la Vall d’Albaida, però tornaren a terres castellonenques en acabar la contesa, establint-se a Torreblanca. Als cinquanta anys va decidir sortir de la ciutat i muntar una granja de conills al camp, fins que es va jubilar i va donar empenta a les seues inquietuds culturals. Elio es considera un valencià del Maestrat que s’estima les coses senzilles: «la tranquil·litat i la ruralia, relacionar-me amb el poble senzill i anònim que ha viscut amb dificultats, que si se’ls sap escoltar són una font inesgotable de saviesa tradicional i costumista que aporten coneixements del nostre passat en tots els camps. Són llauradors i gent d’oficis humils, conservadors de la nostra llengua i de les nostres tradicions, els qui m’estimo amb més força dins la meua ànima.«
En l’obra Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques, que va rebre l’11é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, rendeix homenatge a la gent del camp, llauradors, pastors i ramaders, recopilant els cants que els acompanyen en les seues dures tasques.
El seu darrer treball, Els valencians despullats per un masover (2014) es la culminació d’un llarg camí. Elio amb la perspectiva d’un masover, de si mateix com home de la terra, relata amb duresa, no exempta d’humor, l’evolució de la societat valenciana des de la postguerra fins als darrers governs. Un retrat costumista i irònic, on es qüestiona la forma de ser dels valencians i es fa una denúncia àcida i satírica, posant el dit a l’ull, dels esperpèntics afers polítics més importants des de la mort de Franco, incloent el recent tancament de Canal 9. La crítica inclou tots els ciutadans, que amb meninfotisme o activament, han permès que es perda bona part de la identitat cultural dels valencians.
Com afegit, un petit recull de vocables no acadèmics però en ús pel poble i un cançoner amb més de 120 cobles amb referències als valencians i la llengua.
En definitiva un obra per a reflexionar, a la vista del passat, sobre el futur del nostre patrimoni cultural tradicional.

____________________________
Fotografía de portada: Piedra en seco en Castellfort. Autora, Angela Llop
____________________________