Arribats en Alger, es creu que no van perdre molt de temps en negociacions. Quasi immediatament l’exèrcit cristià va travar un aferrissat combat amb les forces acantonades allí, batalla en la qual Jaume Pertusa, el capità, va perdre la vida heroicament. Però la llegenda afirma que, en el més renyit de la baralla, un temible lleó va descendir a grans salts les vessants d’una muntanya pròxima. Es va acostar fins al pirata en cap que va robar la Custòdia, el va esquarterar i va córrer l’alarma entre les tropes infidels que fins a eixe moment havien aconseguit posar en compromisos als cristians. La desbandada va ser generalitzada i, fugint a l’interior del desert, van deixar via lliure perquè els de Torreblanca pogueren recuperar la Sagrada Copa amb el Cos de Crist, que van tornar a la seua parròquia amb gran alegria de tot el veïnat…

Cúpulas de la iglesia de San Bartolomé. Autor, Ventepani

Tanmateix, i com ocorre en totes les llegendes, esta de la Custòdia i el Lleó no es lliura tampoc d’interrogants. Sembla ser que l’expedició a Berberia va succeir realment, però no va ser en Alger, sinó a una ciutat nomenada Tedèliç. Hi ha documents on s’afirma que les galeres mores procedien d’una tercera ciutat, Bugia, per la qual cosa resulta provable que els habitants de Tedèliç pagaren amb la mort un error de càlcul de l’esquadra cristiana. Tampoc és cert que es recuperara la Custòdia en la batalla, ja que encara en 1602 es realitzaven gestions amb mediació del rei de Tunísia… I del lleó, ni se sap.

Playa en Torrenostra. Autor, Mariyuki

Llegenda o realitat, cert és que la bandera gremial dels assaonadors valencians porta des de llavors, brodada en or, una Custòdia amb el lema: “Si la portem és perquè la vam guanyar”… I inclouen a més com a divisa, curiosament, un lleó.

___________________________
Traducció al valencià realitzada per Ll. Sánchez.
____________________________