Tinença de Benifassà

Por los paisajes de la Tinença de Benifassà

La Tinença de Benifassà es un magnífico punto de partida para conocer y recorrer las intrincadas sierras septentrionales de Castellón. De entrada, sorprende el brusco contraste que ofrece la escarpada fachada montañosa del macizo de los Puertos de Beceite, del que forma parte, frente a los llanos aluviales de la fachada litoral. A medida que nos alejamos de estos van desapareciendo los olivos y algarrobos de la franja costera, para dar paso a bosques mixtos, carrascales, quejigares y pinares que comienzan a adueñarse de lomas y barrancas, a pesar de que muchas laderas aparecen desnudas como consecuencia de la acción del ser humano a lo largo de la historia.
A esta sensación, un tanto áspera del entorno, contribuye sin duda el feroz ataque que la erosión realiza sobre las calizas masivas jurásicas y cretácicas y que en muchos lugares se manifiesta en formas pétreas de aspecto casi ruinoso. Tales son las que se observan subiendo hacia Bel, encantador pueblecillo situado en la primera estribación de la sierra y desde el que puede ya contemplarse, al oeste, el majestuoso valle del río Cérvol o de les Corses, delimitado por la Tinença al norte y el Turmell al sur.

Embalse de UlldeconaEmbalse de Ulldecona. Autor, Jürgen Oswald

Salt de RobertSalt de Robert. Autor, msegarra

Para adentrarnos en la Tinença desde La Sénia vamos remontando el río de igual nombre hasta alcanzar el embalse de Ulldecona, bordeado por una pista que nos permitirá penetrar en La Tenalla, entorno de estética incomparable con inmensas moles calizas moldeadas en escarpadísimos picachos. El camino nos conduce hasta un magnífico rincón, el Salt de Robert donde, desde el balcón rocoso, las aguas se arrojan al vacío para discurrir luego entre un cortejo vegetal que alcanza, aquí ya sin paliativos, la exuberancia. Una densa masa de pinos, carrascas y algunos arces puebla el valle, mientras un tupido sotobosque de zarzas, rosales silvestres, boj, hiedras y helechos acaba de vestir sus laderas.
En este punto, merece la pena acercarnos hasta otro espectacular rincón, la Font del Retaule, ya en la provincia de Tarragona, donde un denso bosque surge de la base de la erguida pared calcárea que constituye dicho retaule. Junto a la fuente, destaca la imponente presencia del Pi Gros y a escasa distancia podemos disfrutar del reducto de hayedo más meridional, reliquia del bosque eurosiberiano que ocupó estas sierras en épocas frías pasadas y en el que reina el Faig Pare. Un denso matorral con tejos, acebos, helechos y boj, salpicado de madreselvas y violetas, conforma una imagen húmeda y frondosa en vivo contraste con el paisaje áspero del entorno rocoso.

Santa María de BenifassàSanta María de Benifassà. Autor, DagafeSQV

Llegando al Portell de l’InfernLlegando al Portell de l’Infern. Autores, Encarna y Enric (EniEn)

Cumplido este primer objetivo, y volviendo sobre nuestros pasos, el camino nos conduce al convento/monasterio de Santa María de Benifassà, creado bajo los dominios del Monasterio de Poblet y eje gobernador de la vida de la Tinença durante siglos, que en 1967 se convirtió en la primera cartuja femenina en España. Hoy es también umbral de entrada a bellísimos rincones como la pequeña y pintoresca depresión de El Bellestar flanqueada por el espectacular congosto de Els Estrets, inverosímil salida de esta hoya.
De ruta hacia el oeste cabe acceder a El Boixar, Coratxà y Castell de Cabres, entrando así en un altiplano yermo que difumina la peculiar fisonomía recortada del resto de la Tinença y representa el tránsito hacia las alturas de Torre Miró.
Tomando el camino hacia el norte nos espera Fredes, con su buena fuente y sus pinares, de donde parte una intrincada red de pistas y senderos que se adentran por espectaculares rincones de la sierra: Montenegrelo, Monte Caro, La Fou, Portell de l’Infern lugares todos de sereno encanto en los que roquedos y vegetación armonizan en una vibrante sinfonía. A esta altitud se adueña del territorio el pino albar y la frescura del ambiente permite medrar por doquier gran cantidad de helechos que forman un suave sotobosque.
No lejos de Fredes se halla el Tossal del Tres Reis, conocido por ser la cumbre en la que confluían los antiguos tres reinos de la Corona de Aragón y en la que hoy convergen las provincias de Castellón, Tarragona y Teruel. Se cuenta que era el lugar de reunión de los tres monarcas porque en este hito ninguno de ellos abandonaba su reino exponiéndose a ataques enemigos.

Cova de l'AireCova de l’Aire. Autores, Encarna y Enric (EniEn)

Vista de VallibonaVista de Vallibona. Autor, Carlos Javier Sánchez

Siguiendo el valle del río Cérvol o de Les Corses, en el centro y aposentada sobre un meandro del río, se descubre Vallibona que alberga en su término municipal mil lugares de interés para el visitante: la cascada de Les Roques, la cova del Mas de Eloi o la roca del Gorg y fuentes como la del Molí, la Torre o Capellans. La vegetación es rica y variada: desde la frondosidad de los pinares que se asoman al Cérvol y ascienden por el macizo del Turmell hacia Xert, hasta los bosquecillos de carrascas y quejigos que, aunque de pequeña envergadura, dan idea del desarrollo que pudo alcanzar en otras épocas el bosque mediterráneo.
Desde 2006, unas 5.000 hectáreas de la histórica comarca de la Tinença de Benifassà es Parque Natural de la Comunidad Valenciana, con el mismo nombre. Su ámbito de ordenación, de unas 26.000 hectáreas comprende territorio de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel, Vallibona y Castell de Cabres.
Toda una diversidad de paisajes, cultura e historia por donde merece la pena perderse.

La Pobla de BenifassàLa Pobla de Benifassà. Autor, Jürgen Oswald

Naturaleza en la Tinença de BenifassàNaturaleza en la Tinença de Benifassà


Traducció al valencià:

Pels paisatges de la Tinença de Benifassà

La Tinença de Benifassà és un magnífic punt de partida per a conèixer i recórrer les intricades serres septentrionals de Castelló. D’entrada, sorprén el brusc contrast que ofereix l’escarpada fatxada muntanyosa del massís dels Ports de Beseit, del que forma part, front els plans al·luvials de la fatxada litoral. A mesura que ens hi allunyem van desapareixent les oliveres i garroferes de la franja costanera, per a donar pas a boscos mixtos; carrascars, rouredes de gal·ler i pinedes que comencen a apoderar-se de llomes i barrancs, a pesar que moltes vessants apareixen nues com a conseqüència de l’acció del ser humà al llarg de la història.
A esta sensació, un tant aspra de l’entorn, contribuïx sens dubte el feroç atac que l’erosió realitza sobre les calcàries massives juràssiques i cretàciques i que en molts llocs es manifesta en formes pètries d’aspecte quasi ruïnós. Tals són les que s’observen pujant cap a Bel, encantador poblet situat en el primer contrafort de la serra i des del que ja pot contemplar-se, a l’oest, la majestuosa vall del riu Cérvol o de Les Corses, delimitada per la Tinença al nord i el Turmell al sud.
Per a endinsar-nos en la Tinença des de La Sénia anem remuntant el riu del mateix nom fins arribar a l’embassament d’Ulldecona, vorejat per una pista que ens permetrà penetrar en La Tenalla, d’estètica incomparable amb immenses moles calcàries modelades en escarpadíssims pollegons. El camí ens conduïx fins a un magnífic racó, el Salt de Robert on, des del balcó rocós, les aigües cauen al buit per a discórrer després entre un seguici vegetal que aconsegueix, ací ja sense pal·liatius, l’exuberància. Una densa massa de pins, carrasques i alguns aurons pobla la vall, mentres un atapeït sotabosc d’esbarzers, rosers silvestres, boix, hedres i falagueres acaba de vestir les seues vessants.
En este punt, val la pena acostar-nos fins a un altre espectacular racó, la Font del Retaule, ja en la província de Tarragona, on un dens bosc sorgeix de la base de la dreçada paret calcària que constituïx el retaule. Vora la font, destaca la imponent presència del Pi Gros i a escassa distància podem gaudir del reducte de fageda més meridional, relíquia del bosc euro-siberià que va ocupar estes serres en èpoques fredes passades i on regna el majestuós Faig Pare. Un dens sotabosc amb teixos, grèvols, falagueres i boix, esguitat de mare-selves i violetes, conforma una imatge humida i frondosa en viu contrast amb el paisatge aspre de l’entorn rocós.
Complit este primer objectiu, i tornant sobre els nostres passos, el camí ens conduïx al convent/monestir de Santa Maria de Benifassà, creat davall els dominis del Monestir de Poblet i eix governador de la vida de la Tinença durant segles, que en 1967 es va convertir en la primera cartoixa femenina a Espanya. Hui és també llindar d’entrada a bellíssims racons com la xicoteta i pintoresca depressió de El Bellestar flanquejada per l’espectacular congost de Els Estrets, inversemblant eixida d’esta foia.
De ruta cap a l’oest cal accedir al Boixar, Coratxà i Castell de Cabres, entrant així en un altiplà erm que difumina la peculiar fisonomia retallada de la resta de la Tinença i representa el trànsit cap a les altures de Torre Miró.
Prenent el camí cap al nord ens espera Fredes, amb la seua bona font i els seus pinedes, d’on parteix una intricada xarxa de pistes i sendes que s’endinsen per espectaculars racons de la serra: Montenegrelo, Monte Caro, La Fou, Portell de l’Infern,.. llocs tots de seré encant en què penyals i vegetació harmonitzen en una vibrant simfonia. A esta altitud s’apodera del territori el pi roig i la frescor de l’ambient permet surar pertot arreu gran quantitat de falagueres que formen un suau sotabosc.
No lluny de Fredes es troba el Tossal del Tres Reis, conegut per ser la cima en què confluïen els antics tres regnes de la Corona d’Aragó i en la que hui convergeixen les províncies de Castelló, Tarragona i Terol. Es conta que era el lloc de reunió dels tres monarques perquè en esta fita cap d’ells abandonava el seu regne exposant-se a atacs enemics.
Seguint la vall del riu Cérvol o de Les Corses, en el centre i aposentada sobre un meandre del riu, es descobreix Vallibona que alberga en el seu terme municipal mil llocs d’interés per al visitant: la cascada de les Roques, la Cova del Mas d’Eloi o la roca del Gorg i fonts com la del Molí, la Torre, o Capellans. La vegetació és rica i variada: des de la frondositat de les pinedes que s’aguaiten al Cérvol i ascendeixen pel massís del Turmell cap a Xert, fins als bosquets de carrasques i roures valencians que, encara que de xicoteta envergadura, donen idea del desenvolupament que va tenir en altres èpoques el bosc mediterrani.
Des de 2006, unes 5.000 hectàrees de la històrica comarca de la Tinença de Benifassà és Parc Natural de la Comunitat Valenciana, amb el mateix nom. El seu àmbit d’ordenació, d’unes 26.000 hectàrees conté territori de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel, Vallibona i Castell de Cabres.
Tota una diversitat de paisatges, cultura i història per on val la pena perdre’s.